Fins quan ens queda aigua?
Mentre el Ter vagi baixant tindrem aigua. Aquest va ser el problema que vam tenir fa uns 15 dies: el cabal al punt de captació de Malars era molt baix, i ens feia patir l’abastament a Osona sud.
És una situació que genera angoixa? La solució passa perquè plogui i això no es pot controlar.
Arrosseguem una sequera important des de l’hivern passat, quan ja va ploure poc, i això ens fa adonar que depenem d’un recurs que no podem ni controlar ni gestionar com voldríem. Sí, hem viscut moments d’angoixa, perquè s’han ajuntat dues situacions: una sequera important i una onada de calor que ha fet augmentar el consum d’aigua.
I les mesures d’estalvi d’aigua proposades des de l’ACA, ajuntaments i Consell Comarcal s’han notat?
Sí, s’han reduït consums. Malgrat tot, ens trobem amb pics força elevats. A Osona sud, que ens preocupava molt, ens trobàvem en un consum de 24.000 metres cúbics per dia. Ara estem als 20.000. La demanda de reduir l’ús d’aigües supèrflues creiem que ha funcionat. I el que també cal és recuperar pous que estaven en desús. Com a mínim tenir-los preparats, i en cas que n’hi hagi utilitzar la seva aigua per tasques on no cal que l’aigua sigui del tot potable.
Es podrien endurir les mesures? Arribar al punt d’obrir l’aixeta de casa i que durant unes hores no sortís l’aigua.
Crec que encara estem lluny d’aquest punt. Estem en un moment d’alerta per sequera, però amb les captacions del Ter garantides, i els pous que abasteixen la zona del Lluçanès que ens han aguantat bé. Una altra cosa són municipis que depenen de basses o rieres. Aquests potser patiran més, o ja han necessitat algun tipus de suport com el cas de Vilanova de Sau, on es van haver de portar cisternes durant uns dies. Si ens va fent xàfecs a la capçalera del Ter i es fa un consum responsable, no hauríem de prendre noves mesures a les captacions d’Aigües d’Osona.
Parlem del consum humà però també són importants els usos agrícoles i ramaders. Com ho ha viscut el sector?
El sector ha estat preocupat. De nou s’ajunta un període de sequera amb una època en què l’animal necessita més aigua. En una situació de sequera cal plantejar unes prioritats: el consum d’aigua de boca per a les persones, els animals i després anar baixant. I en agricultura potser ens haurem de plantejar anar cap a cultius que no requereixin tant reg. Hem de tenir clar que l’aigua no és un recurs infinit, ens haurem d’acostumar a aquests alts i baixos pluviomètrics de cara als propers anys i serà important treballar bé l’estalvi i l’aprofitament de les aigües que tenim.
El riu Ter està massa estressat?
Per la meva formació no ho puc certificar, però el director de l’ACA, Samuel Reyes, ens ho va insinuar en la trobada. Potser el tenim massa estressat i ens comença a castigar. Hi ha moltes captacions, i ho hem detectat aquests dies. El cabal era mínim a Malars, però a Ripoll portava uns valors normals. Segurament hi ha captacions que l’ACA no té del tot controlades, i algunes que cal revisar com es fan. Garantir que en èpoques de sequera es tingui molt controlat qui tiba del riu.
Com és la relació amb l’ACA? És fàcil?
Sí, tant a nivell tècnic com en la relació política ens hem hagut de trobar bastant i la resposta ha sigut ràpida. L’ACA i el seu director van estar de seguida disposats a fer una trobada amb els alcaldes d’Osona i el Ripollès per comentar la situació de sequera. El que ens trobem, però, és que ara que analitzem i hem d’aplicar els plans de sequera detectem que són massa teòrics. Costa portar-los a la pràctica. No és té la capacitat per mesurar exactament els consums d’aigua de cada casa, o com a ajuntament no pots inspeccionar qui rega i qui no si s’ha d’aplicar una prohibició. Ens falta capacitat d’incidir en els plans i baixar-los a la nostra realitat.
