| Mar Martí / Laura Musquets
El Consell Comarcal d’Osona, la Generalitat i la Diputació de Barcelona han arribat a un acord per evitar el tancament del monestir romànic del segle XI de Sant Pere de Casserres.
En els últims tres anys l’ens supramunicipal ha intentat fer front a un dèficit que, només el 2025, va xifrar en 100.000 euros i assegura que es trobava en una “situació límit”.
Segons ha exposat el seu president, Marçal Ortuño, és poc comú que els consells comarcals disposin de patrimoni, però per salvar-lo de la ruïna després de segles d’abandó, l’any 1991 el consell va decidir comprar-lo, el va restaurar i se n’ha ocupat durant més de 30 anys.
A partir d’ara, la Generalitat aportarà 100.000 euros anuals i es compartirà la gestió amb la Diputació de Barcelona.
L’any 2025 el Monestir de Sant Pere de Casserres -declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)– va rebre un total de 13.651 visitants i és el segon equipament cultural més visitat de la comarca d’Osona per darrere del Museu del Ter.
De fet, el monestir encara s’està recuperant dels efectes de la pandèmia, ja que l’any 2019 el nombre de visitants estava per sobre dels 24.000.
Es dona la peculiaritat que el propietari de l’equipament és el Consell Comarcal d’Osona, una situació “anòmala”, ja que, segons ha detallat Ortuño, “l’estructura de finançament dels consells està pensada per la prestació de serveis i no per finançar infraestructures com aquesta”.
Ortuño ha dit que el pressupost que pot destinar-hi el consell és “insuficient” i tampoc pot assumir les inversions necessàries per posar el monestir al dia.
De fet, l’any 2025 el Consell Comarcal d’Osona va acumular un dèficit de 100.000 euros i la situació havia arribat “al límit”.
Per això, tots els alcaldes de la comarca han fet front comú per reclamar a institucions superiors que s’impliquin en la gestió.
Ortuño ha celebrat que la pressió feta pels batlles hagi tingut resultats i ha anunciat que han adquirit el “compromís” de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona per donar una “solució definitiva” a la gestió d’aquest patrimoni.
Ortuño ha detallat que el pacte al qual s’ha arribat és que la Generalitat aporti 100.000 euros anuals al monestir per “garantir” el seu manteniment, a banda d’altres aportacions puntuals que es puguin fer.
A més, també s’ha parlat de la possibilitat de finançar altres projectes pendents com la redacció del pla de viabilitat del monestir, la nova museïtzació o inversions en qüestions relacionades amb la seguretat, l’aigua o la licitació del servei de restaurant.
Paral·lelament, el Consell Comarcal d’Osona assegura que també s’ha aconseguit que la Diputació de Barcelona faci aportacions puntuals, tot i que encara no s’ha concretat l’import.
“El més important és que tenim el compromís que, abans d’acabar l’any, hem de trobar una fórmula perquè totes tres institucions formem part de la governança d’aquest monestir i trobem la fórmula jurídica adequada”, ha subratllat.
De fet, Ortuño ha assegurat que per part del Consell Comarcal “no hi ha cap problema en parlar de la titularitat i que sigui compartida”.
“De moment tenim el compromís de ser-hi en la governança i en el finançament, que entenem que és allò important”, ha resolt.
Un monestir benedictí “únic”
Una de les particularitats del monestir romànic de Sant Pere de Casserres és el seu estat amb relació a l’edifici original. Oriol Montero és educador de patrimoni i durant tretze anys va estar treballant de guia a Sant Pere de Casserres.
Explica que, si bé al país hi ha altres conjunts més importants, com el de Ripoll, Sant Pere de Rodes o Sant Benet de Bages, ja sigui per les activitats que s’hi feien o per la proximitat amb les poblacions, el de Casserres és l’únic monestir benedictí de la comarca i un dels pocs que encara conserva l’estructura íntegra del segle XI.
Mentre que els altres monestirs de l’època tenien comunitats consolidades, a Sant Pere de Casserres amb prou feines hi van arribar a viure una dotzena de monjos.
Això va fer que molts monestirs com el de Sant Pere de Rodes o Sant Benet “necessitessin fer ampliacions, que es van construir en època gòtica o barroca, cosa que va provocar que l’estructura original s’acabés diluint”.
En canvi, al de Sant Pere de Casserres, ha dit, mai van caler ampliacions i, per tant, l’edifici va quedar com quan el van construir. “És un monestir romànic pur”, ha destacat l’historiador.
Montero ha explicat que quan el Consell Comarcal va decidir comprar el conjunt estava en un estat “bastant lamentable”, fruit de gairebé 300 anys de “total abandó”.
Afortunadament, ha afegit, el monestir no va patir una destrucció “deliberada”, ja que les guerres que es van produir al territori no el van afectar.
“El fet que estigui lluny de qualsevol centre habitat també va fer que la gent no vingués a agafar les pedres per construir casa seva”, ha afegit.
De fet, l’historiador recorda que al monestir va acollir activitat eclesiàstica fins a finals del segle XVI, moment en què va canviar de titularitat i va passar a mans del Col·legi de Jesuïtes de Betlem, que el van utilitzar com a granja.
L’any 1767, el rei Carles III expropia el monestir, entra a subhasta pública i acaba en mans particulars fins que el compra el Consell Comarcal.
