Els aranzels, el nou repte

El 2024 no va ser un any de grans creixements en el sector metal·lúrgic, més aviat es pot parlar, amb algunes excepcions, de certa estabilitat. Els primers anys de la dècada del 20 han posat a prova les empreses. Primer va ser la pandèmia de covid-19 i després els conflictes bèl·lics que van repercutir en els preus de l’energia i les matèries primeres. Tot plegat va implicar uns increments de costos desmesurats que les empreses van poder repercutir en major o menor grau, en funció de cada context i mercat. Després d’això, el 2024 ha arribat la moderació de costos i moltes empreses parlen de retorn a l’estabilitat als informes de gestió. Però els subsectors i els mercats on operen les empreses del metall d’Osona i el Ripollès són tan diversos que no pot haver-hi una anàlisi generalitzada. En són testimoni les societats de la Vall del Ges que treballen per al sector de la perfumeria i la cosmètica. En la postpandèmia van treballar com mai perquè els seus clients volien recuperar estocatges i quan els magatzems van estar plens van deixar de demanar producte. Aquesta és una tendència cíclica en aquest sector i explica el corrent dominant durant el 2024 en totes les empreses del clúster de reducció de facturació, ajustament de marges comercials i polítiques de contenció de la despesa i ajustos per guanyar en eficiència. L’estabilitat no sembla que hagi de ser la norma en la dècada del 20. La línia plana després del Dragon Khan dels primers anys sembla destinada a tornar a dibuixar alts i baixos. Ara l’amenaça són els aranzels que ha començat a aplicar l’administració Trump als Estats Units. A l’agost es va arribar a un acord comercial entre els EUA i la Unió Europea amb un gravamen del 15% per a la majoria de vendes europees. Les empreses amb interessos comercials al país nord-americà han començat a prendre decisions per continuar essent competitives o obrir mercats que compensin l’activitat que poden perdre al nord del continent americà. Girbau, que continua tenint el centre de producció de màquines de rentat industrial i assecadores a les quatre plantes de Vic, ha reconvertit el magatzem de la seva filial nord-americana, a Oshkosh (Wisconsin), en una planta per ensamblar les peces fabricades a Vic i poder acabar als Estats Units els productes que han de vendre en aquest mercat. També va vendre la filial a un distribuïdor local.Roquet estudia fer accions similars, tot i que també són conscients que el seu és un producte exclusiu, ara per ara amb poca competència, que el que busquen són acords amb els seus agents americans per trobar la manera de repercutir els aranzels en el preu i afectar el mínim l’activitat. Però els aranzels no són els únics contratemps de les empreses. Electro-jet, dedicada a fabricar maquinària a escala mundial per a un sector com el de la filatura que ja és història a casa nostra, ha vist reduïda la facturació a la meitat. El que era excepcional, expliquen, era el nivell de comandes dels anys anteriors. Ara, però, ja exploren nous mercats cap a l’Àsia. Al Ripollès, Comforsa en els últims anys ha mirat de compensar la possible caiguda del negoci nord-americà guanyant presència al mercat europeu. També reduint la dependència del sector de l’automoció per dedicar-se a clients que demanen peces de més valor afegit com són els vehicles industrials o les indústries marina i energètica. De fet, les empreses osonenques que proveeixen el sector de l’automoció van veient any rere any com la indústria europea perd pes davant l’asiàtica i això es nota en l’activitat d’empreses com Some o Elausa. Comforsa i Elausa són dues de les empreses d’aquest dossier que han vist la facturació reduïda respecte a l’exercici anterior. No són cap excepció. En el cas de la forja ripollesa, durant la crisi pels costos energètics i de matèries primeres, van acordar amb els seus clients un sistema d’indexació de costos per tal de repercutir la variació en el preu final. Això explica, en part, la reducció de la facturació en un any que els costos es van estabilitzar. En aquesta primera part del dossier hi ha els comptes de 17 empreses metal·lúrgiques que facturen un mínim de 30 milions d’euros. Només una, Cata, va tancar l’exercici amb pèrdues, que confiaven revertir ajustant processos i preus. Les 17 societats juntes sumen 2.645 milions de facturació i donen feina a 4.021 treballadors. Aquests sectors generen el 20% de la facturació de les empreses d’Osona.

Els aranzels, el nou repte

Pimec pronostica per al 2026 un creixement a la Catalunya Central per sota de la mitjana catalana

Les bombolles, més enllà de l’increment “brutal” de la inversió

L’estructura empreserial d’Osona, model per a Catalunya

L’exposició “Dones empresàries industrials catalanes” promou més presència femenina en el sector de la indústria

LA PREGUNTA

Creu que s’ha d’endarrerir el tancament de les centrals nuclears?

Mor un excursionista de Torelló en una allau al Pallars Sobirà

Mor un home de 34 anys en un accident laboral a Sant Miquel de Balenyà

Mercadona obre a Manlleu el primer supermercat a Catalunya del nou model "Botiga 9"

El tancament d’Auto Pla Vic 4x4 desencadena moviments entre diversos concessionaris d’Osona

S'encén un cotxe a la C-17 a Tona i diversos xoquen en cadena

Vic farà una nova plaça davant l’antic edifici de la Cooperativa

Mestres i professors tallen de nou la C-17 i l'Eix Transversal a Gurb

Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres

Detingut per entrar a robar en una casa a Roda de Ter

Denuncien un conductor a la C-17 a Tona perquè portava el gos traient el cap per la finestra