“Amb una de les mitjanes d’edat més baixes del Moianès, l’escola és essencial”

Eduard Guiteras Paré, 60 anys, militant d’ERC, fa tres mandats que és a l’equip de govern, deu anys com a alcalde de Castellcir i dos com a tinent d’alcalde. Aquesta legislatura ha governat amb majoria absoluta, ja que l’agrupació política amb la qual es va presentar, Ara Castellcir-Acord Municipal (ARAC-AM), va ser llista única. Tercer mandat al capdavant de l’Ajuntament de Castellcir. Amb majoria absoluta hauria de ser més fàcil governar. Doncs, si li dic la veritat, no. Una regidora i un regidor han dimitit durant el mandat. Sent set persones a govern, també hi ha hagut més diversitat d’opinions. Sempre intentem arribar a acords, i si no hi ha unanimitat fem votacions. Però aquest cop ha sigut insalvable? És habitual que hi hagi discussions o xocs per discrepàncies de criteri. Però cadascú sap el seu límit. Personalment, em va afectar molt que pleguessin els dos regidors, perquè són persones amb qui hem estat treballant molt bé durant temps. Un dels temes candents va ser la pavimentació del camí de Santa Coloma. Ens gastem molts diners en el manteniment de camins rurals. Ens va semblar bona idea concentrar les subvencions de quatre anys per arreglar dos vials molt utilitzats. El camí de Ca l’Antoja, per on s’arriba al castell de la Popa, i el camí de l’ermita de Santa Coloma. Als veïns de les masies els va semblar bé pavimentar. Però una regidora hi va estar en total desacord i va ser un dels motius per plegar. Jo penso que, si volem mantenir masies obertes i gent al territori, se’ls ha d’ajudar que tinguin aigua, llum i bons accessos. No és l’únic maldecap que ha tingut amb els carrers. A Castellcir encara queden carrers de terra, perquè fa anys es construïen les cases sense urbanitzar l’entorn. Però els ajuntaments en tenim l’obligació i el cost és compartit amb els veïns. A través del PUOSC hem pogut arreglar el carrer Nou i de cara a l’any vinent, el carrer Marfà. Quan dius de fer l’obra, tothom és reticent, perquè són diners. Però crec que ara ningú tiraria enrere. S’han acabat els sots, la pols, els xaragalls. La llar d’infants municipal la gestiona ara Educació i té un altre emplaçament. Algunes famílies s’han molestat. Per llei, la llar no pot representar una despesa per a l’Ajuntament. Per altra banda, l’escola perdia un professor perquè marxaven molts alumnes a l’institut. Vam decidir que el millor era traspassar la llar municipal a la Generalitat, perquè la normativa permet fer-ho als pobles petits. L’escola tornava a tenir la ràtio correcta i va conservar el mestre. Per contra, el Departament va obligar a traslladar la llar al recinte dels mòduls on hi ha Infantil i a separar els patis. Algunes famílies havien conegut l’antiga llar d’infants, que està molt ben preparada, i es van enfadar amb el canvi d’ubicació. Però no va ser decisió nostra. Ha batallat molt perquè Castellcir tingués una escola nova. És un dels projectes que més desil·lusions m’ha comportat. La perseguim des del 2008. Tenim el terreny perfecte, hi havia pressupost. Però en licitar el projecte definitiu la constructora va entrar en concurs de creditors. I la que venia al darrere va incrementar els costos. Havia començar la guerra d’Ucraïna i els materials estaven disparats de preu. Un malson. Ho vam aturar tot. Vam separar la construcció de l’escola de la dels accessos i almenys aquests els vam poder fer perquè teníem una subvenció concedida. La veurà començada, com a alcalde? Tant de bo! El projecte s’ha reprès i ara està als Serveis Jurídics de la Generalitat. Tenim el projecte definitiu, la direcció d’obra contractada, els plecs fets per a la licitació, hem fet anuncis per atraure empreses. Recta final. Tinc confiança que aquest any podrem iniciar obres. Ha sigut el projecte que més l’ha fet patir? L’escola i la manca d’aigua! I això que fa anys que treballem en tenir una xarxa en condicions. El pou principal, Font Barbot, es va esgotar i la poca aigua de l’embassament no era apta. Ens vam haver de gastar gairebé un milió d’euros en cisternes. I com en l’escola, més cops de mala sort. Es va trencar la broca que perforava un pou nou. Se’n va obrir un segon que no va sortir bo. Finalment ho vam intentar amb un tercer i amb aquest ens n’hem sortit. Font Barbot també s’ha recuperat i l’embassament està ple. Aquest