EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

De dispensari de poble a hospital

L’Hospital de Campdevànol compleix cent anys convertit en epicentre de salut al Ripollès

Un nom que avui seria tan políticament incorrecte com el d’Amigos de los Pobres de Campdevànol va servir perquè el maig de 1918 es fundés l’entitat que va impulsar la creació d’un hospital. Ripoll en disposava des de l’últim quart de segle XVI, quan Campdevànol amb prou feines tenia quatre masos. Però el progrés que havia experimentat el municipi a tombant de segle XIX gràcies a la incorporació d’indústries del ciment, el guix o el tèxtil a les ja existents del ferro i l’explotació agrícola va provocar un creixement demogràfic que en qüestió de tres dècades va duplicar-ne de llarg els guarismes.

Fins aleshores funcionava el dispensari del doctor Melcior Vaquer, que va esdevenir insuficient per les necessitats sanitàries dels vilatans. Per això a partir de 1916 es va plantejar la possibilitat de construir un nou equipament per donar un servei ja imprescindible. L’historiador ripollès Agustí Dalmau, autor juntament amb el campdevanolenc Joan Bardulet de la Petita Història de l’Hospital de Campdevànol, que va il·lustrar Pilarín Bayés, destaca “la implicació del rector, l’Ajuntament, els empresaris i tota la gent del poble” per fer possible aquell projecte “on tothom va fer les contribucions i aportacions econòmiques en la mida que la seva butxaca els ho permetia”.

El projecte inicial va dimensionar-se fins al punt de passar de dispensari a hospital, malgrat ser “un equipament de poble, on no es visitaven persones d’altres municipis”, assenyala Dalmau. Un cop construït l’edifici, la seva gestió va ser encarregada a les germanes Josefines de la Caritat, que tenien seu a Vic però que per les dificultats i precarietat del dia a dia van renunciar-hi, tal com farien també les seves diferents successores de Las Siervas de la Pasión de Barcelona, les Dominiques de l’Anunciata de Vic o les Franciscanes de la Immaculada, fins que a mitjan segle XX s’hi van involucrar les Carmelites de Sant Josep, que no en marxarien fins al 1986. Durant tot aquest període es va superar la Guerra Civil, la dictadura franquista i ja amb l’arribada del període democràtic el traspàs de competències sanitàries a la Generalitat de Catalunya. Mentre tot això passava, l’hospital va adaptar-se amb el servei de raigs X, un apartat de pediatria que va motivar que gran part de la gent de la comarca hi hagi nascut o serveis cada vegada més avançats com els de reanimació. El mateix Melcior Vaquer, Josep Casany, Pere Cuy, Salvador Vaquer i Joan Grané han estat noms referencials de l’hospital pel que fa a la seva gestió durant aquest segle d’existència. El 1981 va passar a ser considerat com a Hospital Comarcal del Ripollès, un paper que ja feia temps que exercia tàcitament i que quatre anys més tard es va ampliar amb el reconeixement d’Hospital General Bàsic. El centre va patir una mutació important l’any 1991, quan es va construir l’ala est per a malalts aguts i pacients sociosanitaris, convertint-se en el complex que avui coneixem.

“És una satisfacció en temps de pandèmia tenir un equipament com aquest”

L’alcaldessa i presidenta actual del Patronat de l’Hospital de Campdevànol – Hospital Comarcal del Ripollès, Dolors Costa, valora en la celebració del centenari tot el que significa per la història del poble “a partir de la generositat i la solidaritat dels nostres avantpassats” fins a l’evolució que ha patit per esdevenir el centre hospitalari referencial per a tots els ripollesos. Les circumstàncies d’una baixa natalitat contrasta amb l’envelliment de la població. Això ha provocat “que tinguem més geriatres que pediatres”, diu Costa, però malgrat uns moments dolents com el que estem vivint tant en l’àmbit sanitari com en l’econòmic, considera que “no és una casuística exclusiva nostra sinó general”. En aquest sentit, Costa valora molt “l’esforç de tot el personal per sobreposar-se a l’absència d’efectius que estem patint” i remarca un cop més la “satisfacció” que suposa per Campdevànol disposar d’aquest equipament en temps de pandèmia.

Precisament la ubicació a Campdevànol de l’hospital ha posat més d’una vegada sobre la taula la seva idoneïtat, sent Ripoll la població més habitada de la comarca, sobretot després d’una dècada i mitja de pèrdua de serveis a l’ambulatori local. En els darrers exercicis, un cop traslladat el centre referencial sanitari de Vic a Olot, s’ha agreujat aquesta sensació, encara que Costa apunta que “fins i tot hem incorporat algunes especialitats que no teníem”.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 893 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't