Els parquets | Condonacions i finançaments

Quan tot apuntava que l’amnistia pels fets vinculats al procés, o fins i tot més enllà, seria el gran punt de crítica dels pactes entre el PSOE i els grups independentistes per garantir un govern a l’Estat, de dins del barret ha sortit el conill de la condonació de part del deute de la Generalitat per acabar d’exacerbar els ànims. Condonar part del deute català amb el fons de liquiditat autonòmic, conegut com el FLA, ha estat percebut com un greuge en altres latituds i longituds de l’Estat. Les anàlisis, sempre crítiques, contenen algunes veritats, algunes mitges veritats i algunes grans trampes. El fons de liquiditat autonòmic va ser una mesura ideada pels governs del Partit Popular en el període més profund de la crisi financera. Llavors, les comunitats autònomes tenien greus dificultats per accedir al finançament dels mercats. Si el deute de l’Estat ja tenia mala premsa, el de les comunitats autònomes estava, directament, tancat. En un moment de crisi profunda, com la que es vivia el 2012, la necessitat de finançament de les administracions era molt notable. Catalunya ja havia liderat un procés de retallades que estaven portant a importants mobilitzacions dels treballadors públics. La prestació de serveis bàsics estava compromesa i el FLA va donar un respir a canvi de disparar, per una banda, el deute general del govern català i, per l’altra, la dependència de l’Estat. Ara mateix un 80% del deute de la Generalitat està en mans de l’Estat. Es poden adduir moltes raons per les quals Catalunya s’ha convertit, en termes absoluts, en la comunitat autònoma més endeutada. Per una banda, s’argumenta que l’infrafinançament a què ha estat sotmesa Catalunya durant anys ofega les opcions per poder prestar serveis. En el cas català es presten més serveis que altres comunitats, perquè volgudament s’ha decidit que el govern assumeixi més competències. Aquí hi ha una primera mitja veritat: amb 73.310 milions d’euros, Catalunya és la comunitat més endeutada en el sistema del FLA, efectivament, però caldria posar aquest deute en relació amb els habitants, el pes en PIB i els serveis que el govern està disposat a prestar. En relació amb el nombre d’habitants, Catalunya ja no és la que deu més diners pels préstecs a través del FLA, perquè li passa per davant el País Valencià. És cert, però, que es troba en posicions molt capdavanteres. Es dona la circumstància que són dues de les comunitats que se senten especialment maltractades pels resultats de l’actual sistema de finançament, pendent de revisió des de fa nou anys. En relació amb el PIB, el País Valencià supera Catalunya en 11 punts percentuals. Catalunya queda en segona posició, però frec a frec amb Castella-la Manxa i Múrcia. Aquest últim aspecte contrastaria amb les opinions publicades sobre el sobrecost que comporten per a Catalunya suposades dèries d’Estat. Despeses que, aquestes opinions publicades, vinculen a la voluntat d’independència, com oficines a l’exterior, mitjans de comunicació públics i altres presumptes foteses. Finalment, Catalunya és la comunitat autònoma amb més competències transferides de l’Estat. Això comporta també assumir més despesa, perquè el que s’ha anat comprovant amb el temps és que no sempre el traspàs de la competència ve acompanyada pel traspàs dels diners necessaris per exercir-la. El consens general a Catalunya ha estat vinculat amb la descentralització dels serveis, per això s’han assumit més competències. Aquesta és una variable que ha sortit poc en les anàlisis d’urgència sobre l’acord de condonació de part del deute. Anàlisis amb més bilis que reflexió. És cert que hi ha aspectes de l’acord, que suposaria condonar un 20% del deute contret per Catalunya a través del FLA (no pas d’altres mecanismes que eleven encara més el deute amb l’Estat). Això comportaria que Catalunya deixaria de pagar 15.000 milions d’euros, que encara en són més si es compta que aquests 15.000 milions generarien interessos per valor de 1.300 milions d’euros més. De seguida han sortit veus que han criticat l’acord perquè, suposadament, es produeix un tracte diferenciat, i favorable en aquest cas, cap a Catalunya. Parlen de desigualtat entre espanyols. No parlen de desigualtat entre espanyols quan es tracta de calibrar el dèficit de les balances fiscals. És quan es parla d’una condonació que, d’altra banda, s’està oferint a totes les comunitats amb deute a l’Estat (això exclou el País Basc i Navarra, que tenen el seu propi sistema de recaptació, i Madrid, que va renunciar als fons del FLA perquè en els anys de la crisi no se li van tancar els mercats). El debat està obert amb l’agreujant que s’està centrant més en els aspectes més polítics –sense deixar de banda una tendència massa habitual a la catalanofòbia– que no pas en els tècnics. I, tècnicament, es pot interpretar que l’arrel de la qüestió parteix de les deficiències del sistema de finançament. Condonar deute alleugerirà les càrregues de les autonomies, però pot suposar un maldecap per a l’Estat, perquè corre el risc de perdre credibilitat davant els mercats: se li concedeix finançament, reparteix el deute entre les autonomies i, finalment, els en perdona una part. No haver reformat el sistema de finançament en el seu moment porta a aquest punt de no-retorn. Encara que sigui amb nou anys de retard, cal donar una oportunitat a una revisió del model.

Els parquets | Condonacions i finançaments

‘Asesinato para principiantes (T2)’

‘The History of Sound’, d’Oliver Hermanu

Tornar a la rutina, tornar al verd

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

Mor un home mentre pujava el Taga

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

Mercè Generó es jubila d'Osonament