Gerard Encina és enginyer de Telecomunicacions i investigador en ciències auditives. Després de formar-se en enginyeria acústica i doctorar-se a Dinamarca en Enginyeria Elèctrica, ha centrat la seva recerca a entendre com funciona el sistema auditiu i què passa quan es produeix una pèrdua d’audició. Actualment és professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i coordinador del Grau d’Audiologia, el primer d’aquestes característiques a l’Estat.
Quin és el seu camp d’especialització?
Estudio com funciona el sistema auditiu humà i què passa quan s’espatlla utilitzant eines d’enginyeria. El sistema auditiu converteix les ones sonores en estímuls elèctrics. Amb tècniques d’enginyeria intentem entendre què passa quan algunes cèl·lules fallen i com podem compensar aquesta pèrdua amb una pròtesi, un audiòfon o un implant coclear.
Quan parlem de sordesa o pèrdua auditiva, de què estem parlant?
Hem de diferenciar entre què mesurem a la clínica i què causa aquella pèrdua, perquè un mateix resultat en una prova pot estar provocat pel dany o disfunció de diferents cèl·lules. Encara no tenim mètodes prou precisos per identificar-les. Part de la meva recerca consisteix a desenvolupar-los, perquè segons quines cèl·lules estiguin danyades haurem de compensar la pèrdua d’una manera o d’una altra.
Quins tipus de pèrdua auditiva hi ha?
Clínicament, distingim entre pèrdues conductives i sensorineurals. Les conductives apareixen abans de la còclea, com al timpà o a la cadena d’ossets que transmet la vibració. La còclea és l’estructura de l’orella interna que transforma aquesta vibració en senyals que s’envien al cervell a través del nervi auditiu. Les pèrdues sensorineurals afecten les cèl·lules de la còclea o el mateix nervi auditiu i inclouen diferents tipus de dany que encara no sabem separar prou bé.
Canvia la possibilitat de recuperació?
Si tens una pèrdua en els ossets que connecten el timpà amb la còclea, es poden reconstruir amb cirurgia i després amplificar el so amb un audiòfon. La recuperació pot ser molt bona. En les pèrdues sensorineurals dependrà de quines cèl·lules estiguin danyades. Els audiòfons a vegades no funcionen bé perquè no sabem exactament com compensar la funció que feien aquelles cèl·lules.
Som conscients de la nostra salut auditiva?
Moltes cèl·lules de la còclea es perden per una sobreexposició a sorolls molt alts i el dany no és necessàriament immediat. Com més exposició, abans pot aparèixer la pèrdua i més greu pot ser. A més, hi ha pèrdues que ara mateix no podem detectar a les clíniques: les anomenem pèrdues auditives ocultes.
Com són?
Hi ha gent que per exemple hi sent, però té moltes dificultats per entendre què es diu, sobretot en ambients sorollosos. És com un núvol de soroll del qual no poden separar els sons ni entendre bé la parla. Això podria estar relacionat amb neurones del nervi auditiu que es desconnecten. És com un cable amb moltes fibres: si algunes es desconnecten, la informació arriba deteriorada i el cervell no la pot interpretar bé.
Per què estan augmentant els problemes d’audició?
Tenim una població cada vegada més envellida, amb pèrdues d’audició causades pel procés natural de degeneració de les cèl·lules i les neurones. Però també estem veient persones joves amb pèrdues auditives, segurament per una sobreexposició al so, la música o el soroll.
Què passa amb els acúfens o tinnitus?
El cervell intenta compensar les pèrdues auditives. Quan la còclea envia senyals més dèbils per una pèrdua de cèl·lules, algunes estructures del cervell poden sobreexcitar-se. Una de les teories sobre els tinnitus és que aquestes estructures es tornen hiperactives, i quan no hi ha cap soroll exterior amplifiquen el seu soroll intern.
Quins senyals ens haurien d’alertar que estem danyant l’audició?
Si surts d’un concert o d’una discoteca amb xiulets o amb una certa pèrdua d’audició que després desapareix, és que hi ha hagut una agressió al sistema. Experiments amb animals han demostrat que, encara que aparentment l’audició es recuperi, hi pot haver cèl·lules que hagin quedat danyades.
Ens hauríem de protegir més del soroll?
Cada vegada veiem més gent amb taps i nens que van a concerts amb protecció, però encara hi ha la idea que com més fort sona, més divertit és. Hem de prendre consciència que la sobreexposició al soroll pot danyar la salut auditiva. L’audició ens permet comunicar-nos i orientar-nos, i quan la perdem ens limita. Una pèrdua auditiva greu pot provocar aïllament i dificultar la interacció amb els altres.
Estem preparats per atendre l’augment de persones amb pèrdua auditiva?
Moltes vegades, quan una persona va al CAP perquè no hi sent bé, la resposta és que s’està fent gran. Hauríem de vigilar molt millor aquestes pèrdues, però ens falten professionals específicament formats. L’audiòleg és un professional sanitari establert en bona part d’Europa que, per raons històriques, a Catalunya i a l’Estat espanyol no existia. A la UVic-UCC hem creat el primer Grau d’Audiologia i graduarem la primera promoció el juny del 2027. Ara cal incorporar aquests professionals al sistema públic de salut.
Com s’imagina l’audiologia d’aquí a deu o vint anys?
Espero que ens normalitzem respecte als nostres col·legues europeus. El primer pas és formar audiòlegs, que hauran de treballar de manera complementària amb els audioprotetistes. Després caldran canvis legislatius perquè l’audiòleg sigui reconegut com a professional sanitari i els hospitals el puguin contractar. També cal facilitar l’accés a les pròtesis auditives. A molts països europeus els audiòfons estan inclosos d’alguna manera en les prestacions de la sanitat pública. Aquí, en general, els has de pagar gairebé íntegrament. Amb els implants passa una cosa semblant: no n’estem posant prou. Això deixa persones amb pèrdues auditives profundes sense una solució que els podria permetre tornar a sentir i comunicar-se.
