Milers de persones deambularan aquests dies de la Puríssima per la rambla del Passeig de Vic, un dels punts neuràlgics del Mercat Medieval de Vic, alienes al fet que aquesta setmana la via, que és cabdal en el teixit comercial de la ciutat, ha celebrat els 20 anys de la seva última reforma.
Els treballs van començar el maig del 2003 i després d’un any i mig de feina es va inaugurar amb una jornada festiva el 3 de desembre de 2004. El nou Passeig va guanyar espai per als vianants, va reduir el destinat als cotxes i va eliminar 160 aparcaments en superfície però va sumar-ne encara més a l’aparcament soterrani.
Les obres, que van tenir un cost de 2.863.253 euros en el cas del Passeig i de 5.208.117 en el del pàrquing, van suposar la urbanització dels 15.500 metres quadrats de l’espai, dels quals 12.000 van passar a ser de granit, pedra que li va donar el seu característic color gris.
La remodelació, que va impulsar l’alcalde Jacint Codina, va substituir l’anterior reforma que a finals dels anys cinquanta del segle passat hi havia fet l’Ajuntament de Josep Maria Costa Velasco, per acabar en aquell cas amb la sorra al terra i també elements singulars com el pedrís on es posava el bestiar pel Mercat del Ram.
A diferència d’alguns passejants, que dimarts preguntats per EL 9 NOU recordaven fins i tot com havien jugat a bales en aquell espai de fa més de mig segle, cap dels paradistes actuals del mercat ha vist altre escenari que l’actual perquè fa pocs anys que hi venen. En canvi, algunes de les botigues més antigues de la via han estat testimoni de la seva evolució a través de les diferents generacions que les han regentat.
És el cas de l’Estanc Crivillés, situat als baixos del número 33 des de l’any 1940, i que actualment està en mans de la tercera generació. Nascut al mateix Passeig, els records d’infantesa de l’actual propietari, Jaume Crivillés, són els d’anar-hi fent volts amunt i avall amb una bicicleta.
Ell va ser anys després i juntament amb altres botiguers de la zona un dels impulsors de l’empresa Xarxa Comercial, que va promoure la construcció de l’aparcament. “Sort que es va fer en aquella època. Era una necessitat que teníem i la prova és l’ocupació que té. Si no fos així, la ciutat tindria ara un dèficit d’aparcaments molt important”, afirma.
Partidari de la reforma, Crivillés destaca que “hi podríem haver fet un bosc si hi havia gent que hi volia arbres, però llavors no s’hi podrien fer mercats i fires. S’ha de pensar que ha de tenir un ús múltiple i va ser un encert fer-lo així”. L’única pega que posa al projecte, si és que n’hi ha de posar una, és que amb els anys el centre comercial s’ha desplaçat més amunt, sobretot al voltant del carrer Manlleu i el Portal de la Rambla, “i nosaltres que estàvem al mig hem quedat a una punta i d’aquí en avall és mort”.
L’obra del Passeig actual no va portar, ni de tros, les protestes i discussions que hi va haver quan es va fer la plaça Major, però un cop acabada va generar queixes i elogis pràcticament a parts iguals. Entre els laments més freqüents hi ha hagut sempre el que apuntava Crivillés, que hi predomina la pedra i hi falta verd.
“Per l’accessibilitat de la gent amb cadira de rodes, pel mercat i per dinamitzar segur que ha anat bé, però a mi m’agradava més el d’abans. El trobava més acollidor. Ara és fred i fosc i a l’hivern amb la humitat sempre es veu moll”, comenta Imma Corominas, que fa 35 anys que despatxa a la merceria Pallàs.
Al costat, algunes de les treballadores més veteranes de l’Òptica Comas, que encara recorden com durant les obres del pàrquing els queien les ulleres exposades a l’aparador, destaquen també en negatiu que es va perdre la plaça de Santa Clara i es va esborrar del paisatge vigatà el sortidor que hi havia. Entre els que només veuen amb bons ulls la intervenció hi ha els propietaris de La Renovació, establiment amb 76 anys de vida. “És molt més amable.
Abans hi havia una vorera com el nostre taulell i si sorties de pressa d’aquí la botiga t’atropellaven. Per mi és molt pràctic”, diu el responsable, Jordi Rusiñol.
Dues dècades després i tan sols amb un matí de passejar-s’hi i de conversar amb els qui hi fan vida, treballen o van a comprar, es fa evident que aquesta va ser una obra històrica, que encara avui té partidaris i detractors i que va suposar la llavor de la pacificació del trànsit al centre de la ciutat.
Un model que el govern Codina va projectar per a altres punts de la capital d’Osona i que amb els anys s’ha completat amb les illes de vianants, de les quals l’ajuntament actual ja ha avançat que en té de noves sobre la taula, com les dels carrers Sant Pere, Sant Francesc i del Remei, per sumar a les actuals de l’Eixample Morató, el carrer de Gurb, el centre històric i el Portalet.
Versió final amb retocs i sense els pilons que van provocar caigudes
Els pilons que es van col·locar fa 20 anys per separar la zona dels vehicles de la dels vianants van provocar diverses caigudes i algunes persones fins i tot van haver de ser ateses a l’hospital. Els triangulars baixos (a la foto) van ser els més polèmics perquè quan hi havia molta gent no es veien.
Tot i que el projecte de reforma del Passeig es va aprovar per unanimitat del ple, l’oposició va demanar canviar-los quan van començar les queixes i finalment es van acabar retirant els més controvertits. Només tres anys després, l’Ajuntament que encapçalava Josep Maria Vila d’Ababal, amb Xevi Solà de regidor d’Urbanisme, va anunciar la voluntat d’“amorosir” la via per “la duresa extraordinària” de l’obra.
Es va fer una enquesta a 601 persones que recollia que a un 68% ja li està bé com havia quedat; un 82% demanava més espais verds i bancs; un 77%, més espais per a la mainada, i un 90%, que s’hi fessin més activitats culturals. Es van acabar fent intervencions de jardineria i es va regular el trànsit amb el semàfor de la cruïlla del carrer Manlleu.
