“El 2023 em tornaré a presentar. Aquest mandat ha sigut difícil per a tothom”

Àlex Montanyà està al capdavant de l’àrea de Turisme del Consell Comarcal d’Osona i des de l’any 2013 també és l’alcalde de l’Esquirol. El 2015 va revalidar el càrrec amb majoria absoluta i el 2019 hi va tornar, ampliant els regidors d’AUD-ERC de vuit a nou. Junts, a l’oposició, té dos representants. Queda poc més d’un any per a les eleccions municipals del 2023. Això vol dir pressió afegida? Depèn. Si has treballat bé, sense descuidar-te res ni obrir ferides, arribar al final d’un mandat és gratificant. El 2019 va revalidar la majoria absoluta, però a més a més millorant resultats. Ja té decidit si optarà a la reelecció? Fa quatre o cinc mesos ens vam asseure amb l’equip de govern, com cada dilluns, i els vaig explicar que m’agradaria continuar el projecte que compartim. La resposta per part seva va ser que endavant, que m’acompanyarien. L’esperonen els resultats del 2019? Sí, però també com ha anat aquest mandat. Amb la pandèmia s’han encallat projectes i hem hagut de mesurar les inversions. Nosaltres hem optat per mantenir el tarannà de sempre i aprofitar aquests quatre anys per fer processos participatius i planificar a curt, mitjà i llarg termini. És un encert no haver-nos envalentit amb obres faraòniques. Vostè va fer els primers passos polítics amb CiU. On se sent còmode, però, és amb aquest paraigua d’Esquerra Republicana? Sí. Dins del grup hi ha opinions diverses. Pensem que queden ben recollides amb unes sigles independents sota la marca d’ERC. Al Consell Comarcal han reeditat l’aliança entre ERC, Junts i els Independents. Funciona? La distribució de responsabilitats és correctíssima i tots tres grups treballem colze a colze. De tant en tant també s’hi afegeixen les opinions de la CUP i el PSC. Hi ha bona sintonia, però sobretot molta feina. Exceptuant entrebancades puntuals i totalment acceptables, treballem bé. Entrebancades? Quines? Projectes importants, com la recollida de residus o la transició energètica. Hi estem involucrats molts municipis d’Osona i el Lluçanès, Vic, Manlleu i Torelló, i això fa que s’hagi de parlar amb molta gent. A darrere hi ha una feinada jurídica i tècnica impossible d’apreciar des del carrer. Amb la desaparició de Recollida de Residus d’Osona i el canvi de model, els fa patir que perilli el servei? No puc parlar pels companys que porten aquest tema, però no m’imagino arribar fins a aquest escenari. A l’Esquirol s’ha fet bona feina. Vam ser els primers a recollir el vidre amb porta a porta, tenim l’afegit d’un centenar de masies disseminades, les àrees d’aportació de Sant Martí Sescorts i Cantonigròs… El proper pas és el pagament per participació. Políticament, aquest ha estat el mandat més tranquil des que governa a l’Esquirol? Aquests anys no es poden deslligar de la pandèmia. Ha sigut impossible desplegar les polítiques socials, d’habitatge o obres públiques que ens hauria agradat. Moltes subvencions de la Generalitat i la Diputació s’han reenfocat per atendre les derivades de la covid. Tot i això, hem acomplert gairebé un 90% dels objectius previstos i si no els hem traslladat al 2023 o més endavant. Però sí que és veritat que no han de forcejar amb l’oposició… Que hi hagi només dos regidors, o tres, com el mandat passat, fa que la situació sigui plàcida, però jo l’oposició la tinc a dins del govern. Som molts i amb opinions diverses. S’han de saber encaixar. Se sent més còmode sense Joan Callejón al consistori? A mi el seu tarannà personal m’agrada, però políticament no encaixava. Enric Roca és més planer i potser té més coneixement de l’administració. Hi ha més possibilitats que arribin a acords? Ens han aprovat els pressupostos. Estem oberts a qualsevol iniciativa de Junts per entomar-la com a pròpia, però ni abans ni ara ens arriben propostes de l’oposició. Amb Joan Callejón van passar de companys de partit a adversaris. Li sap greu? Ell em va demanar deixar l’Ajuntament i jo d’entrada no l’hi vaig acceptar. Hi va tornar a insistir i, vist