“Parlar de la incorporació de la dona al món del treball és mentida. La dona ha treballat sempre”. Així resumia diumenge passat a Torelló Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia Catalana del Cinema i néta de torners torellonencs, el seu reconeixement a la dona tornera.
Prop de 150 persones es van reunir al Museu de la Torneria en un acte per homenatjar el coratge, la lluita i la feina incansable de moltes dones que van ser part important d’un dels principals motors econòmics de la Vall del Ges “i que mai no han tingut el reconeixement que mereixen”.
Es feia en el marc de la commemoració del Dia contra la Violència envers les Dones, però el sentit va ser tot un altre, molt més vinculat a la figura de la dona treballadora en un entorn laboral aparentment atípic, com és el de la fusta.
L’historiador i director del Museu de la Torneria de la Vall del Ges, Gerard Verdaguer, va encetar l’acte presentant un estudi sobre la presència de dones torneres a la Vall del Ges als anys trenta del segle passat.
Posava de manifest que la gran majoria s’havien incorporat a les filatures, on eren majoritàries, mentre que la torneria era un sector sobretot masculí. “A Torelló, llavors amb una població de poc més de 4.000 habitants, hi havia 40 torneries”, recordava Verdaguer. “I tenim registrades 30 dones treballant, en total, en vuit torneries diferents”.
Juntament amb Sant Pere, Torelló concentrava la major densitat de taller de fusta, moltes vegades d’àmbit estrictament familiar. És aquí on moltes dones apareixen com a esposes i filles de torners que col·laboraven al taller sense haver cotitzat mai, però contribuint com ningú a la supervivència del negoci.
En la xerrada de diumenge, set dones torneres de Torelló i Sant Pere, i de diferents generacions, van explicar la seva experiència vital i laboral, des d’Avelina Luis, ara amb 80 anys i que dins de la torneria familiar “vaig acabar fent tots els papers de l’auca”, fins a Dolores Caballano, actualment en una de les indústries de referència del sector, on treballa amb control numèric.
Agnès Vilaseca, Mercè Reig, Pilar Àvila, Emília Verdaguer i Rosa Font van completar els testimonis. Aquesta última va fer un homenatge a la seva mare, Maria Gumfaus, reconeguda també com a dona empresària per la Generalitat, per l’empenta i l’entrega amb què va compaginar “la feina amb l’atenció als 12 fills”, en un moment en què ser dona empresària “no era gens fàcil”.
L’acte el va tancar la productora i directora de cinema Isona Passola, que va recordar els moments viscuts com a nena a la torneria del seu avi, la Torneria Vidal –el que avui és el Museu de la Torneria–, i d’on la seva mare havia estat l’única treballadora, al despatx, “entre tots els homes que hi havia”.
Ivet Castaño, de l’Institut Català de les Dones, i Manel Romans, alcalde accidental de Torelló, van fer els parlaments finals.
{{ comment.text }}