El Departament de Salut ha aclarit aquest matí el futur de l’organització sanitària al Ripollès. Ara per ara, els pacients de la major part de la comarca (incloent-hi Sant Joan de les Abadesses) seguiran tenint de referència, a més a més dels seus centres d’atenció primària, l’Hospital de Campdevànol i l’Universitari de Vic, mentre que els pobles de la Vall de Camprodon tant podran visitar-se aquí com optar per l’Hospital d’Olot i el Trueta de Girona.
Després que la reorganització esclatés en un Consell d’Alcaldes, el futur d’on atendre la població del Ripollès no ha deixat de generar titulars. La Generalitat presentava la seva proposta aquest matí, en el marc d’un nou mapa sanitari que preveu 30 àrees arreu de Catalunya. La quatre, la d’Osona i el Ripollès, abraça 194.310 persones. La cinc, formada per la Vall de Camprodon, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva interior, 406.058.
Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut, i Manel del Castillo, president del CAIROS, han assegurat que l’hospital de Campdevànol no s’ha de ressentir de cap canvi: “Ni el volem tancar ni això afectarà la seva activitat ni pressupost”.
De fet, tant aquest centre com l’Hospital Universitari de Vic s’han esmentat repetidament a la roda de premsa. I en positiu, posant en valor el treball integrat. Els representants de la Generalitat han destacat que funcionen els serveis territorials compartits (com ara cirurgians o traumatòlegs que treballen a tots dos llocs) i que aquesta hauria de ser la fita a seguir a tot el país. El motiu, la falta de professionals.
“Si volem mantenir el sistema català de 68 hospitals cada 20 quilòmetres, només pot ser treballant de forma agrupada i no competint els hospitals del mateix territori“, apuntava Del Castillo, “si ens quedem parats i no fem res, sí que no ho podrem sostenir”. Ha recordat, en aquest sentit, que la manca és sobretot de metges, perquè se’n formen menys dels necessaris i perquè els que hi ha prefereixen treballar a Barcelona i l’àrea metropolitana: “Ja està passant que hi ha dies que en alguns hospitals ens queda descoberta alguna especialitat. Generar sinergies al territori reforçarà la viabilitat dels hospitals bàsics”.
L’exemple de serveis territorials compartits és, però, només un dels avenços que ha de suposar el nou mapa sanitari. I és que les àrees també hauran de potenciar el continum assistencial entre l’atenció primària, la intermèdia i la d’aguts; treballar programes de salut pública (com ara cribratges per detectar la fragilitat) i empènyer una nova etapa pel que fa a l’atenció a domicili. “Cada cop vivim més anys i cada cop volem fer-ho més a casa”, ha dit Plaza, “per tant, hem de disposar dels recursos per garantir-ho a la població”. És en aquest sentit que una de les prioritats del Govern no és només engranar millor la coordinació entre diferents nivells sanitaris, sinó sumar a aquest bloc la part social: “L’important no és qui atén la persona, sinó que la persona se senti ben atesa”.
Aquest ha de ser el resultat final de proves pilot que, si ho desitgen, podran iniciar les 30 àrees. Salut ja ha avançat que Osona i el Ripollès són segurs dels territoris on es portaran a terme, per “tota la feina i exemples que ja hi tenim avançats”.
El nou mapa sanitari s’ha delimitat en base a cinc criteris: equilibri territorial, necessitats de la població, dispersió territorial i distància respecte a serveis bàsics, una dimensió adequada (que n’hi hagi poca ni un excés de massa crítica per mantenir els circuits) i, sobretot, seguir el que fa la gent de manera natural. Segons Plaza, no “ens hem basat en les divisions administratives, sinó a on va la població a fer els tràmits, comprar, la vida social…”.