que provocava friccions dins de l’equip de treball d’aleshores, malauradament li vaig haver d’obrir la porta a marxar. No volia que ningú se sentís incòmode. Per tant, no li sap greu. No. Políticament vam emprendre camins diferents, però més enllà de l’Ajuntament continuem sent coneguts. Què vol tenir fet l’equip de govern de l’Esquirol abans que arribin les eleccions? Ens hem esforçat amb molts processos participatius per preguntar sobre qüestions que afecten els veïns, també en tenim en marxa un d’agosarat al conjunt del Collsacabra. Això és feina per ara i pels anys que han de venir. També continuarem seguint les obres de la variant, que no depenen de nosaltres però s’han allargat molt. És el que comentava al principi: si has treballat bé, a última hora no has de córrer. Què està satisfet d’haver desencallat aquest mandat? Les obres de condicionament de l’escola i el CAP de l’Esquirol, hem treballat el tema de la massificació, ens hem apropat al jovent, que ara tindrà un espai més gran i acollidor... També estem contents d’haver resolt el clavegueram del barri del Pedró després de 40 anys de reivindicacions. Fa uns mesos vam inaugurar la depuradora. A curt termini hem pogut conquerir projectes que eren molt necessaris. Quan estarà acabada la variant? Aquesta setmana estaven asfaltant i comptem que en breu quedarà oberta al trànsit amb normalitat. Les obres havien de durar 12 mesos, però va sortir pedra i finalment hauran estat tres anys. Ja tenen el projecte del pont sobre el torrent de la Guàrdia? Sí, falta només l’última pinzellada. Aquest mes convocarem els veïns. Una de les obligacions d’alcaldia és planificar. Aquest mandat hem pogut escriure projectes executius importants que quedaran en mans del proper consistori, i amb temps perquè ciutadans, govern i oposició els puguin llegir i treballar. Quant valdrà el pont? També s’hauran de construir vials cap al final del carrer Manlleu i carrer Cabrera. La suma se’n va a uns dos milions d’euros. Els pagarà l’Ajuntament? Encara no ho hem tractat. El pont, sí. L’accés des de la C-153 i la rotonda entenc que l’hauria d’assumir la Generalitat. Pels vials mirarem si els propietaris accepten fer-hi front o se n’ha d’encarregar l’Ajuntament i deixar la factura per quan es desenvolupi el sector. S’hauran d’endeutar? És molt possible. El preocupa? Estem a nivells d’endeutament molt acceptables, per sota del 40%. És una bona base i, de fet, no passa res perquè les administracions s’endeutin quan cal finançar obres importants. La variant i el pont són la palanca per pacificar definitivament el nucli de l’Esquirol. Es tracta d’una obsessió personal d’Àlex Montanyà? Un dels motius per continuar un mandat més és això: acabar grans projectes que fa temps que treballem. Transformar el carrer Major, la plaça Nova… És important pels veïns i hem anat complint els passos fins a aconseguir-ho. El primer era la variant. D’aquí a dos o tres anys construirem aquest pont cap a l’accés sud de l’Esquirol. L’institut escola també és un gran projecte? Sí, i no només per a l’Esquirol, per a tot el Collsacabra. L’aconseguiran? La Generalitat ha comès un error. Fa tres anys que hi estem en converses i ens el van prometre per al curs 2023-2024. De cop i volta, el desembre passat ens comuniquen de paraula que era possible per al 2022-2023. Vam fer de pressa i corrents els tràmits que ens demanaven. El gener d’enguany ens tornen a dir que no, i que ja veurem si podria arrencar el 2023-2024. Estem molestos, però l’Ajuntament, l’AFA i l’equip de l’escola no deixarem d’insistir-hi. El Departament d’Educació el comanda ERC. Hi té contacte directe? Com qualsevol altre alcalde. El 31 de març vindran a visitar-nos i els explicarem a sobre el terreny per què ens fa falta aquest equipament. Es considera un alcalde combatiu? Tinc les meves fórmules. No vull pas que les copiï ningú, ni tampoc en prenc d’altri, però sempre em trobaran a davant de projectes de profit pel Collsacabra. L’Ajuntament de l’Esquirol acaba de signar un conveni amb el de la Vall