“Els àpats de Nadal s’han de poder celebrar però cal crear un ambient segur”

Estracte de l'entrevista que el doctor i metge especialista en malalties infeccioses Oriol Mitjà va realitzar al programa d'EL 9 TV '...i bona lletra'. Es pot preveure el final de la pandèmia? No fa massa setmanes deia que ens acostàvem a l’objectiu de gripaditzar la Covid-19. El que és clar és que no podem erradicar la malaltia en el sentit que continuarà havent-hi transmissió, i hem d’aconseguir una transició d’epidèmia a endèmia. Des del punt de vista mèdic això vol dir que no hi hagi un cost molt elevat de vides. En els anys 2020 i 2021 hi ha hagut aproximadament 1.000 morts per milió d’habitants a Catalunya, i l’objectiu hauria de ser baixar als 50 morts per milió d’habitants. En aquest punt assoliríem la gripadització de la Covid-19. Semblava que amb la variant delta ho teníem a prop, perquè la vacuna protegia contra els estadis més greus de la malaltia. Ara ha irromput una variant nova, l’òmicron. Aquesta mutació possiblement permeti infectar les persones ja vacunades, i el que cal veure és si farà estralls en termes d’incrementar de nou la mortalitat. Què se’n sap, de la variant òmicron? Es tracta d’una mutació del virus que ha aparegut en una regió que estava parcialment vacunada i ha desplaçat la variant que hi havia, la delta. Per tant, té un avantatge selectiu, és molt fàcil que faci el mateix en altres poblacions i acabi sembrant en totes les ciutats del món. Per tant, provocarà onades d’infecció. També se sap que és més resistent a les vacunes. En concret, redueix entre 20 i 40 vegades els nivells del que en diem neutralització. I es pensa que disminuirà l’eficàcia de les vacunes –que ara situàvem en el 95%– fins aproximadament el 40% o 60%. Per tant, una persona vacunada tindrà el 50% de possibilitats d’infectar-se de la variant òmicron. El que encara no sabem del cert és si un cop infectat tindrà més opcions de tenir complicacions. La hipòtesi amb què es treballa és que no, o si n’hi ha serà en pocs casos. Així doncs, ens allunyem una mica de l’objectiu que dèiem de la gripadització de la malaltia però tampoc massa. L’estratègia davant aquestes evidències que hi ha sobre la variant òmicron és més vacunació? Hi ha diverses estratègies. A escala local, hem de reforçar els sistemes de protecció que tenim. Primer de tot, amb la vacunació. Els vacunats tenen una quantitat més elevada d’anticossos. I en el moment que arriba l’onada epidèmica el cos hi pot fer front d’una forma més efectiva. També cal enfortir les estratègies de prevenció i protecció per fer front al virus que hem utilitzat els últims dos anys: les restriccions d’aforament o d’entrades a llocs o la instauració del passi Covid. Una segona branca més a nivell global passa per vacunar als països pobres perquè no apareguin noves variants. I la tercera estratègia és que l’empresa farmacèutica modifiqui la vacuna perquè tingui una eficàcia superior. És a dir, que tornem assolir el 95% de protecció que teníem abans. "La variant òmicron és més resistent a les vacunes i té més capacitat d'infecció" Algun consell per als pares i mares que han de decidir si vacunar o no els infants d’entre 5 i 11 anys? La vacuna és segura i eficaç perquè s’han publicat molts estudis científics. Els infants es poden vacunar i és bo que es vacunin perquè a nivell individual els protegirà d’una infecció. En l’àmbit familiar i comunitari disminuirà les taxes de transmissió. Ara bé, ideològicament és on podríem tenir una discussió de si és veritablement necessari vacunar els infants o seria més efectiu vacunar als països pobres. És a dir, jo seria partidari de si ofereixen vacunar els infants, els posis la vacuna. També cal que la ciutadania es posicioni i exigeixi als mandataris que s’han de destinar vacunes als països pobres. Que no ens pensem que això depèn només de nosaltres. O que no podem demanar que es vacuni a la resta del món. Hi tenim molt a dir i ens hem de posicionar clarament. Per què no estan arribant vacunes als països pobres? Creu que s’estan incomplint compromisos? És que crec que no hi ha cap compromís. Simplement hi ha un venedor –que és un productor de vacunes, una farmacèutica–, i que no té un objectiu filantròpic sinó lucratiu. Venen al primer comprador. I al qui pot pagar més. I qui compleix aquestes