El Centre d’Innovació de Manlleu començarà a caminar al setembre

El Centre d’Innovació de Manlleu, que s’ubicarà a la nau que ha comprat el centre Cefortem de La Salle, començarà a caminar al setembre. També al setembre és quan es podran iniciar les obres d’adequació d’una nau que vol ser el punt de trobada entre l’empresa i la formació professional i el lloc on es faran prototips i es testaran nous productes industrials. Amb l’esclat de la digitalització, calen nous perfils que ara no es troben. El desembre de l’any 2019 es va anunciar a Manlleu un protocol a sis bandes per ser un referent en formació en innovació tecnològica i digital per a les empreses. El Centre de Formació Tecnològica de Manlleu (Cefortem), que depèn de La Salle, va comprar una nau. Serà l’espai on, com explica Xavier Capelles, gerent de La Salle-Cefortem, han de confluir les empreses i el coneixement de la formació professional industrial. “Aquest és el cavall guanyador”, diu Capelles per definir el que ha de ser el futur de la indústria. Serà el lloc on es faran els prototips i es testaran els productes que vulguin fer nous o millorar des de qualsevol empresa i ho faran els alumnes que surten dels graus relacionats amb la indústria 4.0. “Els empresaris hauran de fer que els alumnes s’enamorin del seu projecte”, diu Capelles, que creu que cal potenciar tot el vessant del “hard, la mecanització i la robotització per a indústries, que són les que es queden al territori”. D’aquesta manera, afegeix, “les indústries no hauran de dependre ni d’Àfrica, ni d’Àsia o Amèrica perquè si tenen el talent, partint d’un bon alumnat, seran competitives”, conclou posant com a exemple les empreses alemanyes. Abans de l’estiu Cefortem i l’Ajuntament signaran un acord de col·laboració i s’agendaran les obres que cal fer a la nau però l’activitat, explica, començarà al setembre amb format virtual o a la xarxa. Compten amb l’assessorament de Josep Miquel Piqué, responsable de La Salle Technova Barcelona i expert en parcs tecnològics, “n’ha ajudat a instal·lar una cinquantena a tot el món”, diu Capelles. Ha de ser, diu, el lloc on “hibridar les necessitats empresarials i el coneixement que dona la formació professional”. Base del projecte de l’Osona Lab City a Manlleu, juntament amb el Manlleu Lab Coworking, també ha de ser el punt d’inici del desplegament de la “gestió intel·ligent a la ciutat per millorar la vida de les persones”, explica M. Carme Noguer, coordinadora de Planificació Estratègica, Transformació Digital i Govern Obert de l’Ajuntament de Manlleu. Això vol dir també els testatges per implementar projectes com la recollida de residus porta a porta, “ja que les tecnologies poden permetre recuperar el projecte”, detectar paràmetres de contaminació, funcionament del mobiliari urbà o “afrontar amb la tecnologia la problemàtica de les persones grans que viuen a casa”, diu. "Sí, hi ha futur i anem buscats" La mecatrònica és un concepte, no tan nou, que està a l’ordre del dia en la nova revolució industrial que arriba. No és cap branca d’una enginyeria, sinó que és la combinació de l’enginyeria mecànica, l’electrònica, la de control i la de programació. Combinant aquestes branques es pot aconseguir una generació de sistemes més, diuen, econòmics, versàtils i fiables. El resultat és el de produir maquinària cada cop més automatitzada, necessària per després aplicar conceptes com l’internet de les coses que engloba la sensorització. El segon curs del grau de Mecatrònica que fan a La Salle de Manlleu és el que estan acabant Eloi Bertrans, de 19 anys i de Sant Feliu Sasserra; Prince Osei, de 21 anys i de Manlleu, i Eduard Clota, de 34 i de Vic. El primer ha sortit del Batxillerat per fer el grau que seguirà amb un altre de mecànica assumint un segon títol i “vull fer una carrera perquè em vull dedicar al disseny de maquinària”, diu. Osei vol, un cop acabi el grau, estudiar la carrera d’Enginyeria, mentre que Clota, que ja treballava en una empresa fent manteniment, acaba el grau per prosperar en el món laboral. Tots tres treballen, tots tres estan contents amb el que cobren i amb una feina i uns estudis que “clarament” recomanen. Tot i que aquest ha estat un any complicat expliquen que les empreses on treballen tenen clar que “el futur és aquest i s’estan adaptant a un món canviant”. Conscients que la seva haurà de ser una formació continuada perquè “ja ho veiem amb els mòbils, doncs igual passa amb les màquines, sempre hi ha novetats, modificacions...”, contesten a l’uníson quan se’ls demana si se senten ben valorats. “Ara mateix”, diuen, “aquests perfils van molt buscats”. A La Salle, els darrers dos cursos i el proper estan plens per a aquests estudis. “I fins i tot hi ha dues noies que fan Mecatrònica”, afegeix Beatriu Fernández, directora del centre. Encara és una assignatura pendent la de l’entrada de noies en aquest tipus d’estudis, diu, però creuen que si es coneix una mica n’hi haurà més. Formació continuada per transformar llocs de treball Fa dos anys i en la presentació del seu llibre La industria 4.0 en la sociedad digital a Vic, l’enginyer industrial Antoni Garrell ja tenia clar que fins al 2025 o 2026 hi haurà un canvi en el món laboral. Es poden arribar a perdre segons alguns estudis 100 milions de llocs de treball al món, però al mateix temps se’n crearan un 30% més, 130 milions, de fet. Els darrers mesos amb la pandèmia i segons Infojobs, les vacants de desenvolupadors de software, una de les branques de la digitalització, s’han duplicat en els últims cinc mesos fins a superar els 6.000 llocs demanats a Espanya. La clau, més enllà de formar en les noves demandes, serà trobar la manera de reconduir treballadors d’un punt a l’altre i en aquest sentit s’ha posat en marxa aquest any i arran dels efectes de la Covid des de la Diputació de Barcelona el programa “Treball, talent i tecnologia”, que té l’objectiu de “promocionar l’ocupació i reactivar l’economia a través de l’acompanyament en la transició digital”. A Osona, aquest programa el coordina en 23 pobles Creacció, mentre que Manlleu gestiona també l’execució a Roda de Ter. És una peça més en l’engranatge impulsat des de les administracions, que forma part del projecte, en el cas d’Osona, de l’Osona Laby City. L’objectiu és tant buscar ocupació a persones que estan a l’atur com a persones que volen canviar de feina i que amb una formació “puntual” poden fer-ho. La formació continuada s’imposarà i la concreta en format curt també. En diuen reskiling però es tracta de fer reciclatge professional “millorant les competències de treballadors d’altres sectors i de diferents edats”, segons explica Sandra Álamo, de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. Des dels centres d’ensenyament també s’ofereixen cursos de reciclatge. L’objectiu és recuperar persones susceptibles de perdre el lloc de treball.

El Centre d’Innovació de Manlleu començarà a caminar al setembre

Com deixar de mossegar-se les ungles: consells per a petits i grans

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Junts de Ripoll confirma a Orriols que no votarà a favor dels seus pressupostos

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

La Guàrdia Civil atribueix al gerent del Fitó de Seva infraccions ambientals i possibles delictes

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

“A la nonne!” | Així ha sigut la 81a cavalcada dels Reis d'Orient a Vic

La inestabilitat del sector porcí provoca pèrdues per valor de gairebé 12 milions a Baucells

Francesc Giné, nou director general de Grup Gepork