En els anys 2007 i 2008 la inserció s’havia fet, sobretot, en l’empresa ordinària però el sotrac econòmic ha trencat unes xifres òptimes que anaven ‘in crescendo’. El 2009, 2010 i 2011, el nivell d’inserció en l’empresa ordinària va baixar, en paral·lel a com ho ha fet el descens general d’ocupació.
Això ha significat que s’hagi hagut d’apostar per inserir en el mercat laboral en centres especials de treball, davant la manca de places de l’empresa ordinària. Aquesta via alternativa es considera, en alguns casos, menys òptima i pot reduir-se notablement si l’administració aplica les retallades que ha anunciat.
Tot i la davallada dels tres darrers anys, els resultats globals són positius “tant en números” com per “la consolidació” d’aquests, tal i com ho expliquen Mercè Generó i Jordi Plans, de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona.
El perfil de persones inserides des de l’OTL és el d’un home (70%), d’entre 26 i 45 anys (65%) amb un nivell d’estudis mig baix (només un 11% té titulació igual o superior a un FP2/Cicle formatiu de grau superior) i amb una experiència laboral superior als 3 anys (75%) i amb un diagnòstic de trastorn mental sever (65%), principalment esquizofrènia (23%).
La majoria dels usuaris hi arriben derivats des de la xarxa sanitària de Salut Mental (90%). El perfil d’usuari és similar al que tenen altres OTL.
A Osona, la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic ha centralitzat els serveis d’atenció a persones amb malaltia mental o toxicomania. La gestió de l’OTL, amb el Consell Comarcal, ha permès mantenir un seguiment de cada pacient en tot el procés.
“Cal tot un treball previ per garantir que l’usuari es podrà incorporar amb èxit al mercat laboral” explica Jordi Plans. No totes les persones amb malaltia mental o toxicomania poden treballar a l’empresa ordinària.
En aquest cas, el centres especials de treball poden ser el pas previ o l’eina perquè la persona amb malaltia pugui trobar feina. Un cop inserida, l’OTL fa un seguiment i dóna suport al treballador. En alguns casos, ni els companys de treball ni el mateix encarregat de l’activitat coneixeran el trastorn que pateix el treballador.
L’OTL tampoc s’escapa de les actuals retallades. Alguns serveis complementaris creats als darrers anys s’han hagut de deixar de prestar per la poda d’ajuts. Tot i això, per ara, “el servei central”, que és la pròpia OTL, “s’està podent mantenir amb l’esforç dels professionals” explica Mercè Generó.
L’OTL va ser un servei creat per la Diputació de Barcelona per incentivar la inserció laboral de les persones amb malaltia mental i toxicomania que anava “molt més enrere” respecte a la inserció de persones amb discapacitat intel·lectual o física.
Experiències en primera persona
“Sense la feina no sé pas on seria”, diu una de les usuàries del l’OTL. Ara té 44 anys i un trastorn bipolar diagnosticat fa més de 20 anys. Després de treballar en diferents activitats i d’una sèrie de baixes no li van renovar el contracte.
El 2007 va arribar a l’OTL. Després de formar-se al servei prelaboral va preparar-se per tornar-se a inserir laboralment. Ara treballa en el servei de bustiades i cartells del centre especial de treball Arete.
“No podia treballar en una empresa normal, tinc pànic a veure’m obligada a agafar una baixa i tampoc vull estar a casa tot el dia”, explica molt agraïda del personal del servei. Ella considera que fa “una feina” però que també és “una teràpia”.
Un altre cas és el d’un home de 53 anys. Un professional amb més de 30 anys d’experiència al sector del metall. Havia tingut problemes amb l’alcoholisme. El 2007 va tenir una recaiguda. El 2009 va començar a l’OTL.
Ell mateix va trobar dues feines però no li funcionen. Això el desespera i li comporta problemes familiars. Llavors, però, troba, a través de l’oficina, una feina del seu ram i al seu poble. “El psicòleg m’ha ajudat molt. Hem tingut una relació molt oberta, cosa que no passa en altres serveis més generalistes”.
{{ comment.text }}