Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els municipis amb càmeres de videovigilància, contrariats per no poder treure’n més rendiment

Les consideren efectives, però advoquen per l’ús a temps real i no un cop s’han produït els delictes

El número de municipis d’Osona i el Ripollès que compten amb càmeres de videovigilància va a l’alça. Després de l’augment de robatoris en cases i pisos –sobretot a finals de l’any 2017 i durant el 2018–, cada cop són més les localitats que demanen al Departament d’Interior garantir la seguretat a partir d’aquesta mesura preventiva i dissuasiva. Com que les zones amb més incidència de robatoris són les que toquen la C-17 i l’Eix Transversal, en molts casos s’ha optat per càmeres instal·lades als accessos dels municipis, amb l’objectiu de llegir les matrícules dels vehicles. Els alcaldes de Seva, l’Esquirol o Centelles valoren positivament l’adopció d’aquest sistema. Folgueroles, Calldetenes i Sant Julià van ser de les primeres poblacions a disposar d’aquesta eina via un conveni de col·laboració subscrit entre els municipis i el Departament d’Interior. Joan Carles Rodríguez, alcalde de Sant Julià, admet que amb les càmeres tampoc s’aconsegueix “seguretat al 100%”, però fa una valoració positiva d’aquest “sistema d’informació extra”. Això sí: demana més coordinació amb Interior perquè els Mossos puguin veure les imatges a temps real i no un cop s’ha comès el delicte. I és que només els municipis que disposen de Policia Local poden custodiar les imatges dels seus sistemes de videovigilància. Si no, tant l’emmagatzematge com el visionament correspon als Mossos, que hi accedeixen un cop iniciada la investigació. En aquesta mateixa línia, Mercè Cabanas, alcaldessa de Taradell, assegura que “no tenir Policia Local és no tenir competències de seguretat al poble”.

Altres municipis petits han decidit fer demandes a Interior col·lectivament, com és el cas del Consorci del Lluçanès que, juntament amb Trànsit i Seguretat Ciutadana, vol instal·lar càmeres a les principals carreteres. “Per fer-ho individualment, a nivell de Perafita, no tenim diners ni ajudes específiques”, assegura el seu alcalde, Ramon Casals. A part d’aquest projecte en comú, els pressupostos participatius de Prats de Lluçanès es troben en fase de votació i una de les propostes que contemplen és la instal·lació de càmeres a dins del poble.

L’aposta per aquest sistema de seguretat a la via pública, però, topa amb l’obligat compliment de certes condicions en matèria de drets fonamentals. El dret a la privacitat, a la intimitat, a la pròpia imatge i les llibertats públiques xoquen amb el dret a la seguretat pública. Per això, la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya vetlla perquè la instal·lació i l’ús de les càmeres s’ajusti a la normativa. Municipis com Viladrau i Ripoll consideren que en necessitarien “a tot arreu”, però precisament es troben amb molts impediments degut a la protecció de dades.

Amb les obres pertinents en marxa, Sant Quirze de Besora és l’últim poble que se sumarà a incorporar càmeres lectores de matrícules. Tot i això, encara hi ha molts municipis sense sistemes de videovigilància; Sant Martí de Centelles, per exemple, creu que en necessita per “controlar la delinqüència i l’incivisme”.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Veu bé que la vacunació contra la Covid-19 fos obligatòria als països de la UE?

En aquesta enquesta han votat 1007 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.