Envellir és conquerir més temps per la vida o el temps pot ser una llosa o un horitzó ple d’oportunitats si el que fem té sentit per nosaltres. Són algunes de les consignes de la campanya “Envellir és fer camí. Que els prejudicis no t’aturin”, que ha impulsat la Mancomunitat La Plana per sensibilitzar sobre els prejudicis en l’envelliment. L’objectiu de la iniciativa és transformar la percepció negativa de la vellesa entre la ciutadania, especialment les persones entre 40 i 60 anys, promovent un envelliment amb sentit basat en l’autonomia en la presa de decisions i el reconeixement de la diversitat.
“Jo abans veia la gent gran com aquella que estava a l’etapa final de la vida i que va cuidant els nets i poca cosa més, i quan ho coneixes t’adones que no és gens així”, afirmava l’alcalde de Folgueroles, Miquel Serra, durant la presentació de la campanya que es va fer aquest dijous al seu municipi. La iniciativa “està enfocada a prevenir i actuar des d’una edat jove”, detallava el president de la Mancomunitat, Pere Medina, que afegia que la campanya forma part del pla d’envelliment actiu de l’ens perquè “volem que la vellesa sigui viscuda en ple sentit”.
El projecte inclou una campanya audiovisual i gràfica, però també es faran tallers al llarg d’aquest any i el següent als diferents municipis de la Mancomunitat on es donaran eines als participants per millorar l’autopercepció de la vellesa i per afrontar les dificultats pròpies d’aquesta etapa vital. “Per nosaltres l’envelliment és una oportunitat social. L’edatisme impedeix planificar aquest envelliment i involucrar les persones grans a la societat com elles vulguin”, asseguraven les referents d’Envelliment Actiu de la Mancomunitat, Helena Signes i Anna Viñas. Les tècniques també explicaven que “envellir comença abans de jubilar-nos” i que el que es busca amb tot plegat és associar l’envelliment al “concepte positiu de fer camí”.
A l’acte de presentació de la campanya hi van participar alguns dels protagonistes del vídeo i els cartells que s’han elaborat per difondre tots aquests missatges. Un d’aquests és Albert Cartanyà, del Brull, que va desmentir que la vellesa hagi de ser una etapa de soledat i animava tothom “a no esperar que els altres vinguin a nosaltres i moure’ns”. La seva recepta és “procurar omplir el sac, que som nosaltres, perquè es mantingui dret i si és de coses bones i agradables, molt millor”. Al seu costat, Dolors Bach reivindicava la capacitat de les persones grans d’adaptar-se als canvis i posava l’exemple de l’intercanvi que fan al seu poble, Santa Eulàlia de Riuprimer, entre els membres del casal i les escoles. “Venen nens de l’institut a fer-nos classe d’ordinador i mòbil i no anem tant endarrere. A més a més, està molt bé perquè ells ens aporten coses a nosaltres i nosaltres a ells”, destacava. En la mateixa línia, Ramona Cardona, de Muntanyola, negava que la vellesa sigui sinònim de deteriorament físic i mental. “Si fas coses per mantenir-te el deteriorament va més a poc a poc i tens més il·lusió per viure i tirar endavant”, deia. També va intervenir Jesús Plata, dels Hostalets de Balenyà, que va defensar que a la vellesa “encara som productius i jo em poso a tot arreu on puc per contribuir i oferir coses als altres”.
La sessió la va dinamitzar la psicoterapeuta Piti Capella, la professional que dirigirà properament els tallers, que va celebrar les aportacions d’aquests veïns representants de diferents pobles de la Mancomunitat i va concloure que “al final es tracta que quan ens morim ens agafi vius”.
