Hi ha alguna escletxa per evitar el tancament de la planta de Prysmian a Manlleu?
Treballem en aquest sentit. La Generalitat ha perdut les competències de gestió dels ERO i això complica l’escenari, però el que estem fent és pressió de cara a l’opinió pública i la mateixa empresa. No deixarem de mostrar el nostre desacord amb el tancament.
S’ha reunit amb els treballadors?
Evidentment. El que ens pertoca com a Ajuntament és estar al seu costat. Ens hem reunit amb els representants sindicals i hem acordat establir una estratègia comuna, amb una comissió de seguiment que es reuneix cada setmana. També hem intentat parlar amb els directius de l’empresa, però ens està sent molt complicat.
Vol dir que no hi ha hagut cap contacte amb altes esferes?
Hem fet la petició, i em consta que des de Montcada i Reixac també ho han provat. De moment l’única resposta és el silenci. Fa un parell de setmanes ens vam reunir amb tres representants de Recursos Humans de l’empresa a Catalunya, però ens agradaria arribar a instàncies superiors per exposar-los la situació de la nostra ciutat i d’una planta que és rendible, que funciona. La decisió de tancar-la no es pot entendre més enllà de la pràctica d’un capitalisme despòtic.
Sobre la taula hi ha la possibilitat que la Generalitat es faci càrrec de la planta a través d’algun tipus d’empresa pública?
S’estan valorant totes les opcions. Des de l’Ajuntament fem pressió en tantes vies com sigui possible. També és cert, i això ens ho van manifestar els mateixos representants de l’empresa, que la seva voluntat és vendre la planta, però en cap cas a la competència. No volen que s’hi estableixi ningú del mateix sector. Òbviament això és un problema, perquè ens consta que hi podria haver empreses interessades.
Suposant que la planta acabi tancant, què pot fer l’Ajuntament per ajudar els treballadors?
Activar totes les eines i mecanismes de què disposem. Em refereixo sobretot a l’Oficina de Promoció Econòmica, que té origen als anys noranta, quan la crisi de la indústria tèxtil va generar un fort impacte a la nostra ciutat. Ara comptem amb el personal qualificat per acompanyar els treballadors i treballadores que ho necessitin. Tot això, però, són escenaris de futur, escenaris que m’agradaria no haver de considerar.
Diu que hi ha empreses que s’han interessat per instal·lar-se a la planta de Prysmian. Quines?
El que hem fet és redirigir-les a la propietat. No en tinc massa informació.
Les últimes setmanes han destacat, com a contrapunt a l’anunci del tancament, que l’obertura de nous polígons a Manlleu servirà per crear llocs de treball.
Sempre, des que va saltar la notícia del possible tancament, he intentat aportar un apunt positiu en el sentit que, ara, l’escenari en què es troba Manlleu és diferent de quan va tancar Can Serra. Portem molt temps treballant en l’obertura de nou sòl industrial: tenim empreses a la nostra mateixa ciutat que necessitem créixer, i hem rebut peticions d’altres que no són a Manlleu i desitgen instal·lar-s’hi.
El polígon del Mas, però, encara no s’ha començat ni a urbanitzar…
L’Ajuntament de Manlleu ha fet la seva feina: han tirat endavant les modificacions urbanístiques que tocava, aquest mes d’octubre hi haurà l’aprovació del pla parcial… Desafortunadament, a l’administració pública els tempos no sempre són els que un voldria. Confio que el primer trimestre del 2020 veurem les màquines sobre el terreny. Des de l’Ajuntament també s’ha treballat molt en el polígon del Verdaguer i ja ho tenim gairebé tot a punt per iniciar el procés. És el contrapunt del drama que suposaria el tancament d’una empresa històrica i de referència de la nostra ciutat.
No van tard, pel que fa a aquests nous polígons?
Anem tan ràpid com ens ha estat possible. La nostra voluntat era que aquest procés fos molt més ràpid del que ha acabat essent, però no només hi jugava l’administració pública. Els terrenys no són municipals i lògicament ha calgut l’acord dels propietaris.
ERC té l’alcaldia des de l’any 2003…
Ja fa temps que es treballa en la urbanització del Mas, però el projecte inicial era d’una extensió molt més gran que l’actual. Hi havia més actors en joc, més dificultat d’arribar a consensos i llavors va esclatar la gran crisi mundial, que ho va frenar tot. El mandat passat vam prendre la decisió correcta: limitar la zona de teixit i sòl industrial. Això ha facilitat l’acord amb els propietaris.
Quines empreses s’han interessat per traslladar-se a Manlleu?
