Josep Cabanas, de Taradell, és un pagès de pedra picada, dels que viuen permanentment en dia feiner i no se’n van a dormir sense haver embrutat la roba amb el bestiar o la pols del tractor. Trasteja tothora i, dedicant-se al sector primari, està avesat als contratemps, les inclemències meteorològiques i els estira-i-arronses amb l’administració. Aquest estiu, tot i això, s’ha trobat amb una imatge que l’ha corprès després de dècades d’ofici: els senglars li han arrasat un camp que conrea a tocar de la via del tren a Mont-rodon. El verb no és exagerat. De dues quarteres i mitja de blat de moro, calcula que un ramat n’hi va ajaure gairebé tres quartes parts el cap de setmana passat. Es dona la circumstància, a més a més, que és aficionat a barrejar varietats per obtenir espigues de colors i ha constatat que els porcs es van concentrar en les rengleres de plantes amb més melassa i, per tant, les més dolces. El resultat és que sembla que algú hagi obert una carretera al mig del camp, blat de moro que ja no tindrà opció de recuperar. “A diferència del toixó o el gaig, que també ens fan mal, el senglar trenca les tiges i potser simplement fa una mossegada a l’espiga. El problema és que ja ha ajagut la planta i s’hi recrea jugant i barrinant-ho tot”, explica Cabanas.
L’impacte de veure més blat de moro a terra que dret el va portar a despenjar el telèfon i posar-se en contacte amb EL 9 NOU a principis de setmana, i amb un missatge clar: la Generalitat s’ha de posar les piles i indemnitzar els pagesos pels danys que ocasiona la fauna salvatge. Tant és així, que convida la consellera d’Agricultura, la ripollesa Teresa Jordà, a acompanyar-lo fins al camp i “veure el desastre en primera persona”. “Ja n’hi ha prou de posar-nos bastons a les rodes. Per l’administració, som un col·lectiu que no fa res bé i tot es tracta de colgar-nos de burocràcia”, lamenta Cabanas.
“Hi ha tota una generació de pagesos que està plegant en silenci”
Ell, que mai havia estat caçador, també va decidir sumar-se a les batudes i des de fa tres anys forma part de la colla de Taradell. És la seva manera de combatre l’increment d’una espècie que creix cada any i que, en el seu cas, el perjudica directament, com demostra l’exemple d’aquest cap de setmana: “Ha arribat un punt que actuem de veritat o el senglar se’ns menjarà a nosaltres”.
Sobre la possibilitat de crear la figura del caçador professional, com plantejava el director general dels Agents Rurals en una entrevista a EL 9 NOU de la setmana passada, Cabanas anima l’administració, i sobretot a legislar per permetre les batudes de nit, quan “el porc es mou de veritat”. A la zona de Mont-rodon, els caçadors en van matar un dissabte i el tren també en va atropellar un ramat d’una desena, però ell defensa que no n’hi ha prou: “La situació et desmoralitza, és per plorar… I el Departament hauria de respondre. Hi ha tota una generació de pagesos que està plegant en silenci i quan la Generalitat vulgui moure fitxa ja serà massa tard”.
ELS CAÇADORS D’OSONA I EL RIPOLLÈS TAMPOC CAÇARAN EL SENGLAR
Els caçadors d’Osona i el Ripollès també es planten i, malgrat que aquest diumenge comença el període de caça del porc senglar, no agafaran l’escopeta. Amb aquesta decisió se sumen al pols contra el departament d’Acció Climàtica que lidera la Federació de Caçadors de Girona després d’anys de “promeses incomplertes” i que el col·lectiu se senti “criminalitzat” per part de la mateixa administració. La gota que ha fet vessar el got és una nova normativa en virtut de la qual es volia instar les colles a comunicar amb 48 hores d’antelació les zones de batuda.