De la gestió de l’aigua només se’n parla quan hi ha sequera.
És així. I quan has de fer obres importants vinculades amb el servei de l’aigua i la seva bona gestió, moltes vegades es pensa que són obres molt cares. I en realitat, l’aigua més cara és la que no es té. Per això no podem defallir a millorar captacions, xarxes de subministrament, dipòsits o mecanismes de recuperació per ser més eficients.
L’objectiu dels municipis seria aconseguir plans de sequera més pràctics?
Sí. Tenim xarxes d’abastament molt analògiques. Hi ha municipis que hi han pogut invertir més, com per exemple Vic. Aigües Vic té tots els comptadors amb telelectura, per tant poden detectar amb precisió grans consums o consums anormals. Hem d’anar cap aquí. Digitalitzar al màxim la xarxa. La d’abastament principal li tenim, però hem d’anar baixant cap al ciutadà. Hi ha molts municipis que estan demanant subvencions en aquest sentit. Tenir control és la base: ens permetrà actuar detectant fuites, rendiments baixos. I en paral·lel, recuperar pous.
Se’n podrien recuperar, de pous?
Hi ha opcions. Molts pous es van deixar d’utilitzar perquè estaven contaminats amb nitrats, però també molts municipis els van abandonar quan els va arribar l’aigua del Ter. Van optar per la comoditat d’haver de deixar de fer analítiques, de fer obres de manteniment, de clorar… Ara és una de les feines que cal fer, i l’ACA hi incideix. La idea és utilitzar pous que, amb un nivell de nitrat una mica per sobre del que marca la normativa, l’aigua es pugui barrejar amb la de xarxa seguint totes les mesures de control, i es pugui utilitzar per a determinades tasques.
A l’abril va començar el servei d’aigua en baixa a través de l’empresa pública Onaigua. Quina valoració en fan superat el primer trimestre?
Estem en un moment d’implantació i de començar a créixer. És cert que ha sigut un trimestre complicat, perquè hi ha hagut un traspàs de molta informació des de les antigues concessionàries cap a aquest nou servei. Crec que s’ha fet bé, però també t’adones que encara hi ha mancances. Ens hem de plantejar un trimestre més per acabar de tenir-ho tot ben lligat.
Es podrà ser tan o més eficient que les empreses especialitzades en la gestió del servei d’aigua?
Necessitem créixer. La realitat és que ens cal créixer amb estructura interna. Hem començat via contracte de serveis amb altres empreses perquè no podíem començar de 0 a 100 el primer dia. Havíem d’assimilar una expertesa en temes com les analítiques, les reparacions o la gestió de clients. I s’han externalitzat algunes parts. L’objectiu és que tot això es pugui anar assimilant a dins de la mateixa empresa. Ara hi ha un control, des de la gerència d’Onaigua i la part més tècnica del Consell Comarcal. Però hem de créixer en estructura.
Es podrà crear una estructura adequada per oferir un servei 24 hores i set dies a la setmana des d’una institució pública?
S’haurà de fer. I ens ho garantirà el moment en què tinguem algun dels grans municipis d’Osona que ens permeti dotar Onaigua de la musculatura adequada. Onaigua neix perquè els municipis ho han demanat. Hi han d’haver uns recursos, i com més grans siguin els municipis que hi participen més tirarà endavant l’empresa.
Agbar va presentar diversos contenciosos a la seva creació i els ha retirat. Com va anar l’acord?
En vam parlar i es van explicar les necessitats de cadascú. Vam explicar que Onaigua no era cap consorci estrany. Som una empresa pública formada per ajuntaments i el Consell Comarcal. I Agbar crec que també ha vist que ha de canviar el seu model concessional. S’han d’oferir més serveis específics per la gestió de l’aigua, ja sigui amb contractes de serveis o concessions. Es va arribar a un acord amb Agbar. I des del març fins ara, en aquest moment de traspàs, Onaigua ha contractat algun servei a Agbar.
Agbar parlava de bona entesa. I com diu, se’ls ha externalitzat alguns serveis.