No puc posar noms sobre la taula. És una qüestió de confidencialitat.
De quins sectors?
Diversos.
Amb plantilles àmplies?
Algunes d’elles, de 90 o 100 treballadors.
Ja fa mesos que van aprovar incialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Hi ha data per a l’aprovació provisional?
Posar calendaris sempre és arriscat. Ara estem en procés de resolució d’al·legacions.
Quantes n’han rebut?
Una setantena. L’empresa que ens redacta el POUM les està acabant d’estudiar. Això ens portarà a l’aprovació provisional. Llavors, per la definitiva, ja dependrem de la Generalitat. Manlleu necessita que el pla sigui vigent com més aviat millor. Hem d’avançar com a ciutat i creiem que pot ser una bona eina.
Un POUM no deixa de ser un compendi de projeccions. N’hi ha que es materialitzaran i d’altres que s’acabaran descartant. Des del punt de vista de l’alcalde, quines s’han d’executar sí o sí?
El POUM preveu una millora substancial de la mobilitat a la nostra ciutat: carrils bici, més protagonisme del vianant i el segon pont sobre el Ter, que després de 30 anys sembla que hem arribat a un consens pel que fa a la ubicació. També és important que inclou rondes perquè molts carrers, sobretot els dels polígons, deixin de ser vies mortes.
Al final no podran traslladar la comissaria de la Policia Local a l’antiga potabilitzadora. Ja és segur que anirà en un edifici nou a l’avinguda Puigmal?
Sí. Ja tenim el calendari i esperem poder-lo acomplir. Hem demanat als nostres serveis tècnics que el mes que ve estiguin a punt els plecs de condicions per licitar el projecte. A finals del 2019, per tant, ja podríem tenir l’empresa encarregada de redactar-lo i, a l’abril o al maig de l’any vinent, licitaríem l’execució de l’obra.
I mentre el nou edifici no estigui a punt? Els agents s’han queixat reiteradament que no poden continuar en les condicions actuals…
Hi ha unes millores molt urgents que portarem a terme a l’espai on està ubicada actualment la comissaria. Ens hi hem compromès davant dels treballadors i treballadores.
“A Manlleu hi ha un centenar d’habitatges ocupats il·legalment”
Els propers mesos també està previst que s’enderroqui el segon bloc dels pisos de Can Garcia.
Estem a les portes d’acabar aquest procés tan important per a la nostra ciutat, que no només canviarà el rostre de Manlleu, sinó que suposarà eliminar un espai en constant deteriorament. Es tracta de l’última peça del Pla de barris, però després ens caldrà tornar a treballar conjuntament amb les altres administracions per millorar tot allò a què no hem arribat. És important mantenir la previsió de mig i llarg termini.
Quantes famílies hi queden, a Can Garcia?
Fa set dies, 12. Ara, 8.
Alguns dels propietaris sense dret a reallotjament, que no tenen l’opció d’accedir a un habitatge ofert directament per l’Incasòl, estan apuntats a la mesa d’emergència, però els diuen que no n’hi ha cap de disponible. No és un contrasentit posar-los pressa perquè marxin quan és la mateixa administració pública qui no els garanteix la solució?
Sempre hem parlat amb habitatge de la Generalitat perquè, en termes de mesa d’emergència, hi hagués una prioritat absoluta per a les persones que han de marxar dels pisos de Can Garcia. Ens consta que tenen pendent oferir una alternativa a aquestes vuit famílies. Nosaltres exercim la pressió per aconseguir-ho.
Fan tota la que poden?
L’Ajuntament ha fet, fa i farà tota la pressió que pot. Esperem que la Generalitat pugui tenir un pressupost aprovat ben aviat. L’àrea d’habitatge d’arreu del país necessita de molts més recursos.
A aquesta qüestió també hi van lligades les ocupacions il·legals…
A Manlleu, d’habitatges en aquesta situació n’hi ha aproximadament un centenar. El que mirem de fer és entrar en mediació als pisos on hi ha conflictivitat i buscar alternatives per a aquestes persones, que molt sovint es veuen abocades a l’única opció que els queda, ocupar un habitatge de forma irregular. També és cert, però, que existeixen unes màfies que es lucren amb tot aquest tema. És un problema important a abordar com a país.
Han passat quatre mesos des de les eleccions municipals del 26 de maig. Ja han paït el resultat? S’hi entenen bé, amb Junts per Catalunya?
Ens entenem cada dia millor. Com ja vaig dir d’entrada, em reafirmo que es tracta d’un govern molt plural, fort per a la nostra ciutat i ben cohesionat. Crec que farem bona feina aquests quatre anys.