premisses són els països rics. I com que la capacitat de producció de vacunes és limitada, els països pobres van quedant a la cua. I només els arriben les engrunes. O allò que no volen els països rics. Per exemple, ara a l’Àfrica s’està vacunant amb AstraZeneca, Janssen i alguna producció xinesa. L’accés a les vacunes a escala mundial és insuficient, precari i està demostrant la fallida de tot el sistema pel qual els països han de col·laborar entre si. Ha explicat que en punts com Papua Nova Guinea hi està calant amb força el missatge contrari a les vacunes. És un reflex de la manca d’accés a la informació. És a dir, no només hi ha manca de vacunes sinó també d’informació en alguns països. Com menys educada és una societat, com menys accés té a fonts d’informació fiables, més fàcil és que hi arribi la desinformació i l’engany. És dramàtic. I tan o més greu que la falta de vacunes. I s’ha de combatre amb la mateixa força. Igual que hem de reclamar esforços perquè arribin vacunes als països pobres, també hem de demanar que hi arribi informació fiable. "A escala mundial, l'accés a al vacuna és insuficient i molt precari" Què els diria a les persones que no es volen vacunar o estan en contra del certificat Covid a Catalunya? Són dos temes diferents. Un és el de la vacuna, en el qual poden haver algunes reticències. Hi ha gent que té por de les medicines, i a aquest grup se’ls pot explicar amb arguments científics que les vacunes són segures i funcionen. Després cal combatre pensaments més irracionals. Com els que diuen que la vacuna porta productes metàl·lics. Que no en porta; o que porten nanoxips, que tampoc en porten. Sabem que els ingredients de la vacuna són diversos sucres, lípids i proteïnes. I un altre debat és fins on podem posar mesures per la protecció de la salut a nivell col·lectiu. I com aquestes mesures entren en conflicte amb les llibertats individuals. És un debat sociològic interessant. I crec que hem progressat en els últims dos anys. Hem passat d’una negativa absoluta a qualsevol tipus de mesura a tenir un coneixement i acceptar limitacions. Veu adequat l’ús del passaport Covid-19 que s’està fent a Catalunya? És un passaport que està regulat segons el coneixement científic, i a mesura que avança el coneixement científic s’ha de poder modificar la seva utilització. Per exemple, si apareixen noves variants i els vacunats són més o menys infecciosos, doncs s’hauria de revisar o reformular-ne l’ús. El passaport Covid també té febleses, com per exemple que no reconeix la immunitat de persones que han passat la malaltia o que tenen una afectació de salut que els impedeix vacunar-se. També caldria determinar molt bé quan i en quins llocs s’ha d’utilitzar. Si estem en una situació com l’actual, amb les infeccions en clar creixement i una nova variant a les portes, doncs potser s’hauria d’aplicar en més àmbits. Com per exemple? Doncs per exemple als grans centres comercials, que acolliran molta gent aquests dies. O on hi ha restaurants a l’interior. També en temples religiosos, que és una línia vermella que ningú vol traspassar, però és un lloc on van moltes persones grans i de risc. El transport públic és més delicat, perquè no s’utilitza per lleure sinó per necessitat. Però al transport públic s’hi produeixen moltes infeccions, i és un debat que no sé què esperem per afrontar-lo. Quina recomanació fa de cara als dinars i sopars d’empresa o de Nadal? Si podem evitar fer sopars que són prescindibles com podrien ser els d’empresa, evitem-los. Els àpats de les festes nadalenques, amb la família, són més complicats de cancel·lar, i més quan venim de l’any passat en què ja no ho vam poder celebrar. Els àpats de Nadal en família es poden celebrar, però cal crear un ambient segur. Això vol dir evitar grans sales a on s’acumula molta gent diferent i que fa sobretaula durant molta estona. Evitar llocs on quan entres notes la diferència d’ambient entre dins i fora. Perquè això vol dir que s’hi ha acumulat molt aire respirat i exhalat per l’ésser humà, i aquest escenari és de màxim risc. S’han de poder fer sopars però amb moderació i estant alerta a les mesures. Ha estat crític amb el govern català i espanyol. Què en pensa, de la gestió actual de la pandèmia? Estic a Papua i allà em fan prou cas. Pràcticament no he parlat amb el doctor