Passa més del que ens pensem, però s’invisibilitza i no se’n parla. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya un 15% dels nadons moren durant els primers tres mesos d’embaràs i cada any n’hi ha prop de 2.500 que no arriben a néixer amb vida malgrat haver superat la setmana 22 de gestació. Tot això suposa un xoc duríssim pels pares i mares, que han de conviure amb la pèrdua i enfrontar-se al fet que, “com que no hi ha criatura, la gent es pensa que les coses continuen com abans, que ets la mateixa persona”. No es té en compte que ja s’estimaven el seu fill i que, amb la mort, decau també la il·lusió, l’esperança i les expectatives dipositades en una nova vida a partir del naixement del nen o la nena. El resultat és que el dol s’acostuma a viure de portes endins, lluny d’un entorn social gens avesat a parlar de la mort, encara menys si es tracta de la d’un nadó.
En Dídac, el fill d’Anna Torrents, de Sant Pere de Torelló, es va morir fa set mesos, a la setmana 20 de gestació: “Al principi els dies et passen molt a poc a poc. Ho negues, no t’ho creus”. Malgrat que no hi hagi batec, s’ha de donar a llum. En el seu cas van ser tres dies intensos d’hospital, però també hi ha la possibilitat d’optar per cases de naixements on s’estimula el cos a expulsar el bebè amb molt respecte pels tempos i fent servir massatges i infusions. Els experts consideren que és essencial que els pares i mares vegin la criatura, però socialment això tampoc s’acostuma a dir, una altra mostra de fins on arriba el tabú al voltant de la mort gestacional i neonatal: “Per nosaltres, la placenta s’ha desprès, les hormones han fet la seva feina, tenim l’instint de mare… Necessitem que es reconegui tot això i també als nostres fills, que neixen però a la vegada moren”.
La torellonenca Laia Sala va passar per una situació similar, però a més a més és psicòloga i acompanya famílies que s’han d’enfrontar a aquest procés: “A la gent del voltant li diria que es tracta d’estar al seu costat, demanant com es troben, si poden ajudar… Però des d’una perspectiva de respecte total dels ritmes i validant que hi ha hagut un embaràs, una pèrdua i que es troba a faltar la personeta que portaven a dins”. També explica que després de perdre un nadó costa molt plantejar-se un altre embaràs, ja que s’està pendent del cos “constantment”, “de possibles pèrdues”, i s’arriba a les revisions rutinàries “amb molt neguit”. Passats aquests set mesos, a Torrents molta gent li ha preguntat si ho tornaran a intentar. Ella diu que de moment no està preparada i que, en cas de provar-ho, d’aquí un temps, “serà amb molta por”.
