Ben bé com si es tractés de les nanopartícules que formen els vitralls de la ceràmica, Judit Molera (Barcelona, 1966) considera que cal analitzar a fons la visió imperant del món. Coordinadora del grup de recerca en Mecatrònica i Modelització Aplicada a la Tecnologia de Materials (Mecamat) de la UVic-UCC, està convençuda que actualment homes i dones tenen les mateixes oportunitats, especialment en un context com el de la universitat, però defensa que la igualtat no acaba sent efectiva perquè “tot està pensat des de la mirada masculina”. Al seu entendre això implica “ego, poder i molta competitivitat”, ja que els homes tendeixen a treballar “d’una manera menys col·laborativa” que les dones.
A l’equip que coordina hi han cristal·litzat enginyers, físics, matemàtics i ella mateixa, que és geòloga i experta en ciència de materials, dues disciplines que s’ha anat fent seves partint d’una passió per la ceràmica que li ve de molt jove. El resultat és que el grup ha investigat camps aparentment tan allunyats com els corrents marítims, la maquinària per a escorxadors o la ceràmica daurada que va aparèixer a l’Iran i l’Iraq al segle IX. “Unim les nostres experteses”, sintetitza Molera, i d’aquesta suma n’han sorgit, per exemple, dispositius de baix cost i codi obert útils en l’anàlisi d’obres d’art.
Són més homes que dones, però “no hi ha cap problema, treballem a gust”. I és que, des del seu punt de vista, la igualtat no ha de passar tant per xifres estrictes com per canviar la mirada del món: “És evident que hem de tenir les mateixes oportunitats, però això no ha d’implicar que, després, a una dona en un càrrec de direcció se li esperi un comportament similar al dels homes”. El problema que planteja Molera, per tant, té més a veure amb el fons que amb la forma: “Hem d’anar més enllà de reivindicar. Necessitem accions proactives que realment ens obliguin a aturar-nos i a mirar la realitat des d’una òptica diferent de la que ens han imposat, la que ens han fet creure que és bona per triomfar i destacar”.
Investigadora, però també docent a la UVic, es va traslladar a Sant Bartomeu del Grau fa més de vint anys, on han crescut les seves filles: “Els nens i les nenes tenen les mateixes oportunitats, però arriba un moment que sembla que ells han de fer tal cosa i elles, tal altra”. Això, apunta Molera, cal canviar-ho, igual que “despenalitzar el que ens agrada a les dones”. Amb comentaris com això és de nenes acaba adoptant la pàtina de pejoratiu.
