Durant aquestes festes de Nadal, van robar un parell de jaquetes en una botiga de Vic. Gràcies a l’aplicació M7 Citizen Security, una app de seguretat ciutadana i urbana, l’establiment va donar l’alerta a la Guàrdia Urbana, que en va enxampar els autors i va recuperar els productes al cap de pocs instants.
Aquesta eina té per objectiu facilitar una comunicació bidireccional entre la ciutadania i l’administració local. A Osona, hi treballen els ajuntaments de Vic i Manlleu. A través de l’aplicació, els veïns d’ambdues ciutats poden alertar des d’incidències viàries o d’enllumenat fins a emergències, com assistència mèdica, robatoris, amenaces o agressions.
A Vic van posar en marxa l’eina el 2019, mentre que a Manlleu va ser el 2022. A totes dues ciutats cada vegada hi ha més gent que la fa servir. A Vic, en concret, el 2021 hi havia uns 11.000 usuaris registrats, mentre que a finals del 2025 ja n’eren 17.000. A Manlleu, el 2022 es va començar amb gairebé uns 2.000 i actualment n’hi ha 4.000.
El creixement en el nombre d’usuaris es veu també en les alertes. Així mateix s’observa en el gràfic de la part superior en les incidències que fa arribar la ciutadania, que s’han més que duplicat des que es va posar en marxa l’eina, tant a una ciutat com a l’altra. A la capital d’Osona, el 2021 se’n van rebre 968 i el 2025, encara amb dades provisionals, s’ha tancat amb 2.340, un 142% més. El mateix passa a Manlleu: el 2022 es van emetre 539 avisos i aquest any passat se situa en 1.219. Tot plegat, representa un 126% més.
DE TRÀNSIT I ENLLUMENAT, SOBRETOT
A Vic, tal com explica la regidora de Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa, “les principals incidències són de trànsit”, com cotxes mal estacionats. Al darrere s’hi situen les molèsties (des de sorolls al bloc de pisos fins a gossos que borden), el mobiliari fet malbé i, en darrera posició, intimidacions i amenaces.
Pel que fa a Manlleu, el regidor d’Urbanisme, Pep Madrid, destaca que la major part de les alertes fan referència a problemes amb l’enllumenat o bé actuacions sobre mobiliari i vies urbanes.
Els usuaris que tenen l’app al seu dispositiu poden comunicar una incidència (adjuntant fotos, per exemple), enviar un missatge d’emergència (per atracament, incendi o assistència mèdica) o bé avisar directament la policia a través de la geolocalització.
Aquestes dues darreres opcions són les que arriben directament als agents locals. “S’obre una finestra emergent a l’operador de sala i tot aquell que tingui oberta l’aplicació”, explica el sergent 1055 de la Guàrdia Urbana de Vic. A partir d’aquí, i en funció de la gravetat de l’incident, s’hi desplaça la patrulla que hi ha més a prop.
L’app no és únicament per a mòbil; establiments i comerços de Vic i Manlleu la tenen instal·lada a l’ordinador per donar l’avís des del mateix escriptori. A la capital d’Osona, hi ha uns 530 usuaris i a Manlleu, uns 150.
Hi ha altres funcionalitats més enllà d’aquestes. Tal com exemplifica el sergent, un botiguer que porta la recaptació al banc pot establir una “alerta preventiva”. I si en un quart d’hora no acaba l’acció, es dispara l’alarma. També es poden vincular dos dispositius, entre familiars. I si un dia un no torna després d’anar a buscar bolets, des de la policia local es pot donar avís als Mossos, per exemple.
L’aplicació ofereix un ventall ampli de prestacions i cada municipi (a més de les ciutats d’Osona, hi treballa Olot, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat o Palafrugell) compra unes prestacions o altres. Manlleu, per exemple, té el full equip.
“MÉS QUE UNA EINA”
Tal com subratlla el cap de la Policia Local de Manlleu, Moisès Gimeno, l’M7 “no és només una app, és un sistema de smartcity”. En el seu cas, hi tenen connectades les càmeres de seguretat del centre de la ciutat. D’aquesta manera, en cas d’algun incident poden veure què està passant en directe.
Un bon exemple per il·lustrar això és el botó lila, una de les prestacions de les quals sí que disposa Manlleu. En aquest cas serveix exclusivament per denunciar casos de violència masclista. Només que la víctima premi el botó, s’activa directament la càmera i el micròfon del mateix dispositiu mòbil i, si estan a prop, els objectius de les càmeres enfoquen cap a l’emergència. “És una eina de comunicació 360 graus”, diu el sotsinspector, que subratlla que els permet “controlar càmeres, gestionar incidències, recursos humans i materials”.
BONA EINA, PERÒ AMB ALGUNS SERRELLS
Des d’ambdues poblacions fan bona valoració de l’eina. “Dona molta tranquil·litat al ciutadà i als comerços”, subratlla la regidora Franquesa, que destaca que una bona mostra d’això és la confiança en l’app: “Cada vegada hi ha més usuaris”. De fet, en les reunions de veïns insisteixen que se la descarreguin. “És una altra manera de tenir la policia a prop”, afegeix.
Des de Manlleu, Madrid posa èmfasi sobretot en l’àrea d’incidències, ja que si es fan amb l’aplicació “ens ajuda a tenir una traçabilitat i una monitorització”. També reconeix que han demanat una millora en aquest sentit, sobretot en aquells aspectes en què el ciutadà fa arribar una incidència en els serveis concessionats, com l’enllumenat, l’aigua o el clavegueram. “Hauríem de fer un pas més i que el mateix mantenidor pugui donar resposta des del mateix mitjà”, apunta.
L’ús d’aquesta eina és un bon exemple per veure que la comunicació entre administració i ciutadania està canviant. El que abans només arribava per telèfon, ara es pot fer prement uns quants botons. Ara bé, tal com subratlla Madrid, “hem de tenir clar que una part de la població no està habituada a fer-ho servir o bé no té la capacitat i en queda al marge”. Davant d’això, el recurs telefònic o presencial continua “exactament igual”. Així mateix ho subratlla el cap de la Policia Local de Manlleu: “És una opció més”.
