“El patronat té clar que vivim un moment de grans canvis socials”

Anna Maria Carbonell és des de la presidència la cara visible de la Fundació Puig-Porret. Metgessa de professió i actualment en exercici, va accedir al càrrec de presidenta després que la designés patrona el seu exmarit, descendent d’una de les tres famílies que van crear el patronat. En aquesta entrevista repassa els projectes d’una fundació que s’aproxima al primer segle de vida i que ha esdevingut un important agent de mecenatge al territori. A la comarca d’Osona s’ha fet habitual la col·laboració de la Fundació Puig-Porret amb diverses iniciatives socials, culturals i esportives, però què és la Fundació Puig-Porret? La fundació es va crear jurídicament l’any 1930, per voluntat d’un senyor que es deia Antoni Puig Darnís i que no tenia fills. Era el propietari de la fàbrica El Tint de Gurb i abans de morir, el 1928, va impulsar la fundació. El seu objectiu era fomentar l’obra social, cultural i de beneficència a la ciutat de Vic i també crear un fons d’ajuda per als extreballadors d’El Tint. Quan es va morir, la primera presidenta de la fundació va ser la seva dona, Enriqueta Porret. El que continuem fent ara són donacions que provenen de la gestió del patrimoni que tenia el senyor Puig Darnís. 92 anys d’història. S’han aconseguit mantenir els objectius fundacionals? S’han intentat i, personalment, vetllo per això. És evident que amb el pas del temps hi hagut canvis i ha calgut adaptar-se a cada moment, però treballem per complir els objectius fundacionals. Mai parlem d'ajuts continuats. Cada any es valoren de nou amb el patronat L’ajuda als extreballadors d’El Tint també s’ha conservat? La majoria malauradament ja són morts, però encara queda alguna vídua que rep la pensió, tal com va deixar escrit Antoni Puig als estatuts fundacionals. Amb quantes entitats o iniciatives col·labora de mitjana la Fundació Puig-Porret al llarg d’un any? Amb una setantena. Entre elles hi ha projectes grans, però també petites aportacions socials a entitats que són igual d’importants. Com escullen els projectes amb els quals col·laboren? Quines característiques han de complir? El patronat de la Fundació rep les peticions, les valora conjuntament i després decideix quina donació fer o no fer en cada cas. El que ha de quedar clar és que mai parlem d’ajuts continuats. Cada any es torna a debatre tots els projectes, fins i tot aquells amb els quals fa molt temps que col·laborem. El mecenatge, tal com jo l’entenc, em sembla que encara és molt útil en l’actualitat Hi ha un calendari per a la presentació de projectes? El patronat celebra dues reunions anuals on s’exposen les propostes que hi ha sobre la taula. Llavors decidim què fem. Una reunió sol ser al desembre i l’altra, al mes de juny. Qui forma el patronat? Hi ha un representant de l’Hospital de la Santa Creu, el rector del Carme, l’alcaldessa de Vic, un representant dels extreballadors d’El Tint i tres patrons permanents, els descendents de les famílies Anglada, Urgell i Serra, que són les que van crear el patronat. Hi ha col·laboracions històriques, com la que els uneix a l’Hospital de la Santa Creu. Aquesta, de fet, existeix des dels inicis de la fundació... El senyor Puig va deixar escrit en els estatuts que sobretot calia col·laborar amb l’Hospital de la Santa Creu i la parròquia del Carme. La mostra és que totes dues institucions estan representades al patronat. Quines col·laboracions recents podríem destacar amb la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu? Per mi, una que va ser molt important, perquè és una malaltia que em colpeix, és la relacionada amb la malaltia de l’oblit, l’Alzheimer. Haver contribuït a fer la Unitat contra l’Alzheimer a Vic va ser un orgull. Hi vam invertir 108.000 euros. També vam destinar una aportació important, de 253.000, a la creació de la residència El Nadal; s’ha pagat alguna furgoneta per a ús de l’Hospital Universitari, i