Sílvia Badosa (Folgueroles, 1982) està al capdavant de l’Organisme de Fires i Mercats (OFIM), de l’Ajuntament, des de fa dos anys. Lidera un equip de 13 persones que està rere l’organització de nou fires cada any. Aquest és el seu segon Mercat del Ram com a màxima responsable, una fira amb un pressupost de 308.000 euros.
En els darrers mesos s’han fet reunions de treball amb els sectors implicats i s’ha redactat un nou pla estratègic del Mercat del Ram. Havia tocat fons?
Una mica sí. Diria que el Mercat del Ram és la fira més complicada que fem, sobretot perquè té un històric que costa molt de trencar. Tot ha canviat molt: la societat, la ciutat i el mateix sector, que abans eren petites empreses familiars i ara són més empreses grans. Hem provat diferents models. L’exalcalde Vila d’Abadal, que és del sector, va apostar per fer una fira molt professional i després vam incloure-hi la Casa de Pagès, una iniciativa molt enfocada a la ciutadania, però fins ara no hem aconseguit trobar un model que funcionés per a tothom. A més, l’any passat, l’esclat de la Revolta Pagesa ens va coincidir amb un moment clau en la presa de decisions i vam haver de convèncer molta gent que vingués al Mercat del Ram.
Amb els expositors de maquinària agrícola no se’n van sortir…
Aquest any tornarà a haver-hi tractors. Faltarà algun dels grans expositors, però la majoria tornen. Penseu que abans el pagès venia al Mercat del Ram a comprar un tractor, però això ha canviat. Ens van ensenyar números dels últims deu anys i van passar de vendre tots els tractors de l’any, o el 90%, al Mercat del Ram, a no vendre’n cap o molt pocs. Per a ells, venir és una despesa important. Davant de tot aquest escenari vam dir: hem de rascar més a fons, transformar el Mercat del Ram i adequar-lo al moment actual, perquè anar vivint d’aquell Mercat del Ram que tots tenim al cap de fa 30 anys tampoc ens porta enlloc. I va ser quan vam dir: asseiem-nos sector per sector. Van sortir coses interessants que hem pogut ordenar amb un pla estratègic i tenir un full de ruta.
S’havia perdut el Mercat del Ram com a punt de trobada de la pagesia?
En els últims anys part del sector es pot haver sentit una mica apartat, però ningú s’oblida que aquest cap de setmana és Mercat del Ram i d’alguna manera tothom acaba venint en un moment o altre. Per això aquest any hem convocat un esmorzar pagès, per recuperar aquest punt de trobada i cohesionar el sector.
També es recupera una important mostra de bestiar amb 370 animals al recinte firal. Amb quines associacions es treballa?
Hi haurà fins a set races de vaques i una de nova al Mercat: la de l’Albera, una raça autòctona catalana. També hi haurà fleckvieh, pirinaica, llemosina, el concurs de bruna… També l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès, els gossos d’atura… Al final, està bé anar traient el cap en diferents sectors. També és veritat que hi ha ramaders joves, amb ganes, que ens han ajudat a convèncer altres associacions de venir. Als organitzadors de les fires de Sant Feliu de Pallerols i Granollers de la Plana, als quals els deixem tanques per fer la fira, els hem demanat col·laboració i ha estat molt fàcil, hi estan molt disposats.
En el seu dia també es va apostar per l’ovella ripollesa i el concurs arriba ja a la quarta edició.
Va ser un gran encert. Ells també necessitaven sentir-se escoltats i tenir suport. Ha estat un win-win, en certa manera. Estan molt contents i aquest any, a més a més, fan una subhasta. Vull dir, que intenten créixer dins el marc del concurs. I aquest any també fem una incursió amb els ferradors de cavalls. Dues vegades l’any fem una trobada i concurs, però ells diuen que és poc visible i ens demanaven ser al Mercat.
Aquest any torna el concurs morfològic de la raça bruna. La idea és poder-lo alternar cada dos anys amb el de frisona?
Sí, aquesta era la idea que teníem, però entre la pandèmia i que la Cerdanya va demanar acollir el de bruna tres anys seguits han passat set anys, però no hi ha hagut cap conflicte. Tenien ganes de tornar i a partir d’ara, cada dos anys.
Aquest any també faran seure en una mateixa taula totes les organitzacions agràries, en un debat titulat “Veus pageses”.
Ens agrada que a les fires hi passin coses interessants, tenir un punt de notorietat, com vam fer amb la trobada de mercats medievals o la presentació de la temporada de pistes d’esquí durant la Fira de la Muntanya. Se’ns va acudir fer una taula amb totes les organitzacions agràries, no les teníem totes que ens en sortíssim perquè els sindicats no reconeixen la Revolta com un interlocutor, perquè no ha estat votat a les eleccions agràries, però al final tothom va dir que sí. I tothom va tenir clar que calia tractar temes que puguin interessar a la ciutadania perquè amb el futur de la pagesia ens hi va el menjar.
El que han canviat d’ubicació és la Casa de Pagès. En aquest Mercat serà a la zona de la ciutadania, a la plaça dels Màrtirs.
Ens va molt bé com a enllaç entre famílies i sector primari, per explicar que la llet surt de la vaca i ensenyar als més petits com es muny, però hi ha tallers que el sector ja no se’ls fa seus perquè s’ha tecnificat. A la Casa de Pagès també s’explica l’origen de la mel i hi ha tallers per fer mató, pa, hamburgueses, llana… Procurem que tots els tallers els facin empreses especialitzades. En total, seran 15 activitats durant tot el cap de setmana a aixopluc, sota una carpa i un preu de 2 euros per activitat.
{{ comment.text }}