La coordinadora d’Osona Biocircular defensa la necessitat d’unir iniciatives per fer el sector agroalimentari més sostenible i aposta per models de biogàs adaptats a la realitat territorial.
Fer un sector agroalimentari més sostenible és un repte que fa temps que és sobre la taula. Per què cal una estratègia com Osona Biocircular?
No estem dient que a Osona no estiguin passant coses en aquesta direcció. El que convé és agrupar-les en un relat únic perquè tothom sigui conscient de tot el que està passant i de tot el que pot arribar a passar. Unificar iniciatives ens dona més força, tant per buscar finançament públic com perquè empreses que treballen en aquesta línia trobin a la comarca un ecosistema favorable.
Les empreses estan disposades a apostar per la sostenibilitat ambiental i reduir el seu impacte?
Sí. De moment, tothom està molt a favor d’aquest procés. No m’he trobat ningú que ens posi pals a les rodes. Al contrari. La sostenibilitat està deixant de ser una qüestió específica per convertir-se en una qüestió transversal. Afecta totes les àrees i, en el cas del sector agroalimentari, que està directament relacionat amb la natura, és un aspecte intrínsec.
Un dels projectes que defenseu són les plantes de biogàs. Com poden contribuir a resoldre el problema dels nitrats?
Les plantes de biogàs, si compleixen una sèrie de requisits que n’assegurin la sostenibilitat, poden formar part de la solució. A Osona tenim un problema de nitrats i seria positiu que les dejeccions ramaderes passessin per un tractament previ. Això permetria obtenir productes més fàcils de transportar i exportar fora de la comarca. Ara bé, hi ha models de plantes que no garanteixen que no s’importi nitrogen d’altres territoris ni que després aquest nitrogen surti d’Osona. Per això és important deixar clar quin és el model que volem. No tot és vàlid.
Per què les plantes de biogàs generen recels entre una part de la població?
Entenc tant els arguments dels qui hi estan a favor com dels qui hi estan en contra. Hi ha preocupacions relacionades amb el trànsit de camions o amb les olors, però també hi ha molta desinformació. Per exemple, el digestat resultant del procés fa molta menys olor que els purins sense tractar. També passa que sovint hi ha una certa oposició a qualsevol infraestructura que s’instal·la prop de casa. Per això és important explicar bé els projectes i dimensionar-los adequadament.
Una de les iniciatives que més expectació ha generat és la possibilitat de cultivar bolets en naus ramaderes abandonades. En què consisteix?
És una iniciativa que ja feia temps que es treballava des de Creacció. Ara hem encarregat a l’Institut Cerdà un estudi de mercat per determinar quin model de cultiu de bolets podria tenir viabilitat econòmica a Osona. La idea no és que els pagesos o ramaders abandonin la seva activitat principal, sinó oferir-los una font complementària d’ingressos aprofitant espais que ara estan en desús. Es tractaria de cultius en ambients controlats, amb una inversió assumible i amb la voluntat de crear una marca conjunta per reforçar-ne la comercialització.
La sostenibilitat també té una dimensió social. Com es treballa des d’Osona Biocircular?
Quan parlem de sostenibilitat pensem sovint en el vessant ambiental, però nosaltres també treballem la sostenibilitat social. Per exemple, abordem el relleu generacional a la pagesia, la captació de talent i la formació especialitzada. S’estan impulsant iniciatives com el nou cicle formatiu de Ramaderia i Sanitat Animal a Roda de Ter, la futura Facultat de Veterinària o nous programes de formació vinculats al sector ramader.
Hi ha qui qüestiona si el model agroalimentari actual és realment sostenible, tenint en compte la dependència de la soja importada o les exportacions globals. Quina és la seva visió?
És cert que actualment no podem produir a Catalunya tota la proteïna necessària per alimentar els animals que criem. Aquest no és només un problema d’Osona, sinó de Catalunya, d’Espanya i fins i tot d’Europa. El que sí que podem fer és explorar alternatives. Per això hem impulsat iniciatives com l’associació d’empreses d’insectes i treballarem també en jornades sobre proteïnes alternatives. La proteïna d’insectes, o fins i tot algunes algues, poden ajudar a reduir la dependència de la soja importada.