des del 2013 estem patrocinant els treballs de recerca de l’Hospital Santa Creu, que representen uns 36.000 euros anuals. Aquesta ajuda sí que és regular. Ajuda a fomentar la recerca en l’àmbit de la medicina, oi? Sí. Amb l’Hospital de la Santa Creu hi col·laborem sempre, però ens han de presentar la petició i el projecte cada any per valorar-la. És el que dèiem: les ajudes no són prorrogables. Es van avaluant en cada cas. Fins a quin punt el mecenatge és clau en la societat actual? El mecenatge, tal com jo l’entenc, és un patrocini econòmic en una tasca d’una persona o d’una entitat i actualment em sembla molt útil. El seu origen es remunta al món romà, a través d’un personatge que es deia Gai Cilni Mecenas, i molts anys després continua sent clau. Hem viscut un Mercat de Música Viva atípic per la pandèmia i, a més, ha estat el primer de 26 edicions sense el Premi Puig-Porret. Per què se n’han desvinculat? En les reunions del patronat es va comentar que el Mercat de Música Viva ja ha assolit un gran èxit, i que potser el premi que fèiem s’havia de repensar, perquè el futur ens està sobrepassant de llarg. Amb la Covid-19 n’estic encara més convençuda. El premi tenia sentit, però com que formava part d’un projecte d’èxit ens va semblar que ara hi havia altres iniciatives on la societat ens pot reclamar invertir. El premi continuarà existint en un altre àmbit? Vam decidir que calia fer un viratge, sí. El patronat té clar que vivim un moment de grans canvis en la societat, molt freqüents i que seran molt importants. La incertesa serà una realitat cada vegada més present. Des de la fundació considerem que s’aproxima un col·lapse ecològic, i que provocarà un canvi climàtic important, amb profunds canvis socials i de costums que ara no ens podem ni imaginar. Aquest tema ens va generar gran interès i vam prendre la decisió de tirar per aquí. Calia un viratge en el Premi Puig-Porret. El canvi climàtic genera un gran interès Ja tenen definit quin serà el funcionament del premi i les condicions per participar-hi? I l’import?Era abans de la Covid-19, i la veritat és que encara hem de posar les bases i el projecte en marxa. Volem assessorar-nos amb grans experts en el canvi climàtic. Desitgem reactivar-ho en breu. També mantenen projectes en l’àmbit de la cultura i l’educació. Quins? En educació pensem que hi ha d’haver un canvi important i, de fet, molts pedagogs i experts expliquen que l’educació s’haurà de basar en les quatre C: el pensament crític, la comunicació, la col·laboració i la creativitat en els infants. Penso que incidir en tècniques o aprendre xinès té poc sentit, perquè en això ja ens ajuda la tecnologia. El que cal és educar els nens a treballar les habilitats de la vida. Venen unes generacions que s’hauran d’adaptar constantment al canvi. Si la ment dels infants no està acostumada a la incertesa tindrem un problema greu. Aquest és l’objectiu del patronat en educació: ser conscients que vindran canvis importants i estar preparats. I en el vessant cultural? Amb L’Atlàntida, per exemple, mantenim la col·laboració i en tornarem a parlar a la taula de patrons. Per acabar, hi ha algun projecte important en el qual s’estigui treballant a curt termini? El projecte del canvi climàtic està acceptat i s’ha d’acabar de definir i engegar. El tema de l’educació és una idea que ha sorgit arran de la pandèmia i també volem dedicar-hi esforços en els propers mesos. És aquesta incertesa de la que parlava que es fa realitat i ens obliga a saber treure’n oportunitats.

“El patronat té clar que vivim un moment de grans canvis socials”

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Enxampats dos lladres a Tona que havien robat a un taller de Moià

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dijous, 14 de maig?

El Manlleu lluita contra el favorit però acaba caient 2 a 1 a la Copa de la Reina

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"

Començar el dia al Taga