d’en Bas pel manteniment del camí de Cabrera. Què ha de canviar? Tenir més endreçat qui es cuida de què. Sempre que hi havia una nevada o queien arbres, per exemple, hi havíem d’anar nosaltres, encara que fos al seu terme. Amb l’Ajuntament de la Vall d’en Bas hi ha bona relació i convenia tenir un document per escrit. Esperem que es vagi complint el que diu l’acord. Hi puja, a Cabrera, vostè? M’agradaria fer-ho més sovint. No té temps? Els càrrecs electes també hem de poder preservar estones de vida familiar i personal. Voldria ser sempre a tot arreu, però al municipi hi ha molts llocs i també m’agrada voltar per Barcelona, Catalunya... I sortir del país. Els últims anys s’han alineat amb la ciutadania per exigir més línies de transport públic. Ara que ja les tenen, les fan servir? Hi puja poca gent. Ens hem d’acostumar als nous horaris. Jo mateix reconec que és complicat, perquè s’ha de fer transbord a Roda o Manlleu. La pandèmia també ens ha jugat en contra. Fins que no tornem a la normalitat no sabrem com ajustar el servei. El proper pas és facilitar el vaivé dels veïns de Cantonigròs amb transport a demanda, com s’està fent a Tavertet. Ja n’hem parlat amb Sagalés i taxistes de l’Esquirol i pot ser una realitat d’aquí a molt poc. Al Consell Comarcal està al capdavant de l’àrea de Turisme. Els fa por una primavera de molta massificació, ara que els indicadors de la pandèmia milloren? Sí. Tenim el precedent dels altres anys per Setmana Santa, l’estiu, l’octubre… Hem fet una feina a l’ombra important, tant a nivell tècnic com polític, amb mesures pioneres com la comissió consultiva d’accés motoritzat al medi natural. Paral·lelament, amb Rupit i Tavertet volem endreçar el dispositiu que vam posar en marxa en precari durant la Setmana Santa de l’any passat. N’estem parlant amb Trànsit i ho hem fet també amb Agents Rurals i Mossos. Diu en precari, però la realitat és que els alcaldes es van plantar a la carretera… Sí, sense els informes favorables de Trànsit i, malgrat no tenir prou material ni gent, vam aconseguir un desplegament efectiu. Ens cal regulació sí o sí per gestionar l’arribada sobtada de visitants. Actualment existeix la tecnologia perquè puguis evitar-te un trajecte fins a Tavertet sabent que no hi haurà lloc per dinar o aparcar. Estem treballant en una aplicació, panells a la carretera… Tot serà a títol informatiu, però millorarà la planificació. La setmana que ve s’acaba el termini per votar al procés participatiu sobre el futur del Collsacabra. Em consta que fins ara hi ha recollides unes 300 enquestes. El procés continuarà amb taules de treball. Què és el que més els preocupa? Despoblament, perdre serveis públics... És la mateixa situació que al delta de l’Ebre o les comarques d’interior, per això ens convé una fase de pausa i replantejament. Hi ha lloc per a parcs solars? Ja hem fet un parell de reunions amb els tècnics del Consell Comarcal i les teulades dels habitatges s’estan omplint de plaques. Sabem que no n’hi haurà prou. Necessitem camps, però amb dimensions ajustades al territori. No poden ser megaparcs administrats i gestionats per les grans multinacionals de sempre.

“El 2023 em tornaré a presentar. Aquest mandat ha sigut difícil per a tothom”

Osona humanitza les seves residències a través del joc

Alerta Solidària exigeix a l’Audiència Nacional l’arxivament “immediat” de la causa contra els CDR

Declaren quatre veïns de Prats acusats d’un delicte d’odi contra una parada d’Aliança Catalana

L’Audiència Nacional diu que ha “d’estudiar” la sentència del TJUE abans d’arxivar la causa contra els CDR

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Un incendi com cap altre

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Estabilitzat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Un mercat més buit i acalorat

Els estudiants excel·lents del 2026

Aquestes són les carreres amb la nota de tall més alta a Catalunya

Els treballadors de Pascual es tancaran aquesta nit a la planta de Gurb davant la "postura immobilista" de l'empresa