De 1896 a 2010, sobreviu a la guerra, però no a la crisi

1896, NEIX LA CAIXA D'ESTALVIS DE MANLLEU A la segona meitat del segle XIX, la classe obrera s’organitza davant la precarietat laboral. L’Església i les classes dirigents reaccionen: l’estalvi es veu com una forma de mitigar la revolta. El 1896 neix la Caixa d’Estalvis de Manlleu, inspirada pel bisbe manlleuenc de Sogorb, Francesc d’Assís Aguilar, promoguda pel bisbe de Vic, Josep Morgades (president de la primera junta directiva), i el suport d’industrials locals. 1902, EL PROJECTE ARRELA El projecte té èxit i incorpora al seu capital els fons de monts de pietat i societats de socors mutu preexistents. Caixa Manlleu fa de prestadora en ple procés d’industrialització. 1909, LES 1.000 LLIBRETES L’any 1909 Caixa Manlleu compta amb 1.025 llibretes d’estalvi en una població de 6.000 habitants. 1926, NOVES OFICINES L’entitat consolida el seu caràcter social amb una creixent participació en projectes com l’hospital de Manlleu i diverses activitats. El 1926 inaugura les noves oficines a la plaça Fra Bernardí i modernitza els equips. 1936-1940, GUERRA, POSTGUERRA I AIGUAT Durant la Guerra Civil, la junta de govern se substitueix per un comitè administratiu vinculat al Departament de Finances de la Generalitat, sense afectar ni els empleats ni les dinàmiques. Econòmicament la situació és complicada i es recorre a préstecs del Banc d’Espanya. Finalitzada la guerra, es restableix la junta de govern i tot i les dificultats del moment, accentuades per l’aiguat de 1940, la caixa reprèn l’activitat. 1946, LA PRIMERA SUCURSAL, A SANT QUIRZE Amb la situació estabilitzada i nous lideratges es decideix iniciar l’expansió a Osona. El 1946 obre la primera sucursal a Sant Quirze i el 1960 ja té vuit oficines, totes a la comarca. 1966, LA SUBCENTRAL A VIC El 1961 inaugura la nou seu, a la plaça Fra Bernadí, i continua l’expansió amb l’obertura regular d’oficines i una subcentral a Vic, el 1966. El 1970 arriba als 30.000 comptes oberts i quatre anys més tard comença l’expansió cap al Vallès Oriental, el Bages i Barcelona. Entre 1974 i 1996 obren 51 oficines més i s’amplia progressivament l’operatòria. 1996-2008, CREIXEMENTI ESCLAT DE LA BOMBOLLA La caixa celebra el centenari amb 68 oficines, 352 treballadors i un capital de 732 milions d’euros. Superada la crisi post-Jocs Olímpics les entitats bancàries experimenten un creixement exponencial amb l’escalada de la construcció. Arriba a les 104 oficines, 510 treballadors i 2.600 milions de capital, el 2008. Lehman Brothers fa fallida i esclata la bombolla. 2010, LA FUSIÓ: NEIX UNNIM El Banc d’Espanya promou la fusió de caixes, en el marc del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària). Caixa Manlleu tanca un acord amb Caixa Terrassa i Caixa Sabadell. L’1 de juliol de 2010, neix Unnim. 2012, EL BBVA ABSORBEIX UNNIM Unnim no supera els testos d’estrès i acaba sent absorbida pel BBVA, per un euro, el març de 2012. El banc i les fundacions Antigues Caixes Catalanes i Antiga Caixa Manlleu es fan càrrec de part de l’obra social.

De 1896 a 2010, sobreviu a la guerra, però no a la crisi

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dijous 18 de desembre?

Acord a Cata per acomiadar 16 persones

L’alcalde Satanàs

Una nòmina amb premi: CaixaBank ofereix un mòbil Samsung o un televisor per domiciliar la nòmina

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents