Cada vegada hi ha menys oficines bancàries i menys caixers on retirar efectiu. Aquesta realitat, especialment constatable en municipis petits, s’ha accentuat durant l’última dècada. Les fusions bancàries i l’interès per reduir costos de les entitats financeres han propiciat que, segons dades recollides per EL 9 NOU, només 4 dels 38 municipis de menys de 1.000 habitants d’Osona i el Ripollès tinguin un caixer on retirar efectiu: Sant Pau, Llanars, Sant Boi i Rupit. Montesquiu, on també n’hi ha, supera per poc els 1.000 habitants. La Diputació de Barcelona madura un projecte per facilitar que municipis rurals puguin disposar d’aquest servei.
La setmana passada es va fer públic un informe del Banc d’Espanya, titulat Infraestructures de l’efectiu i vulnerabilitat en l’accés a l’efectiu a Espanya, que constata amb xifres la reducció de punts d’accés a l’efectiu. Les oficines bancàries han disminuït prop del 50%, mentre que el total de caixers automàtics ho ha fet en un 20%. L’estudi, que aporta les dades per províncies, constata que la reducció és desigual. A la de Barcelona, hi ha 63.530 persones sense accés a un caixer i, a la de Girona, 61.585. Aquestes xifres inclouen els veïns de la majoria de pobles petits d’Osona i el Ripollès.
No obstant això, l’estudi també precisa que, si a més de fer l’anàlisi municipi per municipi, s’hi introdueix la variable d’un radi de com a màxim 5 quilòmetres el resultat és que el 98% de la població té accés a un caixer encara que no estigui localitzat al propi municipi. I si el radi s’amplia a 10 quilòmetres, aleshores el percentatge s’acosta al 100%. Les xifres globals, però, sempre emmascaren dèficits concrets. I la realitat és que la majoria de pobles petits, avui, no tenen aquest servei. Per això, la Diputació de Barcelona, a través de l’àrea d’Innovació, Govern Local i Cohesió Territorial que lidera el diputat Josep Arimany, té el projecte de buscar solucions a aquest problema. “N’hem fet una anàlisi i volem fer una prova pilot”, explica Arimany. Raona que hi ha pobles perifèrics del Berguedà, el Bages o Osona, on sovint viuen persones d’edat avançada, en què disposar de serveis financers no només resoldria l’accés a l’efectiu, sinó que també facilitaria tràmits administratius o el pagament de tributs.
Mentrestant, segons recull l’informe del Banc d’Espanya, la reducció d’oficines i caixers automàtics de les entitats de crèdit, que amb la digitalització previsiblement encara s’incrementarà, es comença a veure parcialment compensada per un increment de les alternatives per accedir a l’efectiu per altres canals. En algunes zones rurals existeixen des de fa anys solucions com les oficines mòbils o agents financers, que es desplacen als municipis per facilitar l’accés als serveis bancaris, però també hi ha entitats que comencen a fer ús de la xarxa de Correus com a mitjà alternatiu. En països com Irlanda, Regne Unit o Austràlia, l’ús de les oficines postals per a aquest ús està molt estès.
{{ comment.text }}