“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Arnau GinerDesprés d’un quart de segle dedicat a l’auditoria d’obra pública, Ferran Lluch Martí es va jubilar a finals de l’any passat. Al llarg de la seva trajectòria també va fundar una consultoria pròpia per a empreses de la construcció. Estava especialitzat a preparar i fer seguiment de la documentació necessària per presentar-se a concursos de l’administració pública.Com va començar a treballar al sector de la construcció?Abans feia de programador informàtic. Tenia un client que s’hi dedicava i que sempre em deia que, si volia, em podia passar contactes. Al final em vaig cansar de la informàtica: el ritme era cada vegada més alt i jo m’anava fent gran. La nova feina em va semblar interessant. Hi vaig començar l’any 2000. Al principi voltava molt amunt i avall, però després hi havia coses que podia resoldre virtualment. Tot i això, continuava coneixent gent i trobant nous casos.Què vol dir exactament ser auditor d’obra pública?Les empreses de construcció que volen participar en concursos d’obra pública han de complir una sèrie de requisits i presentar diferents expedients a l’administració. Cal demostrar que compten amb l’experiència necessària, a més a més d’aportar altres dades. Jo m’encarregava d’analitzar obres que havien executat els anys anteriors i preparar els certificats a signar per part de la direcció facultativa i la propietat. Es tracta de documents que han d’estar ben redactats i seguir una normativa determinada. També preparava tota la documentació administrativa, la presentava a la Generalitat o al govern central i en feia el seguiment fins que es resolia el tràmit.En aquests 25 anys, ha canviat gaire el sector?Sí. Inicialment, l’administració era més permissiva, sobretot a Madrid, ara s’ha tornat més estricta. A vegades tens la sensació que estàs a mercè seu, perquè et poden demanar i exigir coses que d’entrada no t’esperes. També hi ha hagut canvis en la relació entre les classificacions estatals i les autonòmiques. Abans la del govern central estava per sobre de les autonòmiques, però després d’una impugnació d’una comunitat autònoma i de la resolució del Tribunal Constitucional, totes dues van passar al mateix rang. Molts dels meus clients van optar per la classificació autonòmica: consideraven que seguia un criteri més estable i coherent.Quina és la part més complicada de la seva feina?Una de les coses que més costava era aconseguir que els certificats de bona execució fossin acceptats. Amb alguns tècnics, el procés es complicava força, perquè en discutien el contingut o deien que no ho podien signar. Jo treballava seguint el criteri de l’administració i el model oficial, però la seva interpretació podia divergir. Això provocava discrepàncies de concepte, haver de parlar, discutir... i intentar arribar a un acord.És per coses com aquesta que moltes obres públiques s’allarguen més del previst?De vegades hi ha factors climàtics: si l’obra és a l’aire lliure i coincideix amb una temporada de pluges, pot ser impossible treballar amb normalitat. També poden emergir problemes durant l’execució. Per exemple, es poden haver fet estudis geològics i trobar un terreny diferent del previst, o descobrir una mina d’aigua. També hi ha contratemps relacionats amb permisos o altres tràmits administratius. Un altre factor és el preu... De vegades la part política en planteja un i la part tècnica en considera un altre, de manera que l’obra s’acaba adjudicant per sota del que realment tocaria. L’empresa es troba que la feina no li surt a compte, pot renunciar-hi, deixar-la... i llavors cal buscar-ne una altra.Creu que avui en dia hi ha massa burocràcia o que el control rigorós per part de l’administració és indispensable?Està bé que hi hagi control, i el sistema que tenim dissenyat és prou correcte. El problema és que existeixen empreses que, tot i complir formalment els requisits, després en realitat no disposen dels mitjans necessaris per dur a terme un determinat projecte. Les grans acostumen a tenir-ho més fàcil quant a maquinària.Els ciutadans coneixem realment tot el que hi ha darrere d’una obra pública?Segons la meva experiència, el cost de la gestió i de l’auditoria representen una part petita del pressupost total. No són xifres importants.Si li preguntem per Osona, diria que es construeix amb visió i pensant en les necessitats del territori?Hi ha actuacions que no sempre responen a una necessitat real. Pot ser el cas dels carrils bici si no tenen una funcionalitat clara. D’altra banda, segur que tots tenim al cap carreteres que estaria bé millorar. Penso que a vegades hi ha obres que es fan pensant massa en les pròximes eleccions o en obtenir un resultat polític immediat quan tot el que és públic hauria de mirar més enllà de quatre anys.A qui correspon buscar alternatives quan una obra afecta la circulació?És responsabilitat de l’administració. Per exemple, al carrer Jaume I de Vic, durant els primers dies de tall no hi havia prou informació ni senyalització. Això va generar problemes. No n’hi ha prou amb tallar un carrer. S’han de plantejar alternatives reals. Si la circulació es desvia cap a altres vies que ja estan saturades, el problema simplement es trasllada.El seu és un sector amb relleu generacional?Falta gent jove. En general som pocs... Hi ha poca competència i poques persones que s’hi vulguin dedicar. Aquesta manca de relleu, però, jo la veig a tot el món de la construcció. Hi ha molts joves que es concentren en poques professionals i d’altres sectors se’n ressenten. Queden una mica apartats.Com li agradaria que el recordessin els clients i les persones amb qui ha treballat?Com un bon professional, de bon tracte, competent i capaç de buscar solucions. I, si no les tenia de manera immediata, com una persona que intentava trobar-ne. També algú seriós, però amb un tracte informal. I sobretot que intentava fer bé la seva feina.Com viu la jubilació?Al principi em feia una mica de por, perquè significava començar una nova etapa després d’una vida professional activa i molt intensa. Deixar enrere una feina a la qual havia dedicat 25 anys ho veia com encetar una etapa de baixada, però amb el temps he comprovat que no és així. Continuo sent una persona activa, tot i que convisc amb algunes limitacions físiques que no em permeten fer tot el que voldria. Ara he recuperat aficions. La fotografia, per exemple, que ja la practicava abans però l’havia deixat una mica de banda. També dedico més temps a la lectura, a escoltar música i a conèixer gent.

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Augmenta un 8% el nombre de passatgers al cremallera de Núria

Obren a una masia aïllada de Beget un negoci de cultiu i disseny amb flors de temporada

El ‘Cop de Rock’ osonenc desembarca a Barcelona, on estrena aquest dijous

Nous canals dels Mossos per denunciar tràfic d’éssers humans

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

Un camió atrapat a la carretera de la Vola

L’han d’operar d’urgència per una baralla a la festa major de Cantonigròs

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mites sobre la salut que encara molta gent creu

Rescaten una serp pitó a Manlleu

El cotxe de la Guàrdia Urbana de Vic que fotografia cotxes mal aparcats en multa 5.000 l’any

Bon Preu inicia les obres del centre logístic de Montblanc, que cobrirà Lleida i Tarragona

Almenys dos detinguts per robar en cotxes d’una quinzena de pàrquings privats a Vic