Cristina Vilalta (Manlleu, 1973) és des de 2018 la gerent del Club Tennis Vic. Tota la trajectòria professional l’ha fet en aquesta entitat, a la qual es va incorporar l’any 1999 com a directora adjunta i responsable de les àrees econòmica, de màrqueting i comunicació. És llicenciada en ADE i diplomada en Ciències Empresarials. El club, amb una seixantena de treballadors fixos, però que arriben al centenar en alguns períodes de l’any, compta amb un pressupost de 2,5 milions. L’entrevista forma part del programa de talent femení Fem DEO, que impulsen la Cambra d’Osona, el Consell Empresarial d’Osona i Creacció.
Professionalment s’ha dedicat sempre a la gestió en l’àmbit de l’esport. Què li va portar?
Va ser una mica fruit d’una casualitat. Soc llicenciada en ADE, m’enfocava molt en el món empresarial, però em va sortir l’oportunitat de venir a professionalizar, l’any 1999, un club que estava molt bé esportivament però li faltava una estructuració més empresarial. Feia falta una persona que entengués l’esport i la idiosincràsia de les entitats sense ànim de lucre, però que portés aquesta visió més empresarial, en l’àmbit de contractació, impostos, legalitzacions…
Què diferencia l’empresa d’un club esportiu? En una es demanen resultats econòmics i en l’altre només esportius?
La nostra entitat està dirigida per una junta. Són socis avalats per l’assemblea i aquesta junta defineix les directrius de com s’ha de treballar. I des de la gerència i l’equip esportiu treballem alineats amb aquestes directrius. Ens movem per projectes, però no només esportius. Més que resultats nosaltres volem ser un referent en educació esportiva i valors.
És un club de tennis i també hi ha pistes de pàdel, piscina i gimnàs. Hi ha previst créixer amb més disciplines?
Tenim 16 pistes de tennis, vuit de pàdel i piscina coberta i descoberta. Aquests són els nostres tres eixos principals. Oferim un servei global: disposem de gimnàs, tenim un servei integral de salut, amb nutricionista, psicologia, fisioteràpia… I sobretot és un club pensat perquè la gent s’hi trobi bé. És molt familiar i tant s’hi pot trobar bé la persona que és molt esportista com la família que busca un lloc ideal on els fills creixin i formin comunitat. Un altre dels nostres pilars fonamentals són els valors socials com la sostenibilitat. Comptem amb un certificat d’eficiència energètica i també hem apostat per la digitalització de la gestió. Et fa ser molt més òptim i a més a més intentes millorar l’experiència del soci.
El tennis sempre ha tingut fama d’elitista. Ho és?
Tothom pot pensar el que vulgui. Qui vulgui pot ser soci del club. Sí que és cert que és un esport car, però avui tots els esports ho són. El que passa és que tenim una base molt potent que fa que tinguem uns preus molt competitius. Qui vol practicar esport i li agrada el món del tennis o del pàdel, no és excessivament car.
Tenen 4.500 socis. I títols?
L’assemblea va decidir que en aquest club, per la seva capacitat, només podem absorbir 1.900 títols. De cada títol penja una família. Aquestes 1.900 famílies equivalen aproximadament a entre 4.400 o 4.500 persones.
A més de les quotes, tenen altres ingressos?
La font principal són les quotes. Som una entitat sense ànim de lucre i això vol dir que tots els beneficis es reinverteixen en el club. Sigui a nivell d’infraestructura o de serveis. I a part de les quotes, per participar en una activitat com pugui ser un aiguagim o una escola es paga una inscripció i una quota, per finançar part d’aquesta activitat.
Ha parlat molt de l’escola. La formació és important.
Fonamentalíssima. Una de les nostres raons de ser és formar i basar-nos en un projecte esportiu de molta qualitat. Tenim un equip tècnic molt potent.
Com definiria el seu lideratge?
M’agrada molt empatitzar i acostar-me a les persones. Aquí tenim uns grans professionals que són els coneixedors de la matèria que estan liderant i el que a mi m’agrada és escoltar-los i donar-los suport. Empatitzo molt i m’agrada molt que se sentin acompanyats.
Què ha suposat per al Club Tennis Vic organitzar aquest any passat el torneig Catalonia Open WTA 125?
Moltíssim. Ha sigut la culminació d’un somni. De tennis i pàdel sempre fem els tornejos socials, on tothom hi té cabuda, però sempre ens ha agradat fer un pas més i organitzar tornejos internacionals. N’organitzem tres de tennis i un de pàdel. Aquest any vam tenir l’oportunitat i es van alinear tots els astres d’organitzar el Catalonia Open WTA. Com a club estàvem preparats perquè teníem l’experiència en organització de tornejos internacionals, teníem l’equip potent per fer-ho i les institucions (Federació i Ajuntament) van confiar en nosaltres.
Quina és la importància de l’esport femení en aquest club?
Per nosaltres és una cosa transversal. Ens impliquem moltíssim en l’esport femení. Sempre ho hem fet, però arran d’organitzar aquest WTA vam decidir que li volíem donar visibilitat. En tots els àmbits, en l’esport professional, l’amateur i en el lideratge femení.
Pel que fa al nombre de fitxes federatives, hi ha paritat?
Sí, bastanta. Hem fet un pla d’igualtat. Quant a socis estem pràcticament al 50%. Esportivament, si agrupem tots els esports que fem aquí estem al 49-51. Pel que fa a tècnics, encara hi ha més masculí que femení, però es compensa amb moltes altres activitats. La plantilla és molt paritària i volem que sigui així.
El club està en una ciutat on s’arrossega un dèficit en equipaments esportius. De quina manera contribueix el CT Vic a pal·liar-lo?
Sempre hem estat oberts a la ciutat i tenim molt bona relació amb l’Ajuntament. Quan se’ns demana intentem col·laborar-hi, per exemple portant l’esport als barris. Per als cursets de natació moltes escoles de la ciutat venen aquí. I coincidint amb el WTA, hem fet molta promoció del tennis a les escoles.
Vostè també fa formació a la UVic-UCC. Què procura transmetre als alumnes?
Si se’m va venir a buscar va ser perquè pogués aportar la meva experiència professional a les aules. Intento que les meves classes siguin pràctiques, amb casos reals. Que als alumnes de 4t de CAFE que els agrada la gestió esportiva els siguin útils. A mi és una cosa que m’agrada perquè aporto la meva realitat, però ells també em donen una visió més crítica i et fan estar una mica més al dia del que hi ha fora del club i de les aules.
Des que és al món laboral sempre ha tingut càrrecs de responsabilitat que alhora ha hagut de compaginar amb la maternitat. Com ho ha fet?
El que a mi m’ha funcionat molt és que la meva família també s’ha involucrat en el club. Per nosaltres no és només venir a treballar, el Tennis Vic és el nostre club, la nostra família, és el nostre entorn d’amics. Els meus fills hi han crescut, s’han format i han trobat l’entorn que buscàvem. El Tennis Vic forma part de la nostra vida personal, no només professional.
