Una lluita sindical que va marcar el present i el futur del Ripollès

“Vosaltres rai, que el fill us treballa a La Farga”. Aquesta frase la va sentir unes quantes vegades la meva mare a principis dels anys setanta del segle passat. Treballar a La Farga Casanova, a Campdevànol, era sinònim de tenir el futur resolt. Llavors encara dirigia l’empresa Josep M. Casanova, l’últim “amo de La Farga”, com se’l coneixia popularment, net del fundador, Ramon Casanova. Entre les fàbriques de Ripoll i Campdevànol hi treballaven prop de mil persones i camions, cotxes, avions o vaixells de tot el món portaven peces estampades a La Farga. No hi havia temps de servir totes les comandes. Però quan s’acabava la dècada, ja no estava tan clar que treballar a La Farga fos una bicoca. En els últims anys, no es va fer una bona gestió, es van prendre decisions equivocades, la cosa no anava bé i l’empresa té pèrdues milionàries a partir de 1976, fins que el ministre Abril Martorell idea el Pla Chek, que consistia, més o menys, a aconseguir un pacte entre els accionistes, els treballadors i els creditors, i la promesa de l’Estat d’injectar-hi uns quants milers de milions. Mentrestant, entre els treballadors es desperta una consciència sindical que ningú no s’esperava. Al cinema Diagonal de Campdevànol s’hi fan més assemblees que no pas pel·lícules, abunden les vagues i el 3 de febrer de 1979 es fa una gran manifestació a Ripoll. Els treballadors no estan disposats a perdre-hi res en la crisi de La Farga. Tot i així, la bola es va fent més gran i la lluita obrera s’intensifica. El 1982, el comitè es va tancar indefinidament a l’empresa i la majoria de regidors de Campdevànol –jo n’era un– també es van tancar a l’ajuntament, amb matalassos al terra. Fins que el 1983, la direcció anuncia que sobren 350 treballadors i demanen voluntaris per plegar. A canvi, la liquidació, un milió de pessetes d’indemnització i dos o més anys de prestació d’atur, segons les càrregues familiars. Qualsevol voluntari, tingués el càrrec que tingués, era benvingut. Jo m’hi vaig presentar, i en un tres i no res plegava de La Farga i tenia un milió de pessetes al banc. I cada mes, cobrava de l’atur. Els anys següents van ser encara més intensos, però ara ho vivia des de l’altra banda, com a periodista d’EL 9 NOU. I les notícies no paraven: el president Pujol va a Sant Joan a l’acte del 1.100 aniversari de la consagració del monestir i és increpat i el seu cotxe apedregat per una enorme massa de treballadors; Pujol ha d’anar a la inauguració de la nova il·luminació del monestir de Ripoll, però a última hora anul·la la visita perquè la plaça estava plena de treballadors molt emprenyats; mocions de censura, baralles i discussions als plens de Campdevànol, on tots menys un dels regidors treballen a La Farga i tenen posicions enfrontades; una gran manifestació va de Campdevànol a Ripoll per la carretera N-152 aturant totalment el trànsit; una assemblea al Diagonal on un peculiar empresari andalús, Pérez Camacho, que ha anat a buscar una part del comitè perquè es quedi amb La Farga, explica els seus plans, que no convencen pas tothom; guardes de seguretat armats vigilen Taga, una de les naus de La Farga, fet que provoca la indignació dels treballadors. Carles Monner va ser el conseller delegat de l’empresa durant tots aquells anys i l’encarregat de negociar amb el comitè. Un dia em va confessar que mai de la seva vida havia tractat amb uns negociadors tan durs i preparats com dos dels membres més destacats del comitè, Daniel Povedano i Francesc Briones. Potser per això, La Farga, ara convertida en Comforsa, es va poder salvar; això sí, deixant molts ferits pel camí. Però continua. Tràiler del documental sobre la lluita sindical a La Farga que ha fet Òmnium Cultural del Ripollès.

Una lluita sindical que va marcar el present i el futur del Ripollès

La bretxa de gènere entre els pensionistes a Osona és de 342 euros

De paraires a traginers fins al transport de persones, sempre amb vincles amb Osona

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La contraanalítica dels fuets de Can Duran dona negatiu en salmonel·la

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Leche Pascual presentarà un ERO per acomiadar tota la plantilla de 80 treballadors de la fàbrica de Gurb

“Vaig fer el que havia de fer perquè els agents estaven en perill”

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Sagalés inaugura a Vic un centre operatiu i unes cotxeres amb una inversió de 5 milions

“Si quan estava fent el Tour m’haguessin dit que un dia passaria pel meu poble, no m’ho hauria cregut”

Extingit un foc en un camp al camí antic de Taradell, a Vic

Verònica Ruiz deixa l'alcaldia de les Masies de Voltregà

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Un ferit crític per un accident entre dos camions a Coll de Ravell