El 14 de desembre de 2011 –aquest dimarts va fer 10 anys– naixia oficialment a Vic l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Sota la batuta de l’exalcalde Josep Maria Vila d’Abadal, l’entitat va començar a caminar amb 157 municipis, però al llarg d’aquesta dècada ha anat creixent fins a representar 800 ens, entre els quals també consells comarcals o EMD. El context d’entrada ha canviat com un mitjó: les primeres consultes sobre la independència de Catalunya han donat pas a l’efervescència del moviment i el referèndum de l’1-O i, al costat de l’ANC i Òmnium Cultural –primer amb un paper central i els darrers anys en segon terme–, l’AMI es pot penjar la medalla d’haver contribuït a mobilitzar la ciutadania, a més a més d’oferir suport als municipis i als 600 càrrecs electes que encara avui continuen amb litigis judicials oberts per haver pagat la quota de l’associació, aprovat mocions a favor de la independència o no penjat la bandera espanyola al balcó.
És per tot això que coincidint amb els 10 anys, i amb l’objectiu de reconèixer els alcaldes i regidors que des del municipalisme treballen a favor de la República Catalana, l’AMI celebrarà un acte institucional a Vic el 21 de gener. La cita s’aprofitarà per inaugurar una exposició que recull la feina de la primera dècada d’història de l’associació, amb la idea que posteriorment itineri arreu de Catalunya i, així, posar en valor el que ha estat “el gran articulador de les democràcies als municipis”, tal com destacava dimarts des de Vic l’actual president de l’entitat i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni.
L’AMI està organitzant també una trobada de tots els presidents que han pilotat l’entitat. Serà al gener i a Brussel·les per tal que hi pugui assistir Carles Puigdemont, ja que l’expresident de la Generalitat va encapçalar l’associació mentre era alcalde de Girona. La reunió ha de servir per tirar la vista enrere i fer balanç, però també esbossar línies de futur. Gaseni apuntava dimarts que la principal és “continuar sent útil” als municipis i muscular-los en pro de la República Catalana, amb passos decidits cap a la sobirania local en termes energètics, alimentaris o de defensa de la llengua.
