La ciutat dels 15 minuts és aquella que permet als seus ciutadans “accedir a peu a tot un seguit de serveis bàsics i equipaments” en un marge inferior al quart d’hora. Ho explica el coordinador del grup de recerca Data Analysis and Modeling de la UVic-UCC, Joan Carles Martori, que juntament amb la també investigadora Anna Puig-Ribera –del grup de recerca en Esport i Activitat Física– han col·laborat en un estudi d’abast mundial per aprofundir en aquest model d’urbanisme sostenible i saludable. De fet, els dos investigadors han tingut l’oportunitat d’analitzar la situació de ciutats com Vic, Barcelona i València, i publicar les conclusions a través de tres articles a la prestigiosa revista The Lancet Global Health. En un llistat de 25 ciutats on apareixen referències com Seattle, Hong Kong, Melbourne, Lisboa o Maiduguri –a Nigèria–, l’anàlisi a través de cinc indicadors aplicats a la capital d’Osona obté, en global, bona nota.
Un dels factors clau per determinar que Vic és una ciutat dels 15 minuts és l’accés a peu a establiments que ofereixen “productes de menjar fresc”, apunta Martori. Encara que sembli una obvietat, aquesta situació és extraordinària en grans àrees metropolitanes, “sobretot dels Estats Units”, on es produeixen el que es coneix com a food deserts, grans distàncies on és impossible trobar productes com fruita o verdura sense cobrir un trajecte en vehicle. En aquest sentit, Martori remarca que Vic “és una ciutat compacta”, on no s’ha produït un “procés de suburbanització”, tal com va passar a les ciutats “de cultura anglosaxona” entre els seixanta i els setanta del segle passat.
L’estudi determina que el 62% dels habitants de Vic viuen en barris amb puntuacions que mostren una facilitat per desplaçar-se caminant “superior a la mediana que la resta de ciutats analitzades”, destaca Martori. Això s’ha aconseguit després d’una determinada estratègia i planificació en l’urbanisme, garantint “una bona connexió dels carrers per arribar a les destinacions”, així com l’aposta per reduir el trànsit de vehicles en determinades zones i crear espais reservats als vianants i les bicicletes. En la línia del que es va recollir en el POUM de la capital d’Osona, per aconseguir una ciutat dels 15 minuts “és important la barreja d’usos i població”. Les zones esportives, comercials o universitàries “són cosa del passat”.
Tot i la bona valoració que obté Vic en l’estudi, “també hem detectat mancances”, explica Martori. En concret, les principals deficiències es troben “en el transport urbà a la ciutat”, així com també en els “espais oberts i enjardinats aptes per fer activitat física al sud de la ciutat”.
Pel que fa a la mobilitat amb autobús urbà, Martori analitza que existeix, “però la regularitat és molt dolenta”. I és que en una ciutat petita com Vic, una freqüència de pas de l’autobús cada mitja hora “no arregla res”. Martori puntualitza que una cosa és haver d’esperar mitja hora a l’àrea metropolitana i l’altra a Vic, “on amb aquest temps, ja hi has arribat caminant”. En l’àmbit del transport urbà, el govern municipal es troba en un moment de reflexió: d’una banda, el contracte amb l’empresa concessionària es troba en pròrroga des de fa dos anys, i l’Ajuntament treballa en un nou plec de condicions que permeti oferir un servei més eficient, per exemple amb nous recorreguts i serveis a demanda. De l’altra, en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat l’octubre passat s’instava a revisar el transport urbà.
En el cas dels espais oberts i enjardinats, es detecta que als barris del sud de la ciutat “hi ha una mancança de llocs adequats per fer activitats d’oci, esport o passeig”, diu Martori, remarcant que és una variant important de l’estudi. De fet, aquesta és una de les reivindicacions de les associacions de veïns d’aquesta zona, que han denunciat que més enllà d’algunes places i parcs, escassegen les zones amples i de lliure accés, i encara més, les que hi predomina el verd.
L’estudi en què ha participat la UVic-UCC tindrà utilitat més enllà del món acadèmic, ja que es posa a disposició de les institucions públiques “per planificar el disseny de les polítiques urbanes”, i per fer-ho sobretot pensant “en la salut de la gent”. I és que cada cop es fa més evident que l’urbanisme pot tenir incidència en la situació física i mental dels habitants d’una ciutat.
Després d’una primera part en què hi han participat 25 ciutats de tot el món, l’objectiu és “analitzar-ne un miler”. En aquesta tasca, tot indica que es tornarà a comptar amb els investigadors de la UVic, ja que a la institució hi ha grups de recerca en l’àmbit de l’activitat física i l’anàlisi urbana molt potents.
