Van acabar el Batxillerat amb un regust agredolç, sense poder intercanviar abraçades ni acomiadar-se de companys i professors, i han començat la universitat gairebé de la mateixa manera: amb més vida virtual que no pas colze a colze a dins de classe. Els estudiants de primer curs són un altre dels col·lectius que ha topat de ple amb les restriccions i els efectes de la pandèmia. L’any passat van tancar etapa havent de renunciar als rituals de rigor, com l’esperada graduació, i a la tardor amb prou feines havien tingut temps de presentar-se quan es va tornar a imposar el semiconfinament i la directriu que la docència havia de ser virtual excepte en assignatures pràctiques i exàmens. Durant cinc mesos això ha implicat aprendre a distància, interactuar sempre a través de la pantalla, i evidentment han brillat per la seva absència les convocatòries de festa universitària o les estones de tertúlia improvisada al bar.
La bona notícia és que ara hi ha una espurna de canvi. Amb la revisió de mesures que va avalar el Procicat a principis de febrer, els estudiants universitaris de primer curs han començat a recuperar algunes classes presencials. Dimarts a la tarda a Vic era el cas dels de Publicitat i Relacions Públiques, que es retrobaven cara a cara després de veure’s fugaçment amb motiu dels exàmens del primer quadrimestre: “No podem dir que durant aquests mesos a casa no haguem après, però mil vegades millor ser aquí”.
Les ganes de tornar a trepitjar la universitat, encara que les classes presencials impliquin llevar-se més d’hora o perdre estona en el transport, les atribueixen a “més facilitat” per entendre les explicacions dels professors, resoldre dubtes, “concentrar-se” i deixar enrere temptacions com “trepitjar la cuina cada cinc minuts”. Un segon atractiu passa per recuperar el contacte de tu a tu i, en el cas de Publicitat i Relacions Públiques, amb la particularitat que abans de començar el curs molts dels alumnes ja s’havien localitzat a través d’Instagram i fins i tot havien muntat una trobada per trencar el gel. “Malgrat les circumstàncies, sorprèn la cohesió de grup i els llaços que han creat en només un quadrimestre”, comentava Anna Grané, la professora de dimarts. Ella també era la primera vegada que es trobava cara a cara amb els alumnes i, en el marc de l’assignatura de Disseny Gràfic, els objectius de la classe incloïen presentar-se i començar-se a familiaritzar amb el programa d’edició que fan servir la majoria de diaris i revistes.
Els estudiants estaven asseguts cadascun en un ordinador, a diversos metres de distància i rodejats de mampares, complint els protocols que van acordar al seu moment les universitats catalanes, la Generalitat i les autoritats sanitàries. I és que, tal com explica Cristina Vaqué, vicerectora d’ordenació acadèmica de la UVic-UCC, “la voluntat és fer el màxim d’efectiva aquesta presencialitat, però sabent en tot moment les condicions i restriccions que cal anar ponderant”. Per això mateix considera que són de destacar “les ganes, la capacitat d’adaptació i la resiliència de docents i alumnes” a l’hora de treure partit a escenaris tan canviants segons les dades epidemiològiques. Fins quan podran continuar trepitjant la universitat i veient-se a classe és precisament una de les incògnites que també rosega els estudiants: “Un cop ja ens van dir que ens n’anàvem a casa per 15 dies i a Batxillerat no ens vam tornar a trobar mai més”.
