Al vigatà Albert Bagué li agrada molt caminar, però sobretot aprofitar les excursions per trepitjar llocs recòndits o amb històries singulars. A més a més, sempre que es passeja ho fa amb els ulls ben oberts. Aquest estiu, la seva curiositat i perseverança han tingut premi: amb el descens del nivell de l’aigua a l’embassament de Sau, per efecte de la sequera, hi ha trobat un antic capitell que tot indica que hauria format part del monestir romànic de Sant Pere de Casserres. Bagué va descobrir la peça setmanes enrere, amb el pantà al 40% de la seva capacitat, i aquest dimecres hi va acompanyar una comitiva de la Generalitat que va recollir la pedra i l’estudiarà per tenir més informació i aclarir-ne l’origen.
La descoberta la va fer on hi havia hagut l’ermita de Sant Vicenç de Verders, un temple erigit la segona meitat del segle XI amb l’objectiu de donar servei als feligresos de la parròquia del castell de Casserres quan aquest es va convertir en monestir. La freqüentaven veïns de les cases de pagès de banda i banda del Ter, però la zona va anar perdent població i al segle XVII l’ermita havia passat a ser un magatzem de la masia de Verders, ubicada a l’antiga rectoria. La construcció de la presa de Sau va deixar tant un edifici com l’altre submergits sota les aigües el 1962, fins que una dècada després l’església es va desmuntar pedra a pedra i la van traslladar a Sabadell.
Coneixedor d’aquesta història, i aprofitant episodis de sequera, Bagué ha trepitjat Verders quatre vegades. Segons explica, que la troballa fos allà va portar la Generalitat a plantejar-se si el capitell no podia pertànyer a l’ermita, però ell apunta que era “més aviat austera” i defensa que la hipòtesi amb sentit és la de Casserres, fins i tot si al final s’acaba descobrint que en realitat es tracta de la base d’una columna.
A l’espera del que conclogui la investigació, Bagué també té la teoria que, “com que el monestir va estar abandonat durant segles, és possible que els habitants de les masies hi anessin a buscar objectes o eines que els fessin servei”, la qual cosa explicaria la deslocalització de la peça. Entre altres indrets del pantà que ha explorat hi ha Còdol, Fussimanya o el Salt del Cabrit, però el vigatà també domina el Collsacabra, el Moianès o l’illa de Menorca. Anys enrere la seva intervenció va ser clau, per exemple, per destapar i tornar a donar vida a la Font dels Frares, en terme de Santa Eugènia de Berga. “Voltar pel bosc, informar-me, gratar i redescobrir històries m’omple. Em sembla una gran afició”, destaca Bagué.
El cas de Sant Pere de Casserres és encara més màgic perquè justament a Secundària va portar a terme un treball sobre el monestir, recerca per la qual va guanyar un premi Baldiri Reixac. Ara, trobar un capitell que hauria format part del complex monàstic es podria considerar tancar el cercle, però ell diu que no, perquè “soc curiós de mena, i encara vaig a darrere moltes coses”. Des del Consell Comarcal d’Osona i la Generalitat també l’han animat: “Diuen que tinc ull arqueològic.”
{{ comment.text }}