Va començar com a alcalde després d’una moció de censura. Com es van trobar l’Ajuntament?
El pacte anterior d’IPR amb JxCat va ser un any perdut. D’alguna manera aquest mandat comença amb la moció i per Roda és un mandat de tres anys. Ha calgut fer molta feina en aquest any i mig i ja en comencem a recollir els fruits.
La moció va ser la via que van trobar després de la crisi de l’anterior govern. Havien estudiat pactar-hi però no va prosperar.
Després del trencament vam establir converses amb tots els regidors i formacions, però l’única que vam veure viable va ser la que es va formalitzar amb la moció de censura.
Albert Serra, l’exalcalde, deia que van pressionar Albert Aguilar, que va ser el president de la mesa d’edat, perquè aturés la moció de censura. Parlava d’un defecte de forma.
El senyor Serra suposo que s’agafa a qualsevol cosa. La moció va prosperar, els juristes no hi van veure cap tema perquè la moció era totalment legítima.
La relació amb Serra no sembla que sigui especialment bona.
És normal en tots els municipis que govern i oposició poden tenir elements puntuals de tensió. Més enllà d’això predomina el respecte i poder debatre els temes al ple.
Una de les barreres per arribar a acords amb IPR era l’encaix amb Serra. Si hagués fet un pas al costat hi hauria hagut pacte?
Això va estar sobre la taula. Serra sempre ha individualitzat molt la seva acció de govern. Prova manifesta és que en aquest mandat li han plegat dos regidors. El primer se’n va anar cap a casa i el segon ara és un regidor no adscrit. Ho han fet contraris a la gestió individualista del seu portaveu. Nosaltres enteníem que la manera de fer i de gestionar de Serra no era compatible amb la que nosaltres tenim, molt transversal i gens individualista. Era una prova a la qual no teníem confiança.
No els va sorprendre que Marc Verdaguer deixés el grup d’IPR.
És evident que no. Aquesta praxi que hem vist al llarg dels anys de Serra és evident que molts dels seus companys de projecte també l’han vist.
Sí que es van entendre amb els dos regidors de JxCat que van deixar o van fer fora de l’antic govern.
Fem una valoració molt positiva d’aquest any i mig que portem a govern. Hem pogut fer molta feina, de cara endins primer i després començar a redactar molts projectes del Pla d’Acció que vam elaborar basant-nos en els dos programes electorals. Ara en veurem recollir els fruits. La ciutadania ha vist un govern sòlid a diferència del primer any, en què hi va haver molts desajustos sovint. S’ha vist una bona relació entre els dos grups, seriositat i que anem per feina.
A Moreno l’havien fet fora de l’anterior govern per manca de confiança. A vostè no hi ha res d’ell que el faci desconfiar?
Estem treballant molt francament. Vam establir molt clarament quina seria la metodologia de treball i quan les coses comencen d’una manera sòlida i tots tenim clar el projecte i com s’ha de treballar és difícil que hi pugui haver problemes o diferències.
Parlaven d’un govern més coral, no tant presidencialista. Els funciona aquesta manera de treballar?
Estem molt satisfets de com està anant. Ja vam decidir que l’alcaldia i la primera tinent estarien a mitja jornada, més enllà dels regidors que tenien més dedicació i això sense augmentar costos.
Aquest dimarts aprovaven el pressupost. Han anat tard.
Sempre he defensat que l’habitual és que al desembre estigui aprovat. En qualsevol cas, i no és una excusa, és el motiu, al novembre l’anterior secretària municipal va optar per anar en un altre ajuntament i el reemplaçament dels secretaris és molt complicat. Fins al 15 de desembre no el vam poder nomenar i era impossible la tramitació d’un pressupost malgrat que estigués treballat políticament.
Són 5,3 milions d’euros. Com el defineixen?
Per nosaltres és un pressupost que manté els serveis, sobretot focalitza i amplia com ja vam fer el 2021 l’atenció i l’acció social, que incrementa un 16%, són uns pressupostos socials que en el moment que vivim no els podem descuidar. També estan enfocats a la transició energètica, la millora d’equipaments i són expansius perquè creixen més del 6%.
Inicialment hi ha 304.000 euros per a inversions. La previsió és que es puguin ampliar?
Al llarg de l’any passat per romanent ja vam incorporar més d’un milió per a inversions i ja hi ha diferents actuacions que aquestes setmanes i els propers mesos començaran. Per exemple les obres de la Guingueta, que la convertim de bar a restaurant, arreglarem l’entrada a l’espai dels jardins amb uns lavabos i magatzem. També adequarem el carrer Ausa i Ibers i farem les obres de la primera planta de l’ajuntament. També hi ha previst millorar la zona esportiva, el magatzem i crear un nou local per a les entitats esportives. També incorporarem més romanent per a un projecte d’adequació dels parcs i jardins.
El que sí que arrosseguen, i des de fa temps, són les obres del carrer Verge del Sòl del Pont.
