Les deixalles que generem com a ciutadans no desapareixen per art de màgia quan surten per la porta. Després de ser recollides, ja sigui a través del sistema porta a porta, dels contenidors –convencionals o amb obertura de xip–, o les àrees d’aportació s’inicia un complex recorregut per afinar-ne la selecció i separació. L’objectiu és, d’una banda, recuperar els materials que poden ser reciclats o als quals es pot donar una segona vida. De l’altra, evitar al màxim l’entrada de quilos de deixalles a l’abocador, ja que l’espai és finit i el cost de manteniment no és menor. Aquest cost de la gestió dels residus urbans és un dels grans reptes de present i de futur de les institucions públiques.
Com més residus es generen, més recursos cal destinar-hi per fer bé el tractament. I això acaba revertint en el ciutadà en forma d’augment de les taxes municipals de deixalles, però sobretot amb un impacte en el Medi Ambient que sovint és difícil de revertir.
De fet, el conseller comarcal d’Osona responsable del cicle de Residus, Albert Castells, recorda que fa anys, enterrar les deixalles als abocadors “semblava fàcil i era barat”, però amb el pas del temps s’ha vist que és molt car, “perquè encara gestionem aquests espais i hi ha hagut una petjada ambiental”. En aquest sentit, l’horitzó s’ha de situar en el residu zero –buscant la menor generació de deixalles–, però mentrestant, la gestió és clau. I en aquest àmbit, la ciutadania hi juga un paper molt important, ja que una bona selecció de les deixalles en origen –a casa, en negocis i també empreses–, facilita tot el procés de selecció, recuperació i reciclatge. EL 9 NOU ha visitat la planta de triatge de multiproducte i el CTR d’Orís de la mà de la tècnica del Consorci per la gestió de residus urbans d’Osona, Mar Segret. Aquest és el recorregut que fa una bossa de deixalles un cop surt per la porta de casa.
PLANTA DE TRIATGE MULTIPRODUCTE (VIC)
1 RECEPCIÓ DE RESIDUS
Després de fer la recollida de les deixalles, els camions arriben a la planta de triatge situada al Parc d’Activitats Econòmiques d’Osona, a Vic, i s’identifiquen a l’entrada. L’objectiu és saber quina ruta han fet. En aquest punt també és a on periòdicament es fan les caracteritzacions: s’agafen mostres aleatòries del que porten els camions i es determina si la recollida selectiva d’aquella ruta està més o menys ben feta. Això és important per determinar els cànons del tractament de residus i l’entrada de deixalles al dipòsit controlat –l’abocador–, d’Orís. Els camions es tornen a pesar a la sortida (foto), per determinar la càrrega que porten.
2 ENTRADA A LA CINTA
El camió accedeix a la planta de triatge i buida la càrrega a la zona de recepció. En aquest punt, es forma una impactant muntanya de deixalles que permet ser conscient de la gran quantitat de residus que es generen. Personal de la planta fa una primera observació i es retiren materials impropis de grans dimensions, com pot ser mobiliari de plàstic o fusta, i altres elements que haurien d’anar a altres fraccions. A la planta de triatge només hi haurien d’entrar plàstics, llaunes, brics, paper i cartró. Amb maquinària pesant, s’agafen les deixalles a palades i s’alimenta un dipòsit que regula l’entrada de material a la cinta de triatge.
3 SELECCIÓ MANUAL
La cinta trasllada els residus a una primera cabina de triatge manual. En aquest punt, quatre persones separen amb les mans les bosses de plàstic, els cartrons de grans dimensions i els impropis que es detecten, principalment material tèxtil i objectes de vidre. En aquesta primera selecció ja s’aconsegueix revaloritzar una part dels productes, ja que el paper i el cartró més gran s’envia directament a reciclar. Pel que fa als impropis, són traslladats al dipòsit de residus d’Orís, on acaba enterrada la fracció resta. En aquest primer punt és ben visible que la ciutadania, per descuit o per mala praxis, moltes vegades no fa bé la separació de residus.
4 PROCÉS AUTOMÀTIC
A partir d’aquest moment, el procés entra en una fase de selecció automàtica, amb la supervisió en determinats punts de persones que afinen la separació. Després de passar per un garbell giratori se separen les deixalles en funció de la mida. Les més petites –de menys de 8 centímetres–, acaben al dipòsit d’Orís després de revisar que no hi ha material fèrric. La resta continua per tot un seguit de màquines que, utilitzant diversa tecnologia vibratòria, rodant i d’infrarojos, classifica els productes segons la seva composició. L’objectiu final és aconseguir que gran part de les deixalles que entren a la planta de triatge es puguin reciclar.
