Si fa dos anys li haguessin dit que arribaria a l’Ajuntament i al cap de poc esclataria una pandèmia mundial, s’ho hauria pensat, això de presentar-se?
No, no hauria canviat res. La Covid-19 ens ha alterat una mica els plans, però estic content de la feina i la nostra manera de treballar.
Vostè s’ha estrenat a l’alcaldia i amb un grup, Tots per Sant Boi (Independents), que també es presentava per primer cop a les eleccions. Després de tants anys de disputa entre dos partits, de qui és mèrit haver bastit una sola llista?
De tots els que formem el grup, tant els càrrecs electes com els col·laboradors que hi ha al darrere, amb qui podem comptar sempre que ho necessitem. No m’agrada parlar de mèrits, l’equip el vam construir entre tots.
Quan va arribar el moment, però, per què van optar per trencar amb totes les sigles anteriors?
Volíem donar aire fresc a l’Ajuntament. Som un grup jove i transversal, i presentant-nos amb els Independents d’Osona ningú ha de renunciar a res. També teníem clar que calia trencar els dos blocs i la divisió de mandats anteriors.
Vostè ja havia estat regidor entre el 2007 i el 2011. Quin record en guarda?
Quant a feina política i a treball, es van aconseguir bons projectes pel poble. Sí que recordo que socialment tot estava més crispat. En línies generals ara hi ha cohesió, anem tots a l’una.
I no troben a faltar una mica d’oposició a l’Ajuntament?
No, la veritat és que s’agraeix que no n’hi hagi. Avui dia ja tenim prou maldecaps.
Marc Parés ha succeït en el càrrec Josep M. Masramon, un veterà de la política municipal. Feia falta un canvi al capdavant del consistori?
Sí, crec que tot és cíclic i que té un inici i un final. Ell va fer molt bona feina pel poble, però ja havia dit anteriorment que volia plegar. Va ser una de les persones que em va encoratjar a presentar-me; per tant, bé per a tots.
A vostè li va costar fer el pas endavant?
A banda d’haver estat regidor, he format part de diferents entitats del poble, havia treballat a l’Ajuntament… Gaudeixo de la feina i m’agrada servir Sant Boi. Tots els regidors de l’equip de govern són amics i molt bons en les àrees que porten, això et permet delegar i estar tranquil a l’hora de prendre decisions.
S’hi veu tant temps com Josep M. Masramon?
No acostumo a fer plans ni a curt ni a llarg termini, però tinc clar que no passaré 20 anys a l’Ajuntament.
Al seu municipi hi ha hagut com a mínim dos brots de coronavirus, un a la residència Montcel i un altre a l’escola bressol. Com ho han viscut?
El cas de la llar d’infants ha estat molt recent. Una mestra va donar positiu tornant de les vacances de Nadal, però tot va anar molt bé: es va fer l’aïllament que tocava i els petits no es van contagiar. L’altre brot, en una de les dues residències que tenim al poble, va ser més angoixant per l’equip de govern, i per mi especialment. Afectava més usuaris, hi va haver ingressos… Però afortunadament no hem perdut ningú. S’ha de felicitar el personal i és de rebut reconèixer el suport del Departament de Salut i el de Benestar Social i Famílies.
En el dia a dia d’un ajuntament com el seu, la crisi del coronavirus entorpeix o més o menys poden anar maniobrant?
Entorpeix, sobretot perquè el teixit associatiu del poble ha hagut de parar en sec, i això inclou des de la penya blaugrana fins al jovent o la gent gran. Per la part més de treball polític, els terminis s’han anat allargant i no hi ha el finançament que prevèiem de la Generalitat i el govern espanyol.
Hauran de canviar prioritats?
Aquests quatre anys teníem com a gran projecte refer tot el passeig Lluçanès, la carretera que travessa el municipi, per donar prioritat als vianants, pacificar el trànsit, adequar el pas a persones amb mobilitat reduïda… El projecte, que té un cost elevat, l’estem treballant directament amb la Diputació i anava acompanyat d’unes previsions que intuïm que no es compliran.
Quines altres prioritats es marquen aquest mandat?
