Una fundació vol diversificar la pagesia de la Vall de Camprodon amb criteris de bioeconomia

Un grup de veïns van constituir fa dos anys la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida. Compten amb un ambiciós pla d’acció en diversos àmbits: mentoria, accions formatives per a emprenedors o polítiques per a joves. Però també volen incidir en la transformació econòmica amb un projecte anomenat “Valls circulars”, que pretén diversificar la pagesia a partir de la bioeconomia Avui la Vall de Camprodon viu del turisme i de la ramaderia extensiva, “un monoproducte”. Però el paisatge on regnen les pastures de vaca, ovella o poltre pot variar i tendir a la diversificació en els propers anys per conviure amb cria de porc de qualitat o el cultiu de vinya o poma de muntanya. Això és, si més no, el que persegueix l’ambiciós projecte per reconduir la vall cap a la bioeconomia que ha començat a treballar la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon, una organització presidida per Teia Guillaumes i formada exclusivament per voluntaris nascuda ara fa dos anys amb un objectiu clar: millorar la qualitat de vida de la gent de la vall. No són només paraules. En aquest temps s’ha fet un procés de pluja d’idees amb la participació d’una trentena de persones de diferents àmbits i han elaborat un exhaustiu pla d’actuació que en alguns àmbits ja ha rebut finançament per tirar endavant. És el cas del projecte d’especialització cap a la bioeconomia que compta també amb la col·laboració de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, que és qui ha vehiculat les subvencions externes i el concurs d’alguns ramaders de la zona. Entre els objectius d’aquest ambiciós projecte concret hi ha treure més rendiment dels boscos, contribuir a la prevenció d’incendis, diversificar negocis i obrir mires a la recerca de nous cultius, tal com setmanes enrere va explicar una de les fundadores de la Fundació, Maite Vigueras, al tercer Congrés BIT celebrat a Vic. Per ara el projecte de bioeconomia, batejat amb el nom de “Valls circulars”, compta amb una primera aportació de 175.000 euros del Ministeri per a la Transició Ecològica i 25.000 més de la Mancomunitat. Per la seva banda, la Generalitat hi farà una prova pilot com a espai agroforestal resilient. El projecte es divideix en quatre eixos: transformació social, transició agroalimentària, gestió forestal i autonomia energètica. En el primer cas es busca esdevenir “una vall verda i ecològica”, explica Vigueras. En l’àmbit propi de transició agroalimentària s’estan definint diferents accions a la recerca de la rendibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes actuals, molt focalitzades en les pastures i el cultiu de farratges per al bestiar, adaptar-se al canvi climàtic i fomentar nous productes agraris i ramaders a partir de la incorporació de nous productors, sobretot joves. De fet, es treballa amb un grup pilot d’una desena d’explotacions, amb generacions ja de joves pagesos, que volen començar a tancar el cicle i no vendre, com passa ara, el bestiar per a engreix. De totes maneres es vol anar més enllà a mitjà termini diversificant la producció i poder fomentar, per exemple, “la producció d’un porc de qualitat. No seria res de l’altre món”, diu Vigueras. La gestió forestal busca revertir el problema d’aforestació que pateix la vall, que supera el 70%. D’aquest espai, el 63% és privat i només es fa gestió forestal en un 28%. Per canviar aquestes dinàmiques es vol treballar amb la idea d’aprofitar la fusta per obtenir energia. “Volem estudiar la disponibilitat energètica dels boscos i les necessitats tècniques dels municipis. A partir d’aquí s’estudiarà la possibilitat de fer una xarxa de calor per escalfar els sis municipis de la vall amb biomassa”, explica Vigueras. En l’àmbit de l’autonomia energètica, afegeix Vigueras, cal “buscar solucions empresarials per fer-la rendible”. Els eixos de treball s’entronquen entre ells. La gestió dels boscos també ha de permetre disposar de nous espais de cultiu i de la diagnosi s’espera també que especifiquin conreus alternatius de muntanya que es puguin considerar en un futur a la Vall de Camprodon. “La cabra i l’ovella són indispensables per aconseguir una bona gestió de boscos i d’aquí en podem obtenir algun tipus d’ajut”, diu Vigueras, que no amaga que de la diagnosi també en pot sortir que la vall pot ser propícia per conrear-hi, per exemple, poma de muntanya o vinya, ara que la viticultura guanya alçada per adaptar-se a l’emergència climàtica. Per Vigueras és important la col·laboració público-privada i aquí entren en joc els sis ajuntaments de la Vall de Camprodon, però també una Mancomunitat que veu com els projectes de la Fundació Comunitària casen amb la seva voluntat de “reactivar-nos”. El president de l’ens supramunicipal, i regidor de Digitalització i Gestió Econòmica de Camprodon, Joan Faig, valora que “tot el que sigui sumar esforços entre públics i privats és molt positiu”. Fins ara la Mancomunitat ha estat clau en la recerca de subvencions externes i ara Joan Faig calendaritza l’inici dels estudis tècnics a l’inici de l’estiu i que es pugui començar amb els plans pilot a partir del setembre. “Si poden ser sis, un per a cada municipi, millor.” “Fins ara ens hem focalitzat molt en l’àmbit turístic, però el sector agrari i ramader aquí és molt important i cal dedicar-hi esforços.”

Una fundació vol diversificar la pagesia de la Vall de Camprodon amb criteris de bioeconomia

Els parquets | Pensions generoses, salaris avars

Ajuntaments infrafinançats

Què és el Quishing?

Com mantenir un equilibri entre la teva vida laboral i personal

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost

L'edifici de la rectoria

Comencen 10 mesos d’obres per eixamplar la carretera entre la Gleva i Manlleu