Granges Terragrisa, la divisió agropecuària del grup Tarradellas, ha entrat una nova sol·licitud a l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars per fer dues naus més a la finca de Serrarols, la mateixa on ja hi està construint una altra macrogranja. Si a la macrogranja de Serrarols hi ha prevista una capacitat per a 1.500 truges, amb els seus corresponents garrins; 550 llavores, i 9 verros, a les dues naus per a les quals ara es demana llicència ambiental hi ha previst que hi hagi fins a 4.200 places de garrins de deslletament.
L’edicte d’exposició pública de la sol·licitud per fer les obres en sòl no urbanitzable de les dues naus va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat el 15 de gener, i ara s’acaba el termini de presentació d’al·legacions. El Grup de Defensa del Ter (GDT) i algun ajuntament del Lluçanès ja han anunciat la seva intenció de presentar-ne. Des de la plataforma Lluçanès Viu també han fet públic un comunicat on conclouen: “Així doncs, sembla que Sant Martí d’Albars fa una clara aposta per donar suport a les macrogranges i grans empreses i s’allunya dels seus habitants i grangers de tota la vida”.
Si bé les dues naus per a les quals ara es demana llicència d’obres es troben en la mateixa finca de Serrarols on s’està construint la macrogranja també propietat de Tarradellas, es troben en una altra punta de la propietat i no representen exactament un continu urbanitzat. Fins al punt que, tot i haver-n’hi de previstos a la macrogranja, ara a part de les dues naus també es demana permís per construir un edifici de 130 metres quadrats com a vestidor per als treballadors. Les dues naus farien 771,45 metres quadrats cadascuna. En la sol·licitud de llicència d’obres, Granges Terragrisa justifica que en les instal·lacions ja existents a l’explotació “no és possible estabular aquesta etapa productiva”, referint-se als garrins de deslletament.
La construcció de la macrogranja de Serrarols, a tocar del nucli de Beulaigua de Sant Martí d’Albars, ha generat un corrent d’oposició al Lluçanès, tant a la instal·lació en si com al model de ramaderia industrial que representa. Ara per ara, una oposició vehiculada des de la plataforma Lluçanès Viu.
{{ comment.text }}