Aquests dies n’hem complert una de la qual ens sentim molt orgullosos: la portada de la xarxa municipal d’aigua al barri de l’Hotel Montcel-Viladecans. Era un deute històric que tenia l’Ajuntament i, rascant subvencions d’aquí i d’allà, ho hem pogut aconseguir. D’aquí a un parell de mesos desplegarem la fibra òptica, hem fet un passeig per arribar fins al Roure de la Senyora… I també hi ha la feina de pressionar perquè se substitueixi el doctor Montañà, que es va jubilar després de 25 anys.
Van passar de tenir metge cinc dies a la setmana a tres. Continuen igual?
Sí, estem entre tres i quatre, però comptem amb servei d’infermeria tots els feiners.
I hi ha possibilitat de millorar encara més?
Tenim el compromís i la voluntat de tornar al servei d’abans.
La pèrdua de població és un cavall de batalla etern?
Nosaltres aquest any hem guanyat 40 habitants, crec que a causa de la Covid-19.
Segones residències?
Sí. També tenim les dues residències que, vulguis que no, ajuden a augmentar el padró. En qualsevol cas, la pèrdua de població és un problema, sobretot ara que sentim tant a parlar de l’equilibri territorial. M’agradaria llançar una petició d’ajuda a qui correspongui fer més accions. Als pobles necessitem tenir els serveis bàsics coberts, com un metge propi o habitatge perquè la gent jove es pugui quedar.
Està interpel·lant el govern de la Generalitat?
Sí.
Se senten sols en la lluita contra el despoblament?
Sabem que s’hi està treballant, però reclamem accions més directes.
I turísticament? Sant Boi encara té potencial per explotar o són on volen ser?
Sant Boi té molt de turisme, congrega moltes persones cada cap de setmana. Aquests dies, amb el pas del confinament local a comarcal, ho hem notat molt. Som on volem ser? Sí. La piscina hi ajuda a l’estiu, tenim turisme rural i oferta diversa d’allotjaments. Això acaba sent vida pels propietaris, els bars, les botigues i les empreses.
Comentàvem al principi que a l’Ajuntament treballen amb placidesa. Contrasta amb l’ambient al Consorci del Lluçanès?
A Sant Boi estem molt tranquils.
Vol dir que més que al Consorci, no?
Sí.
El seu nom formava part de les dues llistes que es van presentar per liderar l’ens. Marc Parés genera consens?
La veritat és que el primer sorprès vaig ser jo, però alhora agraeixo que les dues candidatures comptessin amb mi.
Ja fa un any llarg que s’està treballant d’ençà de l’elecció de la presidència. Quins projectes destacaria?
S’està fent bona feina en totes les àrees. A Turisme, per exemple, es duen a terme un gran nombre d’activitats i últimament es comparteixen tots els tancaments de cases rurals o allotjaments turístics per intentar donar-los solucions. El Departament d’Empresa assessora els ajuntaments, autònoms i propietaris a l’hora de demanar subvencions. A Esports també hi ha una tècnica itinerant…
I en l’àmbit polític, diria que hi ha ganes de treballar conjuntament o s’acaba imposant una lògica de govern i oposició?
És com tot. Hi ha temes que generen diferències, però d’altres en què es va a l’una.
Té sentit que li pregunti si aquesta legislatura ha de ser la d’oficialitzar la comarca del Lluçanès?
Nosaltres ho tenim a sobre la taula des de l’inici del mandat. Sí que és cert que, per la pandèmia i els confinaments, no ens hem pogut veure tant amb la resta d’alcaldes i debatre, però vam quedar que passades les eleccions al Parlament reprendríem el fil per decidir com articular la petició.
A Sant Boi, a la consulta hi va guanyar el no, però al conjunt de pobles s’hi va imposar el sí. Com ho encara el nou consistori?
Sempre hem dit que som partidaris de tornar a fer una consulta o un procés participatiu al poble, i que siguin els veïns i veïnes de Sant Boi qui s’expressin.
L’actual equip de govern faria campanya pel sí o pel no? Se significarien?
No, ni en un sentit ni en l’altre.
