‘El darrer viatge’, una producció osonenca i de qualitat

Crítica de teatre L’autor i director d’'El darrer iatge', Pep Tines, porta a l’escena el text que va guanyar el Premi Lluís Solà i Sala a Calldetenes l’any passat. El punt de partida de la trama es basa en una notícia que va aparèixer en els mitjans la primavera de 2021, encara en restriccions per la pandèmia, quan els Mossos d’Esquadra, després de detenir un turisme que havia corregut un tram d’autopista contra direcció, es van adonar que un dels dos homes que anaven dins del vehicle era mort des de feia setmanes. Pep Tines ha volgut donar vida a aquest argument i la seva obra consisteix en una proposta d’explicació plausible a una situació insòlita. El resultat serà el relat d’una història d’amor intensa i viscuda per una parella d’homes que queda trencada per la mort d’un dels dos. De bon començament sembla que ens trobem amb un monòleg que mostra el dolor embogit i desesperat d’un home que, davant la mort del seu estimat, no accepta el que ha passat i no sap com reaccionar-hi, però poc després veurem com els dos personatges intervenen activament en la representació. I és que l’encert de l’autor és haver optat per un plantejament no realista, i per fer que l’extraordinari comenci a funcionar des del primer moment de la representació i ho embolcalli tot, el drama i l’escenografia, creant regles de funcionament pròpies. Així, l’espectador pot observar que a l’escenari tan sols hi ha un element físic: un automòbil amb dos homes a dins, i de seguida s’adonarà que la carrosseria no hi és, però que l’ha de reproduir en la seva imaginació. El mateix succeirà amb l’acció: perquè el monòleg es desdoblarà i quan el personatge que es rebel·la per la mort del seu company s’adorm retut per l’angoixa, serà l’altre qui s’aixequi i parli –podríem dir que des d’una altra dimensió– per comentar tot el que han compartit quan ell era viu. D’aquesta manera, tots dos intervenen sense que els seus mons es tornin a trobar. Es compta amb una interpretació magnífica per part dels dos actors, que ho donen tot a l’escenari: Pep Simon passant del paper de mort, difícil, però inert, a l’actuació plena, amb el moment destacat del ball, i Jordi Arqués, excel·lent en la representació de seva confusió mental i amb capacitat per arribar als moments més dramàtics. Cal destacar també el protagonisme tant de les imatges i efectes lumínics com de les cançons i efectes sonors. Tot l’espectacle gira al voltant d’aquests recursos, perquè serà a partir de la llum i les imatges que l’obra s’estructura, creant el contrast entre inèrcia i velocitat i que es donen els moments de distensió dramàtica necessaris al llarg de la representació. Al mateix temps, els efectes sonors i les cançons, associats amb els anteriors, arriben directament a la sensibilitat del públic i graduen l’emotivitat a través de la música. Aquesta és una obra ambiciosa i molt acurada que mostra el gran treball fet en conjunt pels professionals de tots els àmbits, tècnics i artístics, que intervenen en el teatre. No és casual que aquesta sincronia s’aconsegueixi entre gent molt experta que hi ha treballat plegada en moltes ocasions. La gira comarcal continuarà a Vic El darrer viatge és una producció en el marc de Teatres d’Osona. Estrenada al Cirvianum de Torelló, ha passat ara per Calldetenes i el proper dia 8 de novembre es podrà veure a L’Atlàntida de Vic. Teatre esSeLa, una de les poques companyies professionals d’Osona, el vol girar per Catalunya.

‘El darrer viatge’, una producció osonenca i de qualitat

El Teatre Centre de Manlleu, a punt per presentar ‘Claustre, L’educació mata’

La tercera temporada del Teatre Orient de Prats commemorarà el seu primer aniversari

Abel Cobos estrena ‘El rei i el drac’ a l’ETC

El festival de circ experimental Kontrast s’expandeix a Prats de Lluçanès i Casserres

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter