A Centelles pot fer fred, però no tant com el que se sent en un entorn gelat del cercle polar àrtic. El centellenc Ferran Hernández ho va corroborar aquest mes de gener, quan va viatjar fins a Cambridge Bay, al Canadà, en el marc d’una campanya liderada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. L’objectiu de l’expedició és recopilar dades que ajudin a mesurar el gruix del gel de l’Àrtic de forma més precisa a partir de les dades de radiació que capten els satèl·lits.
Millorar la fiabilitat de les mesures és una acció cabdal per conèixer de forma més acurada la situació del gel marí i l’afectació que hi està tenint el canvi climàtic a l’hora de reduir-lo.
Actualment, però, els càlculs que es fan de forma remota no sempre són prou fidels. “Els algoritmes existeixen però tenen moltes incerteses, sobretot perquè no hi ha dades que permetin millorar-los i experimentar repetidament com faríem a un laboratori: a l’Àrtic no és còmode prendre-les”, reconeix el físic centellenc.
Per això, i aprofitant que el seu doctorat industrial a l’empresa isardSAT està enfocat en la millora d’aquests algoritmes, va tenir clara la voluntat de prendre part de la campanya juntament amb la investigadora Carolina Gabarró, també de l’ICM, en col·laboració amb les universitats de Bremen, a Alemanya, i Victoria, al Canadà.
L’expedició estava prevista per al mes de novembre, però per qüestions climatològiques es va haver de posposar a aquest gener, amb una intervenció a la zona des del dia 11 fins al 28.
Si bé Hernández va iniciar l’expedició, va haver d’abandonar-la al cap de dos dies per motius familiars, però hi continua vinculat: “Durant l’últim any he participat en la preparació de l’expedició i quan tinguem totes les dades ens caldrà analitzar els algoritmes de mesura amb intel·ligència artificial amb valors de radiació del gel i dels aspectes que la determinen, com el gruix, la temperatura, la salinitat, la constant dielèctrica o la neu”.
El físic centellenc també destaca que “amb el canvi climàtic cada cop hi ha més gel fi, més jove i menys gruixut, que es congela a l’octubre i es fon a l’estiu i això dificulta les mesures a més de provocar un bucle de retroalimentació positiva, l’amplificació àrtica, que fa pujar la temperatura”.
Si bé l’experiència in situ a l’expedició va ser curta, va ser profitosa i aviat es podrà treure l’espineta de no haver pogut passar més temps a l’Àrtic, encara que no sigui en ple hivern. Al mes de març, viatjarà fins a l’illa noruega de Svalbard, el lloc habitat més al nord del planeta, on passarà un mes fent un curs per aprendre a fer més treball de camp.