Argimon. Es va crear un comitè en el qual hi ha intercanvi de correus electrònics entre les persones que en formen part. "Per als àpats de Nadal, cal evitar espais a on s'acumula molt aire respirat i exhalat per l'ésser humà. Això és un escenari de màxim risc" Vostè en forma part? Sí, i posem en comú problemes vinculats amb la pandèmia i es posen a debat possibles solucions que acaben més o menys consensuades i es traslladen a la conselleria. No hi tinc un tracte directe ni una opinió molt propera. Crec que no hem reflexionat de manera profunda i activa sobre el que ens ha passat. No hem extret totes les lliçons que podíem haver extret, ni pel que fa a inversió en infraestructures ni en recursos humans. En l’àmbit sanitari? Sí, en salut pública. Crear estructures que siguin més multitudinàries i que tractin específicament infeccions en la comunitat. Tampoc s’ha actuat a dalt de la piràmide, amb alts càrrecs amb més predisposició a combatre noves pandèmies. I no sé quan ho faran. Si no ho fan perquè estan gestionant el dia a dia, perquè ho faran més endavant o si no es farà mai. Si creiem que ja ho fem prou bé, la propera pandèmia ens agafarà igual de mal preparats. Es troba a Catalunya només temporalment? Sí. He vingut a passar les festes de Nadal amb la família. També a posar-me al dia en molts projectes de recerca que portem a l’Hospital Germans Trias i Pujol. I després torno cap a Papua Nova Guinea. De fet, allà és on tinc el gruix de projectes professionals i també una part molt important de la meva vida. El que va ser excepcional va ser que visqués tota la pandèmia a Catalunya? Exacte. Jo tenia comprat el bitllet per marxar cap a Papua Nova Guinea el març del 2020, però ho vam haver de cancel·lar tot perquè va arribar la pandèmia de la Covid-19. No ens pensàvem que trigaríem tant a poder-hi tornar. A Papua Nova Guinea, l’estratègia principal que han utilitzat per fer front a la malaltia ha sigut tancar les fronteres, per evitar que hi entrés el virus i hi hagués transmissió comunitària. El primer any se’n van sortir bé. Quina és la situació actual de la pandèmia a Papua Nova Guinea? Hi van arribar casos, i com en tots els països han començat a alleugerir mesures. Això els ha repercutit que de nou han tornar a aparèixer infeccions. I en algunes ciutats s’estan tornant a produir moltes hospitalitzacions i alguns morts. Amb l’agreujant que ells tenen un sistema sanitari molt feble. Són nou milions de persones i només tenen una dotzena de llits per a cures intensives. I una dotzena de respiradors. A Catalunya, amb la mateixa població, en tenim 900. En una cançó del grup osonenc Sixtus anomenada Oda a Oriol Mitjà hi apareix una frase que diu: “T’odio i t’estimo a parts iguals”. S’ha sentit així en tot aquest temps? Sí. He rebut molta estima. I després hi ha hagut molts odiadors. Alguns de molt irracionals, que eren antivacunes i jugaven amb l’insult directe. Aquests els puc ignorar. I després hi ha hagut un altre tipus d’odiador: el que estava en desacord amb les meves explicacions i en comptes de dialogar o debatre per buscar un punt intermedi o el benefici per la població, la vanitat i l’orgull els feia anar cap al xoc frontal. I el seu objectiu era la meva desqualificació. Aquesta actitud crec que no és la correcta per solucionar un conflicte entre persones.

“Els àpats de Nadal s’han de poder celebrar però cal crear un ambient segur”

El PSC es reuneix aquesta tarda per prendre “les mesures oportunes” per l’abstenció al pressupost dels dos regidors de Ripoll

La UVic dedica cinc jornades a analitzar l’economia catalana

El Barça C d’Ariadna Ayats, Arlet Aguayo i Cristina López, campiones de Lliga

Jaume Casas Blasi brilla a l’ITF J100 d’Alacant amb dos subcampionats

LA PREGUNTA

Creu que és beneficiosa l’expedició a la lluna?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

Tres cotxes implicats en un accident a la C-17 a Gurb

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès

Dani Sordo lidera el Ral·li de la Llana després de l'espectacular arrencada a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

El Ral·li de la Llana omple de motor Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Dani Sordo 'guanya' i Dani Solà es reforça en el seu retorn en el 27è Ral·li de la Llana

Dos anys voltant amb la motxilla a l’esquena