Sí, en alguns municipis que gestionava Agbar han continuat oferint algun servei fins que ho tinguem tot a punt.
Això va fer calmar la situació?
No sé si calmar, perquè parlem d’un concurs públic vinculat a reparacions, en el qual s’hi van presentar tres empreses i va guanyar Agbar. Com deia, vull creure que Agbar s’està replantejant la manera com ofereix els seus serveis, més enllà de les concessions tan llargues en el temps com estàvem acostumats. I els ajuntaments també hem pecat moltes vegades de deixar-ho tot en mans d’un concessionari. Crec que Agbar i la majoria de concessionaris van cap a l’especialització: oferir recursos i serveis com per exemple la part tecnològica.
Onaigua és una empresa pública però amb un funcionament poc públic?
No, el funcionament d’Onaigua és 100% públic. Una altra cosa és que contractis determinats serveis a fora. Hi ha recursos o serveis que els hem d’anar a buscar a fora. Onaigua no pot tenir tot d’excavadores en propietat. I si ens calen per fer una reparació, doncs l’anirem a buscar a través d’una licitació, que és la manera pública de garantir la concurrència de qualsevol empresa. La gestió és pública, però això no vol dir que no puguem externalitzar serveis.
Però quin grau d’externalització es considera?
La primera intervenció sempre es fa amb personal propi. I ells valoren què cal fer: si ho poden solucionar ells o si ens cal una actuació més important o especialitzada. Pel que fa a la gestió de clients, de moment està amb un contracte de serveis per un any. I després valorarem com ho fem.
Amb la gestió de clients s’han fet visibles algunes queixes.
Sí, perquè s’ha hagut de muntar tot el portal virtual perquè la gent hi pugui accedir. Ara ens diuen que ja està en fase de proves, per tant es podrà consultar en breu. Són passos que cal fer, i en aquest període de pont i d’inici hi ha certes disfuncions. També s’han detectat algunes lectures errònies. S’ha atès cada cas de manera particular i s’ha explicat quina era la lectura del consum que es feia.
Aquest mandat al Consell Comarcal s’han tractat temes de calat vinculats a la gestió de l’aigua o als residus. Hi ha ajudat el fet de fer-ho des d’un equip de govern format per Esquerra, Junts i Independents?
Sí, perquè en el tema de residus parlem de gestionar el servei en gairebé una quarantena de municipis. I ha sigut important parlar amb cada ajuntament, per saber quin sistema volien. S’ha fet gairebé a la carta. Ha sigut important treballar amb un equip format pels tres principals partits en l’àmbit municipal. També vull fer constar que amb el PSC i la CUP s’hi han mantingut moltes converses, i se’ls ha tingut informats.
A menys d’un any de les municipals, es miren de reüll els socis de govern (ERC, Junts i Independents) aquí al Consell Comarcal?
Entenc que no. Per part meva segur que no. Som una institució que té com a objectiu donar serveis als municipis. I si aquí fas aquesta política de partit, els grans perjudicats poden ser els municipis i la ciutadania. Sempre he sigut partidari de no aplicar polítiques de partit al Consell Comarcal. Perquè estem aquí per gestionar i oferir serveis, i repartir-los de la millor manera entre els municipis de la comarca.
Però hi són, les polítiques de partit.
Jo, amb el cor a la mà, he de dir que no les he detectat. I si algú les aplica, entenc que s’equivoca.
Està satisfet del seu pas pel Consell Comarcal? Hi entra el 2007 i ha tractat temes de noves tecnologies, el cicle de l’aigua i també la vicepresidència.
N’estic satisfet, i crec que aquesta comarca sense aquesta institució no s’entendria. No s’explicaria que 50 municipis puguin tenir tants serveis. I ho detectes quan fas trobades amb altres consells comarcals de Catalunya. Els municipis d’Osona ens creiem aquesta mancomunació de serveis. També és cert que m’hauria agradat fer més coses, però en una mandat marcat per la pandèmia s’han tirat endavant temes importants vinculats al cicle de l’aigua i a la gestió de residus.
