El 31 de març s’aprovava a l’Estat espanyol el Reial Decret Llei 11/2020 que definia les principals mesures urgents i complementàries per fer front a la pandèmia de Covid-19. Entre desenes i desenes de pàgines, s’indicava que se suspenien els desnonaments de lloguer per a famílies que s’havien vist arrossegades per les conseqüències, exclusivament econòmiques, de la crisi del coronavirus. No va ser l’única mesura legislativa al respecte durant el 2020. El 22 de desembre n’arribava una altra, també des del govern central –el Reial Decret Llei 37/2020–, en què es prolongava la suspensió i s’incloïa les famílies vulnerables, ja abans de la pandèmia, que no disposessin de contracte de lloguer i ocupessin pisos de grans tenidors. Entremig, el govern català hi va afegir lletra petita amb el Decret Llei 37/2020. El 3 de novembre anunciava la mesura prohibint els desnonaments en plena pandèmia però admetia a la vegada que no tenia competències reals per evitar que els jutjats n’acabessin ordenant igualment. Malgrat tot aquest paraigua de carpetes legislatives, i segons dades del Consell General del Poder Judicial, al llarg del 2020 es van fer 67 desnonaments a Osona, que es tradueix en més d’un a la setmana. D’aquests, 57 van ser per no pagar les quotes de lloguer, 7 per impagaments de la hipoteca i 3 per altres qüestions com embargaments per part de l’administració pública. Al Ripollès hi va haver 11 desnonaments, 6 per impagament del lloguer, 4 per hipoteca i 1 per altres causes. En les dues comarques les xifres de desnonaments són molt inferiors a les que es van registrar el 2019, quan als jutjats de Vic se’n van ordenar 251 –un 73,3% més– i als de Ripoll, 23 –52,1 més–. Les del 2020 són dades però “enganyoses” perquè hi ha processos judicials que s’han acabat adjudicant igualment i d’altres que es van aturar després que els jutges paralitzessin la seva activitat durant la primera fase de la pandèmia, explica Carme Roquer, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) d’Osona. Segons Roquer, “partint de la base que no hi hauria d’haver desnonaments, n’hi ha hagut tot i la normativa d’excepcionalitat”. Un esquema que encaixa amb el del conjunt de Catalunya, que va registrar el 2020 5.737 desnonaments, un 53% menys que el 2019.
Amb les dades a la mà, les mirades estan posades ara al 9 del maig, que és quan hi haurà l’aixecament de l’estat d’alarma. “Quan això passi arribarà una onada de desnonaments”, avisa Roquer, que afegeix que no només seran dels processos judicials que ja estan engegats, sinó que “en vindran de nous de famílies afectades pels ERTO, que tinguin problemes per pagar el lloguer o bé perquè se’ls apugi la quota”. De fet, “sospitem que molta gent que va venir a la plataforma al principi del 2020 amb dates de llançaments que es van poder aturar per la pandèmia, en algun moment o altre es reactivaran els seus processos judicials”, explica Roquer.
