El Consell de Ciutat va aprovar aquest dimecres una dura crítica a la política d’empadronament d’immigrants de l’Ajuntament de Vic. L’òrgan consultiu format per un centenar de membres de la societat civil –més de la meitat dels quals no van assistir al plenari de dimecres– va donar el vistiplau a les conclusions de la comissió d’immigració, molt crítiques tant amb la forma com amb el fons de la qüestió.
El claretià Joan Soler va exercir de portaveu de la comissió i va llegir-ne les conclusions, molt crítiques amb la decisió d’informar el govern espanyol de les irregularitats que es detectin durant el procés d’empadronament d’immigrants. Abans que res, “es sol·licita que aquesta mesura sigui retirada”. El text recalca que cal un treball pedagògic “per entendre que mesures de tipus policial, repressives o fins i tot xenòfobes no solucionen les problemàtiques de la convivència diària”.
Així mateix es retreu a l’Ajuntament la forma com es va fer saber la mesura, informant-ne públicament, abans que als “agents socials que estan treballant en qüestions relacionades amb la immigració, i entre aquests, els participants a la comissió”.
De fet, en el torn de precs i preguntes, Josep Freixa i el mateix Joan Soler, tots dos de la comissió d’immigració, van posar en dubte la utilitat de la mateixa i del Consell de Ciutat si l’Ajuntament no fa cas a les recomanacions del mateix. Joan López, regidor coordinador del Consell, va recordar que en l’anterior plenari va proposar-se fer un alberg per als sense sostre, i que aquella mateixa setmana, amb l’aval de la sol·licitud del Consell de Ciutat, la Generalitat s’hi posava més bé per finançar aquest equipament.
Respecte a l’empadronament, l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, que seia a la presidència al costat de Joan Soler, va respondre’ls que hi havia qüestions que hi estava d’acord, però altres que “gens”. Va acceptar el “malestar” per la falta d’informació inicial, però també va afegir que “posar el padró com a peça clau de la política d’immigració és un gran error”.
Referent a la directiva europea que determina que no hi poden haver “zones grises” amb ciutadans sense empadronar o en situació irregular, el text del Consell de Ciutat “exigeix” als governs català i espanyol que s’obrin “les vies d’accés als papers i a la normalització i regularització de les situacions irregulars”.
{{ comment.text }}