Afincat a Vic des de fa més de 20 anys, Julià Blanco, doctor en Bioquímica i especialista en virologia i immunologia cel·lular, és una de les veus autoritzades a l’hora de parlar sobre com plantar cara al SARS-CoV-2. Està investigant possibles tractaments i una vacuna des de la unitat de malalties infeccioses de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona i l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa).
Fa set mesos que convivim amb el coronavirus. Han tingut prou temps per prendre-li les mides?
Hem treballat molt i en coneixem moltes més coses que al març, tant a nivell de virologia –com infecta les cèl·lules i com podem bloquejar aquesta infecció– com en termes d’immunitat, la resposta que genera el nostre cos contra el virus. Tot i això, una de les grans incògnites continua sent quant dura aquesta immunitat. Encara no sabem si les persones infectades generen una resposta prou duradora per estar protegides tota la vida, que és el que passa amb altres malalties.
Al març, vostè deia que es marcaven tres objectius: identificar fàrmacs ja existents que poguessin ser útils contra el virus, desenvolupar anticossos i treballar en la vacuna. Què s’ha fet i què hi ha damunt la taula?
A IrsiCaixa estem col·laborant amb el Barcelona Supercomputing Center i el Centre de Recerca en Sanitat Animal, on tenen models animals que es poden infectar amb coronavirus i, per tant, ajudar en el desenvolupament de fàrmacs i vacunes. Fins ara hem provat gairebé un centenar de fàrmacs, però malauradament la majoria no tenen efecte contra el virus. La setmana passada es va publicar un article d’un dels estudis més importants i sembla que ni el famós Remdesivir dona la resposta esperada. Pel que fa a vacunes, nosaltres hem començat a provar els primers prototips en models animals. Estan generant molt bona resposta immune i esperem passar a fase d’estudi en humans l’any que ve. No podem ser tan ràpids com les grans empreses farmacèutiques, però volem desenvolupar una vacuna que sigui la millor i que també ens protegeixi contra altres possibles coronavirus.
En plena pandèmia el temps és or, però una vacuna vol temps…
Una de les coses que hem après aquests mesos és que som capaços de desenvolupar una vacuna molt més ràpid del que ens pensàvem. No fa ni un any que coneixem el virus i ja n’hi ha diverses en fase tres d’estudi. No sabem si funcionaran a la perfecció, però és un rècord. Ens n’hem de felicitar.
El 2022 hi haurà vacuna, però no per a tothom?
Primer arribarà en unes quantes dosis, i s’haurà de prioritzar. Hi ha molta discussió sobre aquest tema, però el personal sanitari i la gent gran segurament són dos grups dels que es vacunaran primer. És probable que els nens siguin els últims, perquè tenen menys símptomes i menys risc de malaltia greu a causa del coronavirus.
La vacuna garantirà la immunitat?
No ho sabem. No sabem ni quant dura la immunitat natural contra la infecció. Hi ha persones que generen molts anticossos i d’altres, molt pocs, i ara per ara no podem explicar per què. El risc de reinfecció és una de les qüestions que ens haurien de preocupar. La vacuna generarà una immunitat més duradora? Jo crec que sí, però ara mateix no ho podem assegurar. Si pensem en una vacunació més general al 2022, haurà passat poc temps des que hagin rebut la dosi les primeres persones i encara no tindrem prou dades sobre l’efectivitat a llarg termini o la possibilitat d’haver de revacunar.
Ara es diu que el virus ha perdut força. És veritat?
No, no és veritat. El virus no ha canviat excessivament des de l’inici de la pandèmia. Nosaltres l’anem seqüenciant, mirem el seu codi genètic, el DNI, i veiem que potser s’ha fet una mica més transmissible, però no ha perdut virulència. El que passa ara és que tenim la gent gran més protegida i el virus està circulant sobretot en persones joves que no pateixen una malaltia tan greu. Això genera la sensació que hi ha moltes infeccions i poques morts, però realment el virus no ha canviat. Li hem de tenir la mateixa por que al principi.
Com està la situació als hospitals catalans?
Puja el nombre d’ingressos, només cal veure les estadístiques. Si no ho parem, es notarà encara més. Sempre hi ha un decalatge, com a mínim d’una setmana, entre l’augment del nombre d’infeccions al carrer i el de persones ingressades.
Les mesures en vigor des de fa set dies feien falta?
No hi ha dades, o almenys jo les desconec, que ens indiquin que els bars i restaurants són focus de transmissió del coronavirus, però realment les mesures feien falta si volem evitar un segon confinament.
