“Abans del segle XVIII els llibres no parlaven de les muntanyes, eren un obstacle”, explica l’escriptor i excursionista David Vilaseca, de Sant Quirze. Segles després fa un recorregut entre la realitat i la ficció en el moment en què es va fer un canvi de mirada vers les muntanyes i els inicis del pirineisme a través de la seva primera novel·la Els descobridors de paisatges. Vilaseca se centra en els inicis del pirineisme i tracta sobre “l’exploració i la conquesta de les muntanyes maleïdes” a partir d’una base real amb dosis de ficció i un toc fantàstic. L’autor la situa al 1776, poc abans de l’inici de l’alpinisme, i l’acaba el 1816, “just abans que es conquereixi oficiosament la Maladeta” i també perquè va ser “l’any sense estiu” ja que l’erupció d’un volcà “va deixar Europa coberta de cendres i la gent va pensar que s’acabava el món”.
Tot plegat s’ambienta a la Vall d’Aran, Benasc i Luchon i un dels protagonistes és el mateix paisatge “i la manera que tenim d’observar-lo”, comenta Vilaseca. “A finals del 1700 apareix el sublim aplicat a la natura, una categoria estètica”. I aquí s’hi barregen les aventures de contrabandistes i científics amb dos protagonistes, Rigaut Molières i Franc Lagoulières, inspirats en un de real, François Raygot àlies Lagoueillère, el primer guia que va portar gent a la Maladeta. Amb la novel·la també vol reivindicar la figura de Raygot, a qui defineix com “l’autèntic descobridor de paisatges” malgrat que durant dècades, “fins fa cinc o sis anys”, es va creure que el primer havia estat Pierre Barrau. Utilitza la base històrica de quan arriben els primers viatges que contrasten amb les poblacions pirinenques i la visió diferent que tenen de la muntanya. De fet, al pròleg que ha fet l’alpinista Edu Sallent defineix la novel·la com una “història romàntica de contrabandistes heroics, d’aristòcrates excèntrics, de gels maleïts i de màgiques muntanyes forcades”. Una denominació que l’autor dona a la Forcanada, el Pedraforca i els Encantats.
Vilaseca va començar a escriure la novel·la fa 13 anys, el 2007, i des de llavors ha fet molta feina de documentació i també ha visitat els llocs, que ja coneixia perquè és un home de muntanya. Però per fer la novel·la “vas a veure racons concrets, no cims, ports que travessaven d’una vall a l’altra, però on passava el comerç”.
Ell, que ha escrit tres llibres més, considera que “soc com un músic sense solfa, escric, llegeixo i vaig polint el text per la sonoritat”. Ara el publica a través de Tulsita Edicions, una editorial especialitzada en viatges i muntanya. Tot plegat per narrar una novel·la que passa “allà dalt, on tot es veu i ningú mira”, com diu l’autor.
