El Grup Bon Breu té certificats el 93% dels seus productes carnis de marca pròpia amb el segell de benestar animal Welfair, el primer segell desenvolupat per l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). En què consisteix exactament?
La gran diferència amb el segell que hi havia fins ara és que és el primer amb un aval científic d’àmbit europeu. Té un reconeixement molt més ampli respecte al que tenim ara. Durant molts anys, tant IRTA com els seus homòlegs a escala europea han estat estudiant els comportaments dels animals i com s’havia de definir què era benestar animal. I ho van desglossar en quatre punts bàsics: l’alimentació, la salut, el comportament i l’allotjament. Aquests són els protocols per fer les auditories a casa dels proveïdors.
Què suposa aquest fet no només per a Bon Preu sinó també per als clients?
Des de fa molts anys que ja tenim uns protocols interns de benestar animal. Fa més de 10 anys que estem fent auditories amb empreses externes amb un protocol extern consensuat. El fet que hagi sortit un segell sobre el benestar animal ens dona en tot el cercle productiu, des dels productors fins als responsables d’escorxadors, una visibilitat sobre en quin punt es troben les seves instal·lacions i se’ls ofereix una proposta de millora contínua basada en un programa d’auditories anuals. Això es tradueix en bones pràctiques de benestar animal, que són més respectuoses i sostenibles i, sobretot de cara al consumidor, donem una garantia que estem treballant d’acord amb unes bones pràctiques que vetllen pel benestar animal en tot el cicle productiu.
Com se sabrà que la carn està certificada?
Totes les referències, incloses les envasades, han de portar el seu segell, que està homologat, i als taulells també hi serà.
No obstant això, hi ha un 7% dels productes que no han rebut el certificat. A què es deu això?
Perquè són productes que o bé provenen de fora, com per exemple l’Angus de Nebraska, que ve dels Estats Units i allà no és possible fer aquestes auditories, o en algun altre cas és perquè hi ha productes elaborats, com per exemple una hamburguesa amb formatge. Tots els components d’origen animal de l’hamburguesa han de tenir la certificació, però no només s’ha de certificar la part càrnia, sinó també la part làctia. Aquest projecte va néixer l’any 2018. El 2021 hem arribat a aquesta fase final, certament amb un 2020 que ens ho ha posat difícil, però és un procés llarg. Aquest 93% és la màxima representació que tenim i som de les empreses amb més àmplia representació pel que fa a la carn fresca.
Parlava dels quatre principis bàsics: comportament, salut, allotjament i alimentació. En el conjunt de totes les granges en les quals es fa el seguiment, quina representació hi té Osona?
Aquesta dada no te la puc dir perquè no la tinc, però pensa que més del 90% de la carn que venem és de producte de proximitat, de granges i escorxadors de Catalunya, exceptuant referències com l’Angus o el Wagyu, productes que necessàriament venen de fora de Catalunya.
En les auditories que es realitzen a les explotacions ramaderes també es té en compte l’impacte mediambiental?
El segell de benestar animal no considera la part de sostenibilitat de l’explotació ramadera. No és un fet que nosaltres decidim fer les auditories perquè hi ha major sensibilitat per part dels consumidors, sinó que és una cosa que Bon Preu porta sensibilitzada des de fa molts anys. Volem oferir una proposta de valor. No només en el preu i la qualitat, sinó que ha d’anar acompanyat necessàriament per la cura i el respecte pel medi ambient. Hem entrat a fons en el benestar animal, però també hi entrarem pel que fa a embalatge i en els pròxims mesos podrem veure avenços en aquest sentit.
Moviments com el veganisme o el vegetarianisme han guanyat força en la societat. Considera que hi ha hagut canvis de tendència en el consum de la carn?
Hi ha moviments que sembla que entrin amb força, però hi ha una situació que ens distorsiona aquesta visió, i és que un dels creixements econòmics més importants al llarg del 2020 han estat a la secció de la carn. És veritat, però, que hi ha una tendència a trobar un equilibri. Tenim referències que intenten evitar la carn, com productes carnis que imiten el sabor a pollastre, les textures de la carn i estan entrant amb força. Seria precipitat dir-te que el consum de carn s’està traslladant cap a aquests productes.
A inicis de juliol, el ministre de Consum, Alberto Garzón, animava a reduir el consum de carn i va ser molt mal rebut pel sector. A la pràctica, aquest anunci va influir en la venda?
No s’ha percebut, en absolut. A partir d’aquestes declaracions no s’ha notat cap impacte.
A part de la carn, l’empresa també destaca per tenir una gran oferta de productes frescos, la gran majoria de quilòmetre zero. Com s’aconsegueix articular tota aquesta estructura d’aliments?
No és punt fàcil, però l’aposta de Bon Preu històricament ha estat aquesta. El creixement de la majoria de proveïdors ha estat compartit. Al final, el seu projecte és el nostre. Avui, això que sembla molt difícil no ho és tant quan ho veiem amb perspectiva, que portem relacions de molts anys amb ells.
En matèria de productes frescos, quins són els principals requisits que s’imposen als proveïdors?
En són molts. No només la part qualitativa, sinó també les bones pràctiques. A part, defensem uns proveïdors de proximitat, de Catalunya.
Quins són els reptes de futur?
Avançar en la millora contínua. Cada any les auditories ens donen propostes de millora i allà on tenim un notable o un bé ens donen visibilitat per veure on hem d’enfocar el treball dels pròxims anys. Hem de tenir el millor producte carni que trobem al mercat i acompanyar-lo en la part de benestar animal i de sostenibilitat. D’aquí a dues setmanes veurem proves amb embalatges més sostenibles per reduir el percentatge de plàstic, com s’ha fet en altres seccions com la fruiteria, i ara el repte passa en seccions com pot ser la carn i els plats precuinats.
{{ comment.text }}