Vam haver d’esmenar el tràmit de la licitació i fins a finals de la setmana que ve encara es poden presentar ofertes.
Quan començaran?
Si tot va bé, preveiem que abans de l’estiu amb un termini d’execució previst de sis mesos i que aquest 2022 la primera fase puguem donar-la per finalitzada.
I la segona es pot començar a encarrilar?
Ens agradaria fer-la molt seguida. En tot cas esperarem a adjudicar la primera i anirem concretant com fem la segona.
Com ha afectat la pandèmia en el pressupost?
Des de l’esclat de la pandèmia hem pres mesures com subvencions o d’estímul fiscal, hem tret dues convocatòries per prop de 80.000 euros entre totes dues per donar ajudes als comerços. En el moment que els restaurants només podien tenir terrasses es va eximir de l’impost. En la mesura del que és possible i del que està a les mans de l’Ajuntament, donar ajudes i suport als sectors que més difícil ho han tingut.
En el Pla d’Acció Municipal parlaven del foment de l’habitatge.
Estem treballant en diferents àmbits amb el suport del Consell Comarcal. Ja estem adequant els vuit pisos de la Sareb i acabem el reglament que ha de regir qui se’n pot beneficiar. És el primer gran avenç que hem fet i és històric perquè mai de la vida Roda havia tingut pisos de lloguer social, encara que sigui de moment per quatre anys. Ja vam manifestar que no són suficient i anem treballant per ampliar el parc públic d’habitatge.
Quan van entrar al govern els Amics i Amigues de la Natura estaven recollint firmes contra la variant i proposant alternatives. Vostès van firmar.
Ens hem reunit en dues ocasions amb el director general de Carreteres de la Generalitat per veure quines alternatives hi poden haver. A hores d’ara el projecte està totalment en punt mort. Aquesta infraestructura passa en més d’un 90% per les Masies de Roda i aquest ajuntament hi és totalment contrari. A diferència de l’antic equip govern vaig reunir a tots els municipis veïns per fer una taula de mobilitat perquè aquests temes no es poden encarar només localment, sinó des del consens territorial. La Generalitat ha estat molt clara: no tirarà endavant si hi ha aquesta oposició del territori.
Quines alternatives proposen?
L’aspiració a curt o mitjà termini seria intentar treure almenys el trànsit pesant que va a alguna indústria càrnia que està a l’Esquirol vehiculant el trànsit per Sant Martí Sescorts, si s’arrangés la carretera, i també a Manlleu caldria que es fes la circumval·lació que està prevista. La titularitat d’aquestes carreteres tant de Manlleu com de Sant Martí és de la Diputació i les properes setmanes tenim reunió per veure si estan en disposició d’invertir-hi i explorar altres opcions. No ens conformem que es mantingui la situació actual i hem d’intentar buscar totes les alternatives possibles per millorar la qualitat de vida dels veïns, ja que el nostre municipi té un volum de trànsit molt gran.
El projecte de la casa museu Miquel Martí i Pol com està?
Quan vam entrar a govern vam aprovar aquest projecte. Vam partir-lo en tres fases, una metodologia que també hem fet amb la casa museu. La primera fase és la d’entorns i accessos; la segona, les obres de construcció, i la tercera, la museïtzació. Preveiem aquest 2022 adjudicar la primera.
I a La Blava veu alguna perspectiva que s’hi pugui fer alguna cosa?
De moment, aquest mandat ens centrem com a prioritat les inversions que estem fent dels accessos i millores de la Guingueta. Volem anar avançant en un pla de teulades, perquè veiem que va baixant i es va deteriorant, per anar consolidant l’edifici perquè es mantingui, i veure quines oportunitats tenim en el futur per actuar-hi a dins.
S’enderrocaran les naus de Puigneró?
Hem encarregat un informe jurídic per veure com podem avançar. Durant tots aquests anys l’Ajuntament no ha tingut un paper proactiu, d’alguna manera s’ha esperat que la propietat privada fes alguna proposta. Portarem pràcticament dues dècades de les naus sense fer-ne un ús i el deteriorament ha anat avançant.
I com seran proactius?
El pla determina el percentatge de carrers, zona verda i part privada, però no hi ha la reparcel·lació feta. Encarregarem el projecte perquè cada cop estiguin més avançats els temes urbanístics perquè canviï la fisonomia de nau a habitatges com està previst. Basant-nos en l’informe jurídic decidirem quins són els passos legals que ens puguin aportar una resolució més ràpida per aterrar les naus. Solucions màgiques com s’havien anunciat no hi són. Si com a ajuntament no fem els tràmits no podem estar esperant que la part privada piqui la porta.
S’ha presentat dos cops com a alcaldable. Hi haurà un tercer cop?
Ja he manifestat en altres ocasions que m’agradaria fer un pas al costat. En qualsevol cas, perquè ho pugui fer hi ha d’haver algú que el faci endavant. És un debat que està sobre la taula i n’hem de parlar. A hores d’ara no tenim cap escenari tancat.
