L’escola Farigola de Seva ha començat el curs amb una dotzena d’alumnes nous que s’han instal·lat al poble al llarg dels últims mesos. Les seves famílies provenen majoritàriament de l’àrea metropolitana de Barcelona i, amb la pandèmia i el confinament, van coincidir a prendre la decisió de canviar el gris d’entorns més urbans per una zona a les faldes del Montseny. El seu exemple és extrapolable a Llanars, Camprodon o Viladrau, que formen part dels municipis d’Osona i el Ripollès on s’està experimentant un increment del padró fruit de la Covid-19 i la requesta d’indrets que primen la tranquil·litat i la naturalesa per damunt de les aglomeracions o un gran ventall de serveis. Hi juga a favor el silenci, el verd que s’escola a través de les finestres o la possibilitat de viure en una casa pel mateix preu que llogar un pis en una gran ciutat, però els alcaldes dels pobles que estan acollint més nouvinguts també destaquen que la majoria de famílies hi arriben havent trepitjat i coneixent el municipi.
A Seva, per exemple, des de principis d’aquest 2020 han registrat 205 altes al padró. D’una banda, tenen detectat que a les urbanitzacions s’hi han instal·lat definitivament moltes parelles que abans hi tenien una segona residència, mentre que cases del nucli urbà del poble s’han omplert més aviat de famílies amb fills petits. El cas de Viladrau és similar, amb veïns i veïnes que s’han traslladat al municipi després de passar-hi les vacances habitualment o tenir-hi amics i coneguts. “Créixer així, de manera sostinguda, a nosaltres ens va molt bé”, destaca l’alcaldessa, Noemi Bastias, “a l’estiu incrementem molt la població amb les segones residències i és important que la resta de l’any siguem prou habitants per mantenir els serveis que volem prestar sempre a la gent de Viladrau”. Des de Ribes de Freser, Mònica Santjaume descriu una altra casuística, la de qui ha tornat al poble després de molts anys de viure sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona: “En el nostre cas la incidència en el nombre d’habitants no es nota tant, perquè són persones que mai s’havien arribat a desempadronar, però sí que constatem que ara mateix a Ribes s’hi respira aquest aire de gent que torna”.
En tots els casos hi ha com a mínim tres factors que els consistoris jutgen clau a l’hora d’explicar l’augment del padró. El primer, l’interès per canviar el gris de les ciutats pel verd dels pobles, que normalment és sinònim de menys aglomeracions i més espai i tranquil·litat. En segon terme, tenir garantida la fibra òptica o bons sistemes de telecomunicacions que facin viable el teletreball, i igual, o encara més important, la proximitat de serveis bàsics i la disponibilitat d’habitatge. I és que a Vilanova de Sau, per exemple, han rebut moltes peticions de persones que voldrien traslladar-se al poble, però que no troben on fer-ho. “Quan surt una casa a lloguer, l’endemà mateix hi ha cinc o sis persones que hi estan interessades”, diu l’alcalde, Joan Riera, “el problema és que en tenim molt poques de buides i, a vegades, que els propietaris desconfien dels llogaters i prefereixen tenir-ne una de tancada que trobar-se amb maldecaps”.
A Seva, del fet que habitatges fins ara desocupats s’omplin en fan una lectura doblement positiva: primer, per l’increment d’habitants i segon, per frenar el fenomen de les ocupacions il·legals, una tendència a l’alça sobretot a les urbanitzacions. “Preferim que hi hagi moviment de venda i lloguer que tenir les cases abandonades”, assegura l’alcaldessa, Maria Anna Pineda. També hi afegeix que, almenys de moment, créixer en empadronaments no els ha obligat a replantejar cap servei: “El novembre passat vam començar a recollir les deixalles porta a porta a les urbanitzacions i patíem molt, però la veritat és que estem recollint i reciclant millor que abans”.
Des de la Vall de Camprodon, l’alcalde de Llanars, Amadeu Rosell, afirma que en els darrers mesos al poble s’hi han empadronat quatre o cinc famílies. Això suposa un increment respecte al que sol ser habitual, “però tampoc de forma extraordinària”. Sí que se li ha adreçat molta gent, en canvi, demanant informació sobre l’escola o per la qualitat de vida. Rosell els respon que “s’hi viu bé sobretot a l’estiu, però que a l’hivern la vida és diferent”. Que no hi hagi cinemes ni botigues, o que a les 5 es faci fosc, són detalls a tenir en compte, uns factors que també cita Mònica Santjaume: “La gent que es trasllada a Ribes ha de saber què hi ve a fer, perquè està molt bé buscar un entorn tranquil, però també s’ha de tenir clar que les comoditats no seran les mateixes que en una gran ciutat”. L’augment moderat d’habitants també té altres derivades: a Llanars, per exemple, alguns promotors ara s’atreveixen a construir-hi obra nova, sobretot cases unifamiliars que ja tenen emparaulades.