any respirem tranquils. I els anys vinents? El canvi climàtic no afluixa. Volem perforar un altre pou, on ens asseguren que hi ha molta aigua, perquè almenys n’hi hagi tres funcionant. S’ha renovat el tractament d’aigües de l’embassament. Els dos dipòsits principals estan connectats. I estem canviant totes les canonades velles de fibrociment que tenien fuites. Una nova crisi ens agafarà més preparats encara. Un bon ensurt, l’estiu passat, amb l’incendi a Vegetàlia, oi? Sort que quinze dies abans havia estat plovent intensament i el foc no va entrar a bosc. L’incendi va ser molt greu, ens vam espantar molt. Ja fa uns anys va marxar l’alimentària Suquipà. I ara això. Com afecta a l’economia del poble? Sabíem que eren dues empreses massa grans per quedar-se al poble. Necessiten més espai, serveis, aigua. Aquí no ho podem proporcionar. Pel que fa als treballadors, la gent s’acaba movent per la comarca. No hi ha lloc per a la indústria, a Castellcir, doncs? Tenim una zona industrial planificada, pensada per a petites empreses, tallers artesans, oficines, espais d’investigació. En cap cas no seria un espai per a empreses grans ni indústries contaminants. El projecte té ubicació, està dissenyat i es pot desenvolupar quan hi hagi gent interessada. Ens hem citat al parc de la Quintana. Hi ha esportistes, famílies amb criatures, jugadors de petanca. I el bar torna a estar obert. L’edifici és municipal i el bar funciona amb una concessió. Ens agradaria que estigués obert tot l’any. No hi volem pas fer negoci, sinó que sigui un servei per al poble. Des de l’Ajuntament procurem posar-hi totes les facilitats, un lloguer mínim. És un espai que altres municipis envegen. El parc fa goig. Segur que ha ajudat molta gent a decidir-se a viure aquí. Com porten el padró? Tots els pobles del Moianès hem anat creixent de forma sostinguda, i més des de la covid. De petit no arribàvem als 500 habitants i ara acabem de passar els 800. Aquí hi ha serveis, es pot fer teletreball, tenir mascotes, l’escola és essencial. Ens trobem, però, que molta gent no està acostumada al viure rural. Problemes amb les campanes? No és això. Hi ha temes que els autòctons vivim de manera molt diferent a la gent que ha vingut de ciutats. Hem canviat el sostre d’uralita del Local i algunes famílies es van esverar perquè l’edifici és proper a l’escola. Malgrat seguir totes les normatives, van denunciar les tasques a Inspecció de Treball. Aquí, poc o molt, tots n’hem remenat, d’uralita, i sabem que el problema és aspirar directament la pols. I si no, crec que està bé preguntar, abans que denunciar. Què és el que li ha costat més de ser alcalde? Una de les coses que crema més és que has de prendre decisions segons la llei. I a vegades això no s’entén. El problema es personalitza i hi ha gent que et diu que els tens mania. L’alcaldia et crea enemistats. Això pesa. I hi ha un dia que dius: fins aquí. Però el càrrec també li haurà aportat satisfaccions. S’hi ha estat tres mandats. En un ajuntament petit sempre hi ha feina, feina i feina. Tens tantes coses diferents a les que dedicar-te! Coneixes gent, col·labores amb persones que miren per la comunitat. Veure que encara hi ha altruisme és el que més omple. Llavors, etapa completada? Heu llegit Pedra de tartera, de Maria Barbal? Sempre dic que em sento com una pedra de tartera, bellugant-me quan el meu entorn s’ha mogut. Vaig entrar a l’Ajuntament de carambola, no anava ni per a alcalde. 12 anys després, no he perdut la il·lusió. Però ja s’ha complert un cicle i cal renovació.

“Amb una de les mitjanes d’edat més baixes del Moianès, l’escola és essencial”

“Per sempre Marta”, el projecte solidari de Monistrol de Calders

Dos focs en tres setmanes posen en alerta Sant Quirze Safaja

Naim SK portarà el ‘Cargol treu banya’ a la Sala Apolo

Pagesos fins al moll de l’os: a la caseta d’en Fermí de Moià hi ha ara la quarta generació de masovers

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

Una petita experiència gastronòmica

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Més de 900 persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han fet treballs comunitaris des del 2020

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Premi de gairebé 3 milions d'euros de la Bonoloto a Manlleu

Desallotgen un altre habitatge ocupat al carrer Sant Josep de Torelló