“Crec que la Generalitat té un deute pendent amb el Lluçanès”

Ha agafat el relleu a Ramon Erra a l’alcaldia de Sant Martí d’Albars. És Ramon Padrós, que després de quatre anys de regidor va encapçalar la candidatura de Junts per Catalunya del municipi, que va ser la guanyadora. Padrós ha estat un dels protagonistes del complicat procés d’elecció de la presidència del Consorci del Lluçanès.

Per què va costar tant elegir el president del Consorci?
A principis de tardor vaig declinar ser candidat a la presidència perquè per motius personals no m’anava massa bé. En les reunions anteriors a la primera votació, però, diferents pobles del Lluçanès van demanar que hi hagués una altra persona que no fos la que es proposava [Marc Sucarrats]. Va sortir el meu nom i vaig dir: “Faré un sacrifici personal perquè no m’anava massa bé, podeu comptar amb mi”. La sorpresa va ser que vaig veure que no hi havia quòrum per tirar endavant això.

Què vol dir exactament?
S’havia parlat d’una combinació de dos anys i dos anys en la presidència i vicepresidència. Aquesta proposta, que combinava més pobles, va quedar oberta a totes les possibilitats. I com diu un alcalde històric del Lluçanès, la política no és gens senzilla. Si hi havia una proposta i no es va tancar, és normal que això cristal·litzi d’alguna manera, que és el que va passar.

La candidatura de Ramon Padrós no va arribar en l’últim moment?
No, en reunions anteriors amb diferents alcaldes del Lluçanès es va proposar un altre tipus de direcció i no va avançar. Per què? Hauríem de mirar quins són els motius, no els sé tots.

“No entenem que no s’arribés a cap acord”

Me’n pot dir algun?
Jo crec que és un tema de qui aposta més i menys per la comarca del Lluçanès.

El seu partit sabia que es presentaria?
Jo no m’ho miro des d’un punt de vista partidista. És un tema de sentiment del Lluçanès, d’apostar per la gent, de tirar endavant projectes amb transparència i que es facin bé les coses entre tots els pobles.

Però la seva candidatura va generar sorpresa…
La mateixa sorpresa que vaig tenir jo quan vaig rebre pressions de diferents llocs i persones que no m’hauria imaginat mai de la vida. Fins i tot abans de les votacions.

Perquè no es presentés?
Sí, correcte.

Pot donar-ne més detalls?
No, ho deixo aquí.

Per què no va ser possible arribar a cap acord?
No ho entenem. Si hi ha una proposta conjunta d’un 50% dels pobles, per què l’altra part no obre mires? Jo he sortit com un eixelebrat: “Que es presenta aquest?”. Però és que jo cristal·litzo la meitat dels pobles del Lluçanès. És un càrrec pel qual no es cobra i et dona feina. Ho vaig fer pel Lluçanès i per sentiment. Les coses han de ser transparents i com més global siguem, millor.

“Estem oberts a tot si les coses es fan bé”

És un tema de pobles i de persones?
No, és un tema de dir què volem pel Lluçanès. Si durant quatre anys no hem estat capaços d’avançar per la comarca, jo no em volia passar quatre anys més veient-ho des de la barrera, per tant volíem intervenir des de la direcció. I compartir pobles grans i pobles petits.

Quina valoració del Consorci fa del passat mandat, en què vostè va ser coordinador polític?
Jo li poso un notable alt perquè es va avançar en moltes coses: màrqueting turístic, l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL)… Es parla molt que van haver-hi friccions, sí que n’hi va haver, però es va anar fent tot i hi havia empenta.

L’assignatura pendent va ser la comarca?
Jo crec que la Generalitat de Catalunya té un deute pendent amb el Lluçanès i això ho he dit a la delegada a la Catalunya Central. Si ens mirem els resultats, de facto ha guanyat el no. En vuit pobles va guanyar el sí però s’estan gestionant els resultats del no dels cinc pobles perquè ara no som comarca.

Què s’hauria de fer?
La primera petició que he fet al president, Marc Sucarrats, ha estat: organitzem una expedició dels alcaldes a la Generalitat perquè ens diguin com està el tema. Jo represento un poble que va sortir més de 75% a favor, ho he de defensar.
Quin serà el seu paper al Consorci?
Estem parlant amb la direcció actual a través de la coordinadora i segurament una àrea econòmica. Mirarem de treballar conjuntament tots els pobles com ha de ser.

Quina valoració fa dels primers mesos com a alcalde de Sant Martí d’Albars?
Jo soc molt optimista i realment molt bé, som un ajuntament súper obert i ja estem aconseguint coses que teníem al programa. Estem a punt de fer l’aprovació inicial del POUM que ens permetrà disposar d’algunes parcel·les per tenir oferta d’habitatge. Aquest mandat esperem veure feta la depuradora de la Blava i també iniciar el projecte de la segona depuradora, la de Beulaigua i Sant Martí. Hem aconseguit que a la Blava hi vingui a viure una família més arreglant la casa de la mestra. Continuem apostant per l’EMAL, estem fent una escala nova per accedir a l’església de Sant Martí. I farem nou l’escut del poble i volem fer un punt d’esbarjo a Beulaigua. També estan fent el projecte per ampliar la carretera BV-4342, que és molt important.

Està solucionat el tema de la planta de compostatge de Fumanya?
Solucionat per mi no és la paraula. Tant en el cas de la planta de compostatge com de Grans Lluçanès –que tothom ens coneix pel punt de fum–, si es compleix amb la normativa mediambiental i ho tenen tot regulat, com a ajuntament no podem dir que allò sigui incorrecte, al contrari. Si ens presenten projectes els hem de donar suport, com un petit productor, com tots, estem oberts a tot si les coses es fan bé, evidentment.

La proliferació de granges i macrogranges és un problema per al municipi?
Les macrogranges ja hi són, les hem heretat. No ho veig com un problema, les hem de saber gestionar, donar-hi suport, que compleixin la normativa i com més feina donin a gent del poble, millor.