El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va trobar amb una sorpresa aquest dissabte a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. Entre els quadres de les parets, que recullen el llegat de desenes de vigatans i vigatanes il·lustres, un rostre familiar: Manuel Serra Moret (1884-1963), president del Parlament a l’exili, exconseller, destacat líder socialista… Però també alcalde del seu poble, Pineda de Mar, entre el 1914 i el 1923. Una connexió amb casa, per tant, tot i ser 80 quilòmetres a l’interior de Catalunya i en un dia de fred i boira espessa gens habitual per algú acostumat a viure a prop del mar. El de la temperatura va ser, de fet, el primer comentari que va intercanviar amb l’alcaldessa de Vic tot just baixar del cotxe al carrer Verdaguer, poc després de les 9 del matí.
La visita d’Aragonès a Vic, la primera des que és president de la Generalitat, coincidia amb un dia d’alt voltatge polític per la ratificació, el dia abans, de la sentència que obligarà les escoles a impartir un 25% de les classes en castellà i l’anunci que la plana major del PP català seria a la plaça Major aquell mateix matí per confirmar Pau Ferran com a president de la secció local i queixar-se del decret d’alcaldia que una setmana abans havia impedit muntar una parada d’Escuela de Todos. Aragonès i Anna Erra, tot i això, van evitar referir-se públicament al tema i ni tan sols van coincidir amb Alejandro Fernández i la resta de representats del Partit Popular. Fos o no amb intenció, l’hora de visita d’uns i altres no va tenir res a veure, i això es va traduir també en diferents ambients: el president de la Generalitat va travessar el mercat quan tot just muntaven les parades, sense banys de masses ni notorietat més enllà d’algun aplaudiment escadusser dels primers compradors i quatre bon dia.
Ja a l’Ajuntament, Aragonès va descobrir algunes curiositats, com les quatres estacions representades a la Sala Sert o la cúpula de la sala de plens, mil·limetrada al detall cinc segles enrere perquè el sol il·luminés a migdia l’escut de la ciutat. L’havien rebut a la porta de la casa consistorial els regidors de Junts i ERC, amb qui va fer broma sobre el fred: “Gràcies per donar-me la benvinguda a la nevera.” A dalt, després de signar el llibre d’honor i rebre de mans de l’alcaldessa una llonganissa i un llibre de Maria Dolors Orriols, el president es va trobar una altra cara amiga. I és que una de les anècdotes de la jornada va ser que l’actual secretària de l’Ajuntament de Vic ho havia estat també de Pineda quan Aragonès era regidor. “Es portava bé?”, li vam preguntar els periodistes. I la resposta no va ser només que sí, sinó que “en Pere era el més llest de la classe”.
Al despatx de l’alcaldessa no hi va haver més que cinc minuts de cafè ràpid a porta tancada, ja que tot seguit la comitiva de la Generalitat tenia previst visitar el Vicpuntzero, “un punt d’inflexió en la descoberta i promoció de Vic”, segons va explicar el guia Xavier Cervera. Allà, a banda de gaudir de les projeccions que ressegueixen tota la història de la capital d’Osona, Aragonès va pujar també al campanar de la Pietat, el més alt de la ciutat i una fantàstica atalaia sobre la Plana de Vic. Lluny de les tensions entre socis de govern a la Generalitat o al Parlament, Erra va fer gala una vegada més de la proximitat que la caracteritza i la sintonia va ser més que cordial, aprofitant els trajectes a peu per parlar sobre el futur de les Adoberies o la necessitat de desdoblar i millorar sí o sí la línia de tren R3.
Visita al Vicpuntzero / Albert Llimós
En una maniobra segurament ben estudiada, el president va deixar el centre de Vic a quarts d’11 del matí, sense haver trepitjat l’acte a favor de l’escola catalana ni arriscar-se a coincidir amb la comitiva del PP. El cotxe oficial el va portar aquesta vegada fins a Osonament, entitat de referència en la cura de la salut mental i les addicions i que va ser la Generalitat mateix qui va demanar visitar aprofitant el matí a Vic. La gerent, Mercè Generó, esperava Aragonès acompanyada del president del Consell Comarcal i altres autoritats.
Pere Aragonès saludant Mercè Generó, la gerent d’Osonament / Albert Llimós
Plegats van recórrer l’edifici, reconegut amb diversos premis d’arquitectura, i van compartir mitja hora de feina i intercanvi d’impressions a porta tancada. Va ser en aquesta estona que van començar a arribar mitjans i mitjans de comunicació. I és que si fins aleshores la visita d’Aragonès a Vic havia estat tranquil·la, més o menys aliena a l’actualitat, a l’hora dels parlaments no va fer falta que els periodistes preguntessin pel català. El president mateix va disparar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obligarà les escoles a fer un 25% de les classes en castellà, una resolució que va qualificar de “155 educatiu” i “un intent de trencar el consens” al voltant del model “d’èxit” de l’escola catalana. També des de Vic va dir que l’executiu defensarà el català a l’escola “amb totes les eines a l’abast” i que serà el govern i no els docents qui assumirà “la responsabilitat política i jurídica d’actuar en defensa del nostre model”.
L’estrena d’Aragonès a Vic va estar marcada per l’elevada activitat institucional, i en un cap de setmana d’alt voltatge polític, les seves paraules van mantenir l’equilibri just entre la cordialitat i la contundència. Ja ho deien: el més llest de la classe.
