Els edificis de Ripoll on encara queden plaques catalogades dins del cens de simbologia franquista de Catalunya no podran accedir a cap subvenció municipal per a rehabilitacions, ni a bonificacions d’impostos o taxes municipals. Per fer-ho els seus propietaris hauran de procedir a retirar-les. L’acord es va prendre després que tots els grups municipals de l’Ajuntament de Ripoll aprovessin per unanimitat la moció per a la recuperació de la memòria històrica que ha promogut la CUP. La proposta inicial de moció va generar un notable enrenou perquè demanava el canvi de nom del barri del General Fuensanta. Amb aquest tema encara per resoldre, a causa de l’oposició majoritària dels veïns d’aquest barri, sí que s’han aprovat altres aspectes d’execució immediata.
Els primers afectats van ser Víctor Hellín Sol, exgovernador civil de Girona i cap provincial del Movimento, i Jesús Romeo Gorría, ministre de Treball durant el franquisme, a qui els han retirat els respectius títols de fills adoptius de Ripoll que tenien des de 1966. Cap d’ells serà testimoni d’aquesta decisió, perquè Hellín va morir fa tres anys a València, als 101 anys, i Romeo ho va fer a Madrid el 2001, als 84.
La moció inclou també la condemna explícita del cop d’estat del 18 de juliol de 1936 que va originar la Guerra Civil, la creació d’una taula de treball per a la memòria històrica i la senyalització dels indrets afectats pels bombardejos de gener i febrer de 1939. Es considera que a Ripoll hi va haver 191 persones represaliades, i a tota la comarca 27 d’executades. La cap de l’oposició per ERC i historiadora Teresa Jordà va instar a “conciliar també les víctimes que va causar el bàndol republicà”.
{{ comment.text }}