5 VALORITZACIÓ
Després de transcórrer per tota la planta de triatge, els diversos materials queden agrupats segons la seva composició (a la foto). En concret se separen els plàstics PET (ampolles d’aigua), el PEAD (ampolles de lleixiu o detergent), el plàstic mix (brics, film, paper i cartró), i el material d’alumini. Un cop els dipòsits queden plens, es traslladen a la premsa i es generen bales de cada material. Un gestor de residus vindrà a recollir cada producte amb l’objectiu de donar-hi una segona vida. El paper, el cartró i l’alumini podrà tornar a convertir-se en el que ja havia sigut, però per exemple del plàstic PEAD se’n pot acabar fent mobiliari urbà.
CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS D’ORGÀNICA I RESTA (ORÍS)
1 RECEPCIÓ DE RESIDUS
Al Centre de Tractament de Residus d’Osona i el Ripollès, situat a Orís, s’hi gestiona la fracció orgànica i la resta. En concret, durant unes hores del dia es tracta el residu orgànic –majoritàriament restes d’aliments que provenen del consum humà–, i en un altre moment la resta, és a dir, tot aquell material que no es pot aprofitar i ha d’acabar enterrat al dipòsit controlat d’Orís, ubicat a pocs metres de la planta. Tal i com es veu a la foto, els residus arriben al centre de tractament en camions –que també identifiquen la ruta i pesen la càrrega– i es deixen a la zona de recepció. Amb maquinària pesant s’alimenta la cinta de triatge.
2 SEPARACIÓ D’IMPROPIS
Els residus circulen per la cinta i se’ls aplica un procés de selecció similar al de la planta de triatge del multiproducte, però amb menys passos. L’objectiu és clar: quan s’està tractant la fracció resta, s’intenta separar el major nombre de productes als quals es pot donar una segona vida, com per exemple el paper, el cartró o els productes amb alumini o derivats del ferro. Quan a la planta hi entra la fracció resta, també es busca retirar els materials que no tindran una correcta descomposició. De nou, en aquest punt es fa evident que la ciutadania llença deixalles on no toca sense ser conscient de la gestió que caldrà fer després.
3 ENTRADA AL REACTOR
La resta i l’orgànica, després de superar el procés de triatge, arriben al reactor. En aquest gran espai, les dues fraccions queden separades. En la part on s’acumula l’orgànica, el material hi reposarà unes 10 setmanes. Pel que fa a la resta, el seu pas pel reactor abans d’acabar al dipòsit controlat serà de 6 setmanes. L’objectiu és que, amb unes característiques d’humitat, temperatura i ventilació determinades, l’orgànica es pugui convertir en material fertilitzant –el compost–, i la fracció resta estabilitzi el material orgànic que hi pugui quedar, i així reduir la producció de lixiviats –el líquid que provoca la descomposició–, a l’abocador.
4 COMPOSTATGE
Després del pas pel reactor, el material procedent de la fracció orgànica es converteix en compost. Per la creació d’aquest derivat de les deixalles també és molt important que la ciutadania hagi fet una bona separació dels residus. Un clar exemple d’això és la diferència entre el compost que es genera al centre de tractament de residus d’Orís –on arriben municipis que fan porta a porta i altres que no–, i els de la Mancomunitat la Plana, on l’aplicació del porta a porta en tots els pobles fa que els impropis en l’orgànica siguin molt menors. És per això que l’ens supramunicipal genera un compost d’una elevada qualitat.
5 DIPÒSIT DE RESIDUS
Pel que fa a la fracció resta, on es recull tot el material al qual no s’ha pogut donar una segona vida, acaba enterrada al dipòsit controlat d’Orís. Que acabi a sota terra no significa que desaparegui ni que com a societat ens en puguem desentendre. Les deixalles s’han d’anar compactant i enterrant correctament, i cal tenir en compte la gestió dels lixiviats: l’aigua de la pluja i la descomposició del material orgànic que hi pugui quedar generen aquest líquid, que s’ha de recollir en basses i tractar d’una manera determinada. Un altre problema és que la generació de residus va omplint el vas, i amb el temps caldrà buscar nous espais.
{{ comment.text }}