La llei és la llei. I el negoci, el negoci. Tant se val que, al darrere, hi hagi un establiment centenari, en aquest cas ubicat a la plaça Major de Vic des de 1892. La família que ha regentat el Forn de Pa Soler els últims 62 anys s’ha vist obligada a buscar nou local. És una víctima més de la Llei d’arrendaments urbans de 1994, la pròrroga de la qual s’acabava aquest 31 de desembre. Des d’aquest mes de desembre són al número 9 de la rambla de les Davallades, just al costat d’on ja tenien l’obrador.
La finalització de la pròrroga d’aquesta llei representa l’extinció d’alguns contractes de lloguer antics i implica, a efectes pràctics, passar a regir-se pel preu de mercat, amb la qual cosa el lloguer s’acostuma a multiplicar. Per a la família Soler ha estat la crònica d’una mort anunciada. Fa temps que eren conscients que no podrien assumir el lloguer que el propietari, amb tot el dret, voldrà obtenir a partir d’ara. I com era de preveure, no s’han entès. “No podem pagar segons quins preus; venent pa fas moneda petita”, apunta Miquel Soler amb un punt de resignació. Ell juntament amb la seva germana Encarnació formen la segona generació al capdavant d’aquest forn de pa, que els seus pares van adquirir l’any 1952.
El canvi d’ubicació no farà variar la manera de fer d’aquest forn, que té en el pa –i les múltiples varietats que reclama avui el mercat– el principal cavall de batalla. Al costat de les lleixes de pa de rodó, marca de la casa, hi continuaran figurant les coques de forner, les de brioix o els clàssics crusants. “El client no hi trobarà cap diferència perquè continuarem treballant com ho hem fet tota la vida”, destaca Soler, que en els últims anys també ha estat assajant amb nous formats de farina, com la de forment o la de xeixa, per anar singularitzant el sabor tradicional d’un producte amenaçat per la competència de les grans àrees comercials.
El nou forn està situat en el mateix edifici on, des de 1963, els seus pares, Francisco Soler i Angelina Pujades, ja hi van traslladar l’obrador, en un local de propietat. Per preservar una mica “l’esperit” de l’anterior local, hi han traslladat les motllures de fusta que decoraven l’interior de la botiga, reformada als anys vuitanta, i que feien joc amb l’emblemàtica imatge de la façana i el taulell.
“Ens podíem haver plantejat de tancar, però tenim ganes de continuar i creiem que val la pena”, apunten els dos germans, malgrat que els fills de tots dos no semblen disposats a seguir en el negoci. El futur ho